Lonchura striata domestica

Lonchura striata domestica

El capuchino del Japó, manón o isabelita del Japó (Lonchura striata domestica) és una de les aus domèstiques més populars, tant pel seu escàs valor monetari, que la fa molt accessible, com per la facilitat de la seua criança. El seu orige es deu al creuament selectiu del capuchino culiblanco (Lonchura striata) en atres espècies d'estríldidos del gènero Lonchura.

Orige de la subespècie

Com ya s'ha mencionat, el manón (Lonchura striata domestica) és un ser que no existix en estat selvat, sino que la seua existència és deguda al treball de cria i selecció per part del home. La seua aparició és producte del creuament de Lonchura striata (un au antigament molt comuna en alguns països i regions de l'orient asiàtic, com China, Índia, Japó, Sumatra i Tailàndia) en atres espècies afins, gràcies a la llabor de avicultores i criadors japonesos.

Orige del nom

Aparentment, el nom vulgar d'esta espècie en llengua castellana és una deformació de la denominació que la mateixa rep en idioma francés: moineau du Japon (cheu de Japó). En els països de parla anglesa, li'l coneix com bengalese (bengalí, en Gran Bretanya) o Society finch (pinzón de les Societat, en els Estats Units).

Bibliografia

• Kothe, Hans W. El Nou Llibre dels Pardals Exòtics: Diamant Mandarín i Atres Pinzones Reals Susaeta Edicions, ISBN 84-305-3287-0
• Guàrdia Herrero, Alberto de la; Verhoef-Verhallen, Esther J. J. Enciclopèdia Dels Pardals Domèstics Editorial Libsa, ISBN 84-662-1031-8.