Anar al contingut

Lousã

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Lousã (pronunciació en portugués: /lo(ou)'zɐ̃/ (🔊 escoltar)) és una vila i municipi de Portugal del Districte de Coímbra; es localisa en la región centro i més específicament en comunitat intermunicipal de Coímbra, habitant en ella 17 007 persones, segons el cens de 2021.

Geografia

Se situa en la zona de transició entre els dos patrons de desenroll que caracterisen la subregión veïna: per un costat, les terres més «urbanes», més pròximes de la capital regional; per un atre, les més alluntades, en caràcter més «rural». Sobre el creiximent natural dels municipis de l'antiga subregión estadística de Pinhal Interior Nort, el municipi de Lousã és el que posseïx el més elevat (18 %), superior als valors mijos de la regió (3,4 %) i del país (4,6 %).

És la sèu d'un municipi en 138,40 km² d'àrea i 17 007 habitants (2021), est està dividit en cinc freguesias. El municipi de Lousã llimita al nort en Vila Nova de Poiares, a l'est en Góis, al surest en Castanheira de Pêra, al sur en Figueiró dos Vinhos i a l'oest en Miranda do Corvo.

Aixina mateix, Lousã posseïx una extensa ret escolar pública[1] i una Pousada dona Juventude.[2] Ademés també hi ha una escola professional (pública igualment). Respecte a ensenyança privada, hi ha varis centres.[3]

Orografía

El territori municipal està ocupat en estos usos:[4]

  • Florestal/Bosc - 58,6 %
  • Agrícola - 17,2 %
  • Baldíos (Sense us) - 22,1 %
  • Social - 2 %
  • Aigües interiors - 0,1 %

Freguesias

Les freguesias de Lousã són les següents:[5][6]

Comunicaciones

Lousã en general té bones comunicacions terrestres, estant conectada per la EN342 a Miranda do Corvo, Vilarinho i Góis, per la EN17 (Estrada da Beira)[7] a Coímbra i Vila Nova de Poiares, per la EN236 a Castanheira de Pêra. Ademés té atres carreteres municipals entre els llogarets. Posseïx un aeròdrom (a penes està apte per a vuelos visuales i per a avions llaugers en pes inferior a 5700 kg)[8] i la ret d'autobusos Metro Mondego.[9][10][11]

Història

Les primeres senyals de presència humana en Lousã es remonten al Imperio romano, eixemples que ho atesten són restants funeraris, utensilis de vidre i metal, monedes i inclús vestigis de les comunicacions terrestres romanes. Es té coneiximent de que en la zona del Valle del río Ceira i en la Sierra de Lousã va haver exploracions de metals com el oro. Des del començ de les invasiones germánicas fins a 943 no hi ha més informació; en dit any es coneix de firma d'un tractat entre Zuleima Abaiud i l'abad Mestúlio del Monasteri de Lorvão, i en ell es menciona el topònim Arauz que està relacionat en el Castell de Arouce.

thumb|left|Castillo de Arouce (Castillo de Lousã).|187x187pxDespués de la conquista permanent pel Reino de León de Coímbra en 1064, el repoblament del territori es va fer més intensa. Al alcaide Sisnando Davídiz[12] se li atribuïx l'orde de fortificar i la de reconstruir les edificacions, entre elles el Castillo de Arouce (Castell de Lousã). Respecte a la dominación musulmana, hi ha diverses llegendes que expliquen la fundació del Castell i unes atres sobre la vila.

Pero va anar en el XVIII quan Lousã es va escomençar a modernisar, estos alvanços la varen posar en vanguarda en relació en atres viles. La culminació d'este procés que va industrialisar i va modernisar la vila va ser l'arribada en 1906 del tren, millorant aixina les comunicacions terrestres seguint la política d'innovació iniciada pel ministre Fontes Pereira de Melo i en 1924 l'arribada de l'energia elèctrica. Encara que va haver dos paréntesis en este procés que varen ser la Guerra Peninsular en la que en 1811 en el que es va produir el Combate de Foz de Arouce (Foz de Arouce és una població del municipi de Lousã), i la guerra civil portuguesa, que varen causar el retart en el progrés de Portugal respecte a atres nacions europees.

El perímetro urbà antic s'estenia des del fi de la Serra fins a a on hui es localisa més o menys l'ajuntament, despuix del XIX es va expandir a tota la planicie de Lousã. En 1888 va escomençar a funcionar l'hospital, el matador en 1893, el teatre vell, la nova iglésia matriu en 1874, etc.

thumb|Interior de la iglesia parroquial (Matriz) de Lousã.|left|190x190pxHay llogarets serrans cridades Aldeas de Xisto (en castellà: Llogarets de Esquisto; Llogarets de Pedra Laja) en les montanyes de la Sierra de Lousã.[13]

En 1151 el rei Alfonso Enríquez li va otorgar fur i en 1513 va rebre un nou fur pel rei Manuel I.[14]

Símbolos

"De negro com uma banda ondada de prata e de azul, acompanhada por um rodízio de ouro com oito pás do mesmo metal e por um molho de espigas de trigo de ouro atado de verde. Coroa mural de prata de quatro torres. Bandeira amarela e azul. Cordões e borlas de ouro e azul. Listel branco com letras pretas. Lança e haste dourada."
Paços do Governo da República, 2 de julio de 1931.
El Ministro de Interior, António Lopes Mateus
  • El negre simbolisa l'honestitat i la terra;
  • Els mechons en or encarnen l'agricultura local;
  • La roda mòvil simbolisa la notable indústria de paper;
  • Els rius són representats per ralles ondulades de color blau i argent;
  • La corona mural de quatre torres és la que porten les vilas.[15]

[[Archivo:A vila da Lousã desde a Serra da Lousã.jpg|thumb|Vista de Lousã desde la Sierra de Lousã]]

Demografia

Gràfica d'evolució demográfica de Lousã
Any 1864 1900 1930 1960 1981 1991 2001 2011 2021
Població 9535 11 685 12 905 13 900 13 020 13 447 15 753 17 604 17 007
Senyes segons el nomenclátor publicat per el INE portugués.

Cultura

La vila de Lousã es caracterisa per el seu "mescla" de modernitat en la tradició; els treballs artesanals són: la fabricació de cestos, treballs en esquisto (en portugués: Xisto),[16] bisuteria, treballs en fusta i paper, ceràmica i costura.

Ademés dels treballs artesanals Lousã també és coneguda pels seus vins, els seus licors,[17] la mel DOP de la Serra,[18] els seus dolços i les seues plantes.

Patrimonio

Hermanamientos

Referències

  1. ↑ «Agrupamento de Escolas da Lousã». Consultat el 20 de septiembre de 2015.
  2. ↑ «Pousada da Juventude - Lousã». Archivat des de l'original, el 27 de septiembre de 2015. Consultat el 19 de septiembre de 2015.
  3. ↑ «Câmara Municipal da Lousã - Rede Escolar». Archivat des de l'original, el 27 de septiembre de 2015. Consultat el 7 de septiembre de 2015.
  4. ↑ «Caraterização do Concelho». Archivat des de l'original, el 28 de abril de 2016. Consultat el 7 de septiembre de 2015.
  5. ↑ «Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território das freguesias» (en portugués). Diário da República (28 de enero de 2013). Consultat el 9 de abril de 2022.
  6. ↑ «Reposição de freguesias agregadas pela Lei n.º 11-A/2013, de 28 de janeiro, concluindo o procedimento especial, simplificado e transitório de criação de freguesias previsto na Lei n.º 39/2021, de 24 de junho.» (en portugués). Diário da República (13 de marzo de 2025). Consultat el 19 de febrero de 2026.
  7. ↑ «Menção à Estrada Nacional 17». Archivat des de l'original, el 28 de abril de 2016. Consultat el 19 de septiembre de 2015.
  8. ↑ «Aerodromo Comandante José Varela». Archivat des de l'original, el 4 de marzo de 2016. Consultat el 19 de septiembre de 2015.
  9. ↑ «Metro Mondego». Consultat el 19 de septiembre de 2015.
  10. ↑ «Coimbra: Ainda o metro, quatro anos depois». Consultat el 19 de septiembre de 2015.
  11. ↑ «Autarcas de Coimbra e da Lousã ameaçam abandonar sociedade Metro Mondego». Consultat el 19 de septiembre de 2015.
  12. ↑ «Castelos e Muralhas do Mondego». Consultat el 7 de septiembre de 2015.
  13. ↑ «Aldeias do Xisto - Serra da Lousã». Consultat el 6 de septiembre de 2015.
  14. ↑ «Forais da Lousã». Archivat des de l'original, el 27 de septiembre de 2015. Consultat el 8 de septiembre de 2015.
  15. ↑ «Brasão - Câmara Municipal da Lousã». Archivat des de l'original, el 29 de septiembre de 2015. Consultat el 13 de septiembre de 2015.
  16. ↑ «Loja do Xisto - Município da Lousã». Archivat des de l'original, el 27 de septiembre de 2015. Consultat el 7 de septiembre de 2015.
  17. ↑ «História | Licor Beirão». Consultat el 7 de setembre de 2015.
  18. ↑ «LOUSAMEL - Cooperativa». Archivat des de l'original, el 14 de mayo de 2014. Consultat el 7 de septiembre de 2015.
  19. ↑ «Lousã "irmã" de Prades». Archivat des de l'original, el 26 de septiembre de 2015. Consultat el 25 de septiembre de 2015.

Enllaços externs

Commons

  • Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lousã.
  • Ajuntament de Lousã (portugués)
  • [1]
  • Archivat el 4 de març de 2016 archivat en Wayback Machine. - Combat de Foz de Arouce
  • [2] - Full tècnic de l'Aeròdrom Comandant José Varela
  • - Vols VFR Aeròdrom Comandant José Varela
  • [3] - Lei dona Reorganização dones Freguesias
  • [4] - Pàgina dels Llogarets de Xisto
  • [5]
  • Archivat el 14 de maig de 2014 archivat en Wayback Machine. - Pàgina de la Cooperativa d'Apicultura de la Mel DOP de la Serra de Lousã
  • [6] - Contacte de l'ajuntament de Lousã
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Lousã&oldid=1552089»