Longisquama
Longisquama és un gènero representat per una única espècie de diápsido avicéfalo representat per un fòssil incomplet i mal preservat. Va viure a mediats o finals del periodo Triásico, fa 235 millons d'anys, en lo que hui és Kirguizistan. És conegut d'un espècimen tipo fòssil; una làmina de roca i el contramolde de la mateixa (PIN 2548/4 i PIN 2584/5), i cinc espècimen de possibles apèndixs tegumentarios (PIN 2584/7 fins a 9). Tots els espècimen estan en la colecció de l'Institut Paleontológico de l'Acadèmia Russa de Ciències en Moscou.
Longisquama significa "escamas llargues"; el nom de l'espècie insignis es referix al seu menut tamany. El fòssil de Longisquama és notable per tindre algunes llargues estructures que semblen créixer des de la seua pell. Estes estructures han segut interpretades de manera diferent per distints investigadors, i varen estar en el centre d'un llarc i molt publicitado debat relacionat al de l'orige de les aus. Per a alguns, Longisquama podria haver segut la protoave planeadora de sanc freda predita per Gerhard Heilmann en el seu hipotètic model de "Proavis" en 1927, i seria una prova que les aus no són dinosauris. No obstant uns atres indiquen que és un diápsido incert preservat sobre un grup de frondas de falagueres; i com es postula en l'actualitat no té res a vore en l'orige de les aus.
Les 'llargues escamas'
[editar | editar còdic]Descripció
[editar | editar còdic]Tots els espècimen de Longisquama posseïxen estructures similars a plomes proyectant-se des de la seua esquena. L'holotip PIN 2584/4 és l'únic espècimen que preserva estos apèndixs en un esquelet associat. Posseïx sèt apèndixs desplegats formant un patró de palmito, pero les seues puntes no es varen preservar. PIN 2584/9 preserva cinc apèndixs complets poc espayats entre sí. PIN 2584/6 preserva dos apèndixs llarcs i curvats corrent de costat a costat. Atres espècimen, com PIN 2585/7 i FG 596/V/1 preserven un únic apèndix. Estes estructures són llargues i estretes en la major part de la seua llongitut, i formen un àngul dirigit cap a arrere prop de la punta donant-li l'apariència d'un pal d'hockey. La secció dreta proximal es dividix en tres lòbuls llongitudinals: un lòbul suau a cada costat i un lòbul en una vora travessera corrent entre els atres dos. El lòbul mig es componia de rugosidades elevades i intersticios profunts, els quals Sharov va comparar en contes d'un rosari. Es creu que la secció distal era una extensió dels lòbuls mig i anterior de la secció proximal. Mentres que el lòbul anterior s'eixampla en la secció distal, el lòbul posterior de la secció proximal s'estretix fins que termina en la base de la secció distal. Ademés, una "brida anterior" apareix aproximadament a dos terços del camí fins a la secció proximal i continua fins a la punta de la secció distal. Abdós lòbuls en la secció distal són rígits i separats per un eix ranurado. En algunes mostres, les rugosidades d'abdós lòbuls s'alineen en la secció distal uns en uns atres, mentres que en atres eixemplars no ho fan. Alguns eixemplars posseïxen rugosidades rectes que es proyecten perpendicularmente a l'eix, mentres que uns atres tenen plecs que es curven en forma de S. Un espècimen de Longisquama, PIN 2584/5, té menudes espines que es proyecten des de l'eix de la secció distal.[1]
L'esquelet de l'holotip mostra a cada estructura unida a una espina vertebral. Estos punts de subjecció són visibles com a prominència elevades. La base de cada apèndix és lleument convexa, a diferència de la forma aplanada del restant de l'estructura. La forma convexa pot ser evidència de que la base de cada estructura era tubular en vida, ancorant-se com la ploma d'un au o el pèl dels mamífers en un folícul. Més encara, la proximitat de cada estructura a les seues vèrtebres corresponents sugerixen que una grossa capa de teixit suau, que possiblement incloïa un folícul, rodejava a cada base.[1]
Interpretació
[editar | editar còdic]Haubold i Buffetaut (1987) varen creure que les estructures eren llargues escamas modificades dispostes en parells als costats del cos, com a membranes de planege. Ells varen publicar una reconstrucció de Longisquama en plomes en un patró similar al dels fardachos planejadors del gènero Draco i a l'extint Kuehneosaurus, permetent-li planejar, o a lo manco efectuar caigudes lliures. Encara que actualment es pensa que açò és erròneu, versions d'eixa reconstrucció són encara freqüentment vistes en Internet i atres mijos.
Atres investigadors han situat les escamas d'una atra forma. Unwin i Benton (2001) les varen interpretar com una fila única de escamas modificades que corrien a lo llarc del mig de la seua esquena. Jones et al. (2000) per la seua banda les varen interpretar com dos files aparellades que eren molt anatómicamente similars a plomes, i estant en posicions com les de plomes de l'esquena de les aus. L'expert en desenroll de les plomes Richard Prum (2001) i també Reisz i Suez (2000) veuen estes estructures com molt distintes anatómicamente de les plomes, i pensen que són escamas allargades en forma de cinta.
Atres observadors (Fraser, 2006) creuen que les estructures no són part de Longisquama en absolut; serien simplement frondas de falagueras que es varen preservar junt en el reptil i varen ser malinterpretadas. Buchwitz & Voigt (2012, en prensa) han afirmat que les estructures de Longisquama no són restants de plantes degut a que totes les estructures exceptuant l'última en l'holotip PIN 2584/4 estan dispostes en orde regular, i no estan preservades com a películes de carbó, que és la forma usual de preservació de les plantes fòssils de la Formació Madygen. L'única planta de Madygen en similituts a les estructures de Longisquama és Mesenteriophyllum kotschnevii, pero els seus fulls no tenen la distintiva forma de pal d'hockey de les estructures atribuïdes a Longisquama.[1]
David Peters, un investigador amateur conegut principalment per la falàcia de les seues reconstrucció, va propondre que una gran cantitat de teixits blans i impressions del restant de l'esquelet faltante es trobava dispers en la roca matriu que contenia al fòssil, pero que havia passat virtualment desapercebuda per anteriors investigadors. Per a sustentar esta afirmació Peters va alterar digitalment la cromàtica de les fotografies existents, en les que a juí molt subjectiu de Peters, va creure trobar patrons i siluetes que es corresponien en els teixits fosilizados absents en "Longisquama". Per lo precari d'esta metodologia i en especial, a que esta errada interpretació ha conduït a majors equivocacions en l'enteniment de la vida del passat, és recomanable que es prenguen en moltíssima cautela totes les afirmacions realisades per este investigador.[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Com ocorre en les 'escamas llargues', les característiques de l'esquelet de Longisquama són igualment difícils de diagnosticar. Com a resultat, Longisquama ha segut relacionat pels científics a molts grups diferents de saurópsidos.
Sharov (1970) va determinar que era un "pseudosuquio" (un arcosaurio "primitiu", encara que els arcosaurios eren reptils relativament alvançats) sobre la base de dos traces - una fenestra mandibular i una fenestra anteorbital. En la descripció original de Sharov també s'incloïa una escàpula allargada. Jones et al. (2000) veuen a Longisquama com un arcosaurio, afegint les traces citades per Sharov la fúrcula. Olshevsky creu que Longisquama és un arcosaurio i, més encara, un dinosauri primitiu - una possibilitat que podria realment prescindir de casi tot el debat sobre l'orige de les aus, si fora veritat. Unwin & Benton (2001) no pensen que fora possible diagnosticar les crucials fenestras; els forats podrien ser simplement ser danys en el fòssil. Ells varen estar d'acort en Sharov que Longisquama tenia dents acrodontos i una interclavícula, pero en lloc de tindre una fúrcula ells varen vore un parell de clavícules juntes. Estes traces podrien ser més típics d'un membre dels Lepidosauromorpha, lo que significa que Longisquama no és un arcosaurio i per lo tant sense relació propenca en les aus. D'acort a un estudi cladístico fet per Phil Senter en 2004, Longisquama podria ser inclús un diápsido més basal i un membre d'Avicephala, cercanamente relacionat en Coelurosauravus.
Un nou examen del fòssil publicat en 2012 va trobar que la presència de les fenestras en el cràneu crucials per a la seua classificació com arcosaurio, no podia ser confirmada; de fet, la secció del cràneu en una de les lloses fòssils que s'havia usat anteriorment per a justificar la presència de la fenestra anteorbital en este animal, en realitat no contenia cap os real. Este estudi va concloure que cap de les classificacions propostes de Longisquama podia ser confirmada o refutada.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 (2012).Paläontologische Zeitschrift.86
- 313-331.doi:10.1007/s12542-012-0135-3.Consultat el 8 de març de 2012.
- ↑ «Why the world has to ignore ReptileEvolution.com». Scientific American.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Longisquama» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.