Anar al contingut

Lonchocarpus sanctae-marthae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El macurutú ,[1] papozambo, majomo o sietecueros (Muellera sanctae-marthae o Lonchocarpus sanctae-marthae) és una espècie d'arbre de la família de les fabáceas, endèmica de la regió Carib de Colòmbia.

Descripció

[editar | editar còdic]

Arbre caduc, alcança de 12 a 30 metros d'altura. Corfa grisácea; branques torçudes, colgantes. Fulls alterns, compostes; en 5 a 9 folíols, membranosos, glabros, ovats o oblongos. Cáliz roig intens a sirimomo o morat, velloso, cilíndric-cupuliforme. Pedúncul cilíndric, del color del cáliz. Estandart roig intens, ovado, vellosos i àpiç escotado, en una taca groga en el centre; el restant de la corola roja. Ales i carinas en ungles blanques i molt llargues. Anteras grogues. Estípite i ovari verts, tacats de roig. Estigma groc. L'eix de l'inflorescència és lila a morat. Frut de color vert, en taques grogues a on estan entre una i quatre llavors.[1][2]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Lonchocarpus sanctae-marthae Pittier; Catàlec de la Biodiversitat de Colòmbia. Consultat el 8 de juny de 2017.
  2. Romero Castañeda, Rafael (1965) Flora del Centre de Bolivar: 149-150. Bogotà: Tallers Gràfics del Banc de la República.