Loonie

El loonie (francés: huard), antigament la moneda canadenca d'un dólar, és una moneda canadenca de color dorat introduïda en 1987 i fabricada per la Real Casa de la Moneda de Canadà en Winnipeg. Les versions més comunes de la moneda mostren un somorgujo comú, un au que es troba en tot Canadà, en el revers i la reina Isabel II, el cap d'Estat de la nació en el moment de l'emissió de la moneda, en l'anvers. A lo llarc dels anys s'han falcat vàries edicions commemoratives i de colecció de la moneda en dissenys especials que substituïxen al somorgujo del revers. A partir de decembre de 2023, entrarà en circulació una nova versió en l'efigie del rei Carlos III, que substituirà a la versió en l'efigie d'Isabel II.

El contorn de la moneda és un polígon de Reuleaux d'11 costats. El seu diàmetro de 26,5 mm i els seus 11 costats coincidixen en els de el dólar Susan B. Anthony que ya circula en Estats Units, i la seua gruixa d'1,95 mm s'aproxima als 2,0 mm d'este últim. El seu color dorat diferia del color platejat del dólar Anthony; no obstant, els següents dólars Sacagawea i Presidencial coincidien en el to general del loonie. Atres monedes que utilisen una curva no circular d'esgambi constant són les monedes britàniques de sèt cares de vint i cinquanta penics (esta última té un tamany i un valor similars als del loonie, pero és de color platejat).

Despuix de la seua introducció, la moneda es va convertir en una metonímia del dólar canadenc: els mijos de comunicació parlen a sovint de la cotisació del loonie front a atres monedes. El renom loonie va aplegar a ser tan àmpliament reconegut que, en 2006, la Real Casa de la Moneda de Canadà es va fer en els seus drets. Quan es va introduir la moneda canadenca de dos dólars en 1996, va rebre a la seua volta el renom de "toonie" (un acrònim de two i loonie).

Antecedents

Canadà va falcar per primera volta una moneda d'un dólar d'argent en 1935 per a celebrar el 25 aniversari del regnat de Jorge V. El dólar voyageur, cridat aixina perque en el revers apareixia un indígena i un voyageur francés remant en canoa, es va falcar en argent fins a 1967, any a partir del com es va falcar principalment en níquel. La versió de níquel pesava 15,6 grams i media 32,1 milímetros de diàmetro, ademés de ser més chicoteta que la versió d'argent^.

En 1982, la Real Casa de la Moneda de Canadà va escomençar a treballar en una nova composició per a la moneda de dólar, en l'esperança de que aumentara la seua circulació. Al mateix temps, els operadors de màquines expenedores i els sistemes de trànsit pressionaven al Govern de Canadà per a que substituïra els billets de dólar per monedes de major circulació. Un comité dels Comuns va recomanar en 1985 que s'eliminara el billet de dólar, a pesar de que no hi havia proves de que els canadencs recolzaren la mida. El govern va argumentar que aforraria entre 175 i 250 millons de dólars en 20 anys en passar de billets que tenien una vida útil de menys d'un any a monedes que durarien dos décades.

Història

El govern va anunciar el 25 de març de 1986 que la nova moneda d'un dólar es llançaria a l'any següent com a substituta del billet d'un dólar, que s'aniria eliminant gradualment. S'esperava que costara 31,8 millons de dólars produir els primers 300 millons de monedes, pero a través del señoreaje (la diferència entre el cost de producció i el valor de la moneda), s'esperava guanyar fins a 40 millons de dólars a l'any en les monedes. Dels beneficis obtinguts, un total de 60 millons de dólars en cinc anys es varen destinar a finançar els Jocs Olímpics de Hivern de 1988 en Calgary.

S'havia considerat el fracàs de la moneda d'un dólar de Susan B. Anthony en Estats Units i es creïa que els nortamericans es negaven a recolzar la moneda per la seua similitut en la seua moneda de 25 centaus i a la seua falta d'atractiu estètic. En anunciar la nova moneda d'un dólar canadenc, el govern va declarar que tindria el mateix tamany general que la moneda de Susan B. Anthony -una miqueta més gran que una moneda de 25 centaus- per a permetre la compatibilitat en les màquines expenedores fabricades en Estats Units, pero que tindria onze cares i seria de color dorat.

Estava previst que la moneda seguira utilisant el tema del viager de la seua predecessora, pero els troquelar mestres que s'havien falcat en Ottawa es varen perdre durant el transport a les instalacions de la Fàbrica de la Moneda en Winnipeg. Una comissió dels Comunes encarregada d'investigar la pèrdua va descobrir que la Fàbrica de la Moneda no tenia procediments documentats per al transport dels troquelar mestres i que els havia enviat a través d'un servici de mensageria local en un intent d'aforrar 43,50 dólars. També es va descobrir que era la tercera volta que la Casa de la Moneda perdia troquelar mestres en cinc anys. Una revisió interna de la Real Casa de la Moneda de Canadà va argumentar que, encara que existia la política d'enviar els troquelar d'anvers i revers per separat, els troquelar de les noves monedes es varen empaquetar per separat pero formaven part del mateix enviament. La Casa de la Moneda tampoc va estar d'acort en l'afirmació de la Real Policia Montada de Canadà de que els troquelar s'havien perdut durant el transport, sino que creïa que havien segut furtats. Els troquelar mai es varen recuperar.

Tement la possibilitat de falsificació, el govern va aprovar un nou disseny per al revers, substituint el voyageur per un disseny de Robert-Ralph Carmichael d'un loon comú surant en l'aigua. La moneda va rebre immediatament el renom de "loonie" en tot el Canadà anglés, i va passar a conéixer-se com huard, "loon" en francés, en Quebec.El loonie va entrar en circulació el 30 de juny de 1987, en l'introducció de 40 millons de monedes en les principals ciutats del país.En el vigèsim aniversari de la moneda s'havien falcat més de 800 millons de loonies.

Despuix d'un periodo de 21 mesos en el que es varen produir simultàneament el loonie i el billet d'1 dólar, el Banc de Canadà va cessar la producció del billet d'1 dólar.

Els últims billets d'un dólar es varen imprimir el 30 de juny de 1989. El respal inicial a la moneda va ser desigual, pero la retirada del billet va forçar l'acceptació de la moneda.

Posteriorment, el loonie va adquirir un estatus icònic en Canadà, i actualment es considera un símbol nacional.Des de llavors, el terme "loonie" s'ha convertit en sinònim del propi dólar canadenc. En 1992, la ciutat de Tire Bay (Ontario), a on residia Robert-Ralph Carmichael, va erigir junt a l'autopista un gran monument dedicat al loonie en el seu honor, similar al «Gran Níquel» de Sudbury.

Un any despuix de la mort d'Isabel II, el 14 de novembre de 2023 es va falcar un nou loonie en l'image de Carlos III dissenyada per Steven Rosati. Un chicotet número d'estes monedes va entrar en circulació en decembre de 2023.

Bibliografia

• Cross, W. K., ed. (2011), Charlton Standard Catalogue of Canadian Coins; Volume One, Numismatic Issues 2012 (66ª ed.), Toronto: The Charlton Press, ISBN 978-0-88968-347-1