Lotus eremiticus

El picocernícalo (Lotus eremiticus) és una fanerógama leguminosa endèmica de l'illa de La Palma.

Distribució

Es coneix una única població en les costes de Garafía, en el barranc de Facundo. És una zona de transició de bosc termófilo en espècies dels tabaibales i de la vegetació típica de riscs.

Població

La seua població és molt reduïda i sofrix constants fluctuacions segons les precipitacions. Entre 1993 i 1996, es varen contabilisar només 3 eixemplars, en 1997 sobrevivia un únic individu, posteriorment i fins a l'any 2001, els censos realisats varen constatar 6 o 7 eixemplars. En 2006 es varen contabilisar només 11 eixemplars (9 adults i 2 jovenils). Esta situació és tan dramàtica que alguns anys especialment mals han desaparegut tots els individus, regenerant-se després la població gràcies a l'existència de llavors en el sol. També existixen eixemplars cultivats en el Viver Insular del Cabildo Insular de l'illa de la Palma, en el Jardí d'Aclimatació de la Orotava en Tenerife, en el Jardí Botànic Vera i Clavijo de Gran Canària, aixina com en jardins particulres de la zona de Garafía.

Hàbitat

Els pocs eixemplars existents sobreviuen en un roque situada en la part baixa del barranc. Est està format per apilamientos de colades basálticas, per lo que presenta poca disponibilitat de sol. La temperatura del lloc sol ser suau, en unes precipitacions de 440 mm de mija anual. Creixen entre xares termófilos mesclats en elements rupícoles. Provablement este no siga el hàbitat més adequat per a l'espècie, sino l'únic refugi a on no va ser exterminada per l'intens pastoreig a la que es va sometre l'àrea durant anys.

Reproducció

Espècie hermafrodita i perenne. Florix de manera abundant entre abril i maig, mantenint la seua floració fins a principis d'estiu. Dona frut entre juliol i agost. Pot hibridar-se en atres espècies del seu gènero. Gràcies a la seua reproducció en viver se sap que una planta aïllada és capaç de produir llavors viables, aixina que no mostra problemes d'autoincompatibilidad. Es creu que les llavors poden sobreviure molt temps en el sol, sent una salvaguarda per a li espècie durant periodos desfavorables, durant els que han aplegat a desaparéixer tots els eixemplars. Experiments de multiplicació a partir d'esquejes en tècniques de tractament hormonal han donat lloc a un 100% de enraizamientos.

Amenaces

La principal amenaça per a la supervivència de l'espècie és el baix número d'eixemplars. També la presència de cabres prop de l'única població existent (encara que el pastoreig s'ha reduït molt en la zona) i la recollida d'eixemplars i esquejes per a fins científics i per part dels excursionistes poden acabar en els pocs eixemplars existents. Ademés es deu tindre en conte que poden hibridar-se en Lotus berthelotii, Lotus maculatus i Lotus pyranthus, que en ocasions són usades com a plantes ornamentals.

Conservació

L'espècie està classificada per la UICN com Espècie en perill crític d'extinció i consta en el Catàlec Nacional d'Espècies Amenaçades com "en perill". Està prohibit arrancar o tallar cap eixemplar d'esta planta, arreplegar esquejes o llavors i vendre o transportar plantes o parts d'elles. Es preveu realisar reintroducción en zones propenques a la seua distribució actual que siguen adequades per a l'espècie.

Referències

1664 - DECRET 170/2006, de 21 de novembre, pel que s'aprova el Pla de Recuperació del Pico de Fòc ("Lotus Pyranthus") i del Picocernícalo ("Lotus Eremiticus"): http://www.gobiernodecanarias.org/boc/2006/237/011.html