Lonomiasis

El lonomisme és un síndrome clínic ocasionat per enverinament pel contacte en larvas de lepidòpters del gènero Lonomia, caracterisat per un síndrome hemorrágic. En Amèrica del Sur es tenen identificades dos espècies d'este gènero, com a causants de numerosos casos, i inclús morts, en Brasil, Argentina, Veneçuela i Colòmbia: Lonomia obliqua i Lonomia achelous.

El país a on es reporten més casos és Brasil, a on es va descriure el síndrome en 1912, en una taxa de mortalitat del 2,5%. En els estats del sur de Brasil, entre 1989 i 2003, es produjeronn 2.067 pacients que varen sofrir accidents per en orugas de gènero Lonomia obliqua, varis d'estos resultant en la mort.

En estes espècies de Lonomia el verí residix principalment en proteïnas en activitat anticoagulant (fibrinolítica) i procoagulante que es troben en les cerdes o pèls urticantes de les larves de l'insecte. Les cèlules de l'epiteli responsables de la secreció de substàncies venenoses, que són depositades en l'espai subcuticular i en un canal intern en el centre de les cerdes o bolets. El tipo de toxicitat varia entre les dos espècies: en Lonomia acheous l'efecte és tant procoagulante com a anticoagulant i en Lonomia obliqua l'efecte és principalment procoagulante.

Les manifestacions clíniques són variables, depenent de l'edat del subjecte afectat i el número de larves compromeses. Al contacte en les larves es produïx una reacció urticante i dolor en el lloc de contacte, seguit de variats síntomes generals com a mal de cap, sagnat d'encias, sagnat de ferides preexistentes, sanc en orina,incuficiencia renas i possible mort. En els casos de contacte greu, en el determini d'entre una hora i dèu dies es fan present les manifestacions hemorrágiques del síndrome, el qual pot produir sagnat extern de la pell i les mucoses, i dels òrguens interns manifestat entre atres signes per hemorràgies de vies digestives i hematúria.