Lomades d'Otumpa
Les Lomades d'Otumpa o Dorsal Charata són unes estribaciones topogràfiques molt suaus situades en el llímit entre les províncies de Santiago del Estero i Chaco, Argentina. La seua elevació alcança els 210 metros sobre el nivell de la mar,[1] i uns 100 metros sobre la planura circumdant;[2] no obstant és dificultosa la seua visibilitat en la superfície per la presència del mont chaqueño. Encara en lo acotat de l'altura representen una singularitat en l'àmplia planura circumdant, constituint una barrera natural que condicionen els escurrimientos d'aigua.[3] També li'l presenta com un llímit del Acuífero Guaraní.[4]
L'unitat rocosa es troba en general coberta per sediment i vegetació tancada, encara que es percep un important aflorament en la zona de Les Piedritas,[5] a on s'aprofita com a pedrera.[6] El mateix pot apreciar-se en atres parages de la Província del Chaco com a Pal Blanco[7] i Tres Estacas. En Santiago del Estero varen funcionar les pedreres L'Esperanza[8] i El Marcat.
La composició de les pedres és d'areniscas cuarcíticas fines i molt fines silicificades compactes, dispostes en estrats irregulars prims, que alcançarien uns 25 metros de gruixa. El seu orige estaria vinculat a l'Alt Pampeano Chaqueño[5] i pot constituir una extensió de les Serres de Còrdova.[9][2]
La seua orientació és NNE-SSO a lo llarc de 200 quilómetros.[10] Es troben dins de la planura chaco-pampeana, formant part de la planura distal del piedemonte Andino Central originat per l'alçament i erosió de la Cordillera dels Andes.
Orige del nom
[editar | editar còdic]La denominació Lomades d'Otumpa és d'us casi exclusivament científic, ya que el relleu la vegetació dificulta el seu reconeiximent en la superfície. Va ser utilisada per primera volta en 2005 per Rosello i Bordarampé en el Congrés Geològic Argentí de dit any. En ell explica que els alts detectats per mig d'imàgens satelitals i modelació digital del terreny, coincidixen en l'àrea anomenada Campos d'Otumpa en un mapa del Institut Geogràfic Militar de 1970.[11] Otumpa és també el nom d'una estació de ferrocarril de la zona.
Morfologia
[editar | editar còdic]El sector septentrional té les majors altures, les seues vores són més rectilíneos i menys disectados (clavills produïts per l'erosió de l'aigua); predominen les òbrigues de vent. L'orientació predominant és Nort - Surcon algunes menors Suroest - Nordest. El sector austral té vores més sinuoses i una disminució més gradual que en el nort; aixina mateix s'observen òbrigues d'aigua. L'orientació predominant és Noroest - Surest en tendències menors NNE-SSE. En abdós sectors l'ala oriental té major extensió que l'occidental.[12]
Presenta un estat madur en el cicle d'erosió en variables en equilibri.[12]
Es reconeixen dos lomades principals coon forma d'alts topogràfics tipo domo asimètrics, que es varen denominar Lomada d'Otumpa Oriental i Occidental, separades pel Baix Interlomada.
Lomada Oriental
[editar | editar còdic]La Lomada Oriental està molt més desenrollada que l'Occidental en lo que a superfície respecta. En les seues ales orientals predominen les pendents Est i Surest, en un promig de 0,3°. En les ales occidentals les pendents són O, BAIX i NO en una pendent promig de 0,2°, i una diferència d'altitut de 35 metros en la planura circumdant. Són a la seua volta més estretes i rectilíneas que les orientals, i en major simetria. En les ales orientals la diferència d'altitut és la major de tot el conjunt, alcançant els 60 metros.[13]
És en l'ala oriental a on es presenten els afloraments rocosos d'edat possiblement mesozoica.
Cap al Sur la seua topografia disminuïx fins a passar als baixos de salines i cañades.[1]
S'identifiquen els següents alts topogràfics:
Alt Sachayoj
[editar | editar còdic]El més boreal i a on es presenta la major altura sobre el nivell de la mar (210 metros), té una superfície de 1900 km². A l'Est del mateix es troba l'Alt Pal Blanco, del com ho separa un baix intern. Al Sur continua en l'Alt El Marcat. A l'Oest es troba el Baix Interlomades i al Nort la seua pendent disminuïx fins a desaparéixer. En l'ala occidental alcança una diferència d'altitut de 46 metros i en l'oriental de 86 metros.[14]
Alt El Marcat
[editar | editar còdic]S'ubica al sur de l'Alt El Marcat i al Nort de l'Alt Gancedo, té una superfície total de 1160 km². El nivell màxim és de 200 metros sobre el nivell de el mar. En l'ala oriental té un promig de 95 metros de diferència d'altitut, contra 48 en l'occidental. La seua ala oriental té 25 km en est i 10 km en l'oest. En ell es troben les pedreres El Marcat i L'Esperança.[15]
Alt Gancedo
[editar | editar còdic]Es troba delimitada al nort per l'Alt El Marcat i al Sur per l'Alt Girardet, té una superfície de 1556 km². La seua elevació màxima és de 190 metros sobre el nivell de el mar. A l'Est un baix intern la separa de l'Alt Capdevila, i a l'Oest es troba el Baix Interlomades. L'ala oriental alcança els 36 quilómetros a l'est, sèt voltes més que la seua ala occidental d'a penes 5 quilómetros.[16]
Alt Girardet
[editar | editar còdic]Delimitat al Nordest per l'Alt Gancedo i a l'Oest per l'Alt El Colorat, té una superfície de 3183 km². Cap a l'Est i Sur es troben els Baixos de Salines i Cañades. L'elevació màxima alcança els 170 metros sobre el nivell de el mar. La seua ala oriental alcança els 45 km, mentres que l'occidental 9 km. En la primera la diferència d'altitut va des dels 20 metros al nort fins als 88 en el Sur; mentres que en l'occidental aplega als 90 metros.[17]
Alt El Colorat
[editar | editar còdic]Delimitat al Nordest per l'Alt Girardet, i a l'Est pels baixos i cañades, en una superfície de 1763 km². Aplega als 150 metros sobre el nivell de el mar. La seua ala occidental té una diferència d'elevació d'entre 16 i 20 metros,[17] i un ample de 6 km. L'oriental per la seua banda varia entre 66 i 42 metros de diferència d'elevació i té una llongitut de 12 km.[16]
Alt Pal Blanco
[editar | editar còdic]Ubicat al nort i separat en la seua part occidental de l'Alt Sachayoj per un alt intern, té un total de 300 km². Alcança els 150 metros sobre el nivell de la mar i una diferència de 30 metros en la planicie circumdant; les seues ales tenen entre 4 i 5 quilómetros a abdós costats.[17]
Alt Tres Estacas
[editar | editar còdic]Es troba a l'Est de l'Alt El Marcat, en 120 km² de superfície. L'elevació alcança els 140 metros sobre el nivell de la mar, i 18 metros respecte a la planicie circumdant. Les seues ales són les més angostes alcança entre 1 i 2 km a abdós costats.[16]
Alt Capdevilla
[editar | editar còdic]Situada a l'Est de l'Alt Gancedo té un total de 700 km² de superfície. La seua elevació màxima aplega als 110 metros sobre el nivell de el mar. Les ales tenen entre 6 i 7 quilómetros de llongitut a abdós costats.[17]
Lomada Occidental
[editar | editar còdic]Les ales de la Lomada Occidental per la seua banda tenen una altitut parella d'entre 28 i 30 metros respecte a les planures circumdants. El drenage rodeja els flancs oriental i occidental pero ademés presenta un òbriga d'aigua que creua transversalmente entre els dos alts topogràfics que componen la lomada.[13]
Està composta de les següents dos elevació:
Alt Otumpa
[editar | editar còdic]El més septentrional de la Lomada Occidental, i comprén uns 1677 km². La seua elevació màxima és de 190 metros sobre el nivell de la mar i una diferència de 40 metros en la planicie circumdant. Les ales tenen entre 7 i 9 km d'ample a abdós costats.[18]
Alt Quimilí
[editar | editar còdic]El més austral d'esta secció de les Lomades, i ocupa uns 1200 km². La seua elevació aplega als 150 metros sobre el nivell de el mar. Les seues ales tenen entre 11 i 9 km de llongitut a abdós costats. En el llímit en l'Alt Otumpa un òbriga d'aigua travessa la separació alguna cosa que no succeïx en la Lomada Oriental.[18]
Baix Interlomades
[editar | editar còdic]Té una altitut de 150 metros sobre el nivell de la mar entre abdós lomades, i una diferència d'a penes 30 metros en estes. El seu drenage apunta cap al Sur i presenta un índex d'humitat major que els d'els alts topogràfics[19]
El seu orige és discutit, estant vinculada a events tectònics molt antics i a la reactivació de les estructures del subsol, classificant-se com un Ambient Estructural. La curva hipsométrica va estimar un estat madur de la morfoestructura, denotant un equilibri entre els processos constructius i erosivos.[20]
Les pendents menors a un grau indiquen absència d'escarpas de falals recents. No obstant, no es descarta una reactivació cuaternaria de les estructures més antigues, que va tindre que haver segut degradat ràpidament.[21]
La zona boreal presenta traces més jóvens, estimant-se llavors que la propagació de la transformació va ocórrer cap al Nort. També s'estima que la Lomada Oriental és més recent o be va tindre major efectivitat en el seu ascens rsepecto a l'Occidental.[22]
Referències
[editar | editar còdic]̻
- ↑ 1,0 1,1 «Caracterisació morfotectònica delas Lomades d'Otumpa (Granlas Lomades d'Otumpa (GranChaco, Santiago del Estero i Chaco):Chaco, Santiago del Estero i Chaco):Influències en el control del drenajeInfluencias en el control del drenage».
- ↑ 2,0 2,1 «CONICET | Buscador d'Instituts i Recursos Humans». www. conicet. gov. ar. Consultat el 2021-02-26.
- ↑ «L'incidència de les Lomades d'Otumpa sobre el escurrimiento superficial en les províncies de Chaco i Formosa (Rep. Argentina)».CHAFADES.23(2)
- 129–147.ISSN 2362-5643.Consultat el 2021-02-05.
- ↑ «Shallow geophysical evaluation of the transition zone between the Guaraní and Yrendá-Toba-Tarijeño aquifer systems (Argentine Gran Chaco)».Revista mexicana de ciències geològiques.31(1)
- 76–92.ISSN 1026-8774.Consultat el 2021-02-26.
- ↑ 5,0 5,1 Peri. «Caracterisació morfotectònica delas Lomades d'Otumpa (Granlas Lomades d'Otumpa (GranChaco, Santiago del Estero i Chaco):Chaco, Santiago del Estero i Chaco):Influències en el control del drenajeInfluencias en el control del dren».
- ↑ Verónica G. PERI i Eduardo A. ROSSELLO. «ANOMALIES MORFOESTRUCTURAls DEL DRENAGE DEL RIU SALAT SOBRE LES LOMades d'OTUMPA (SANTIAGO DEL ESTERO I CHACO) DETECTADES PER PROCESSAMENT DIGITAL».
- ↑ Peri. «Caracterisació morfotectònica delas Lomades d'Otumpa (Granlas Lomades d'Otumpa (GranChaco, Santiago del Estero i Chaco):Chaco, Santiago del Estero i Chaco):Influències en el control del drenajeInfluencias en el control del dren».
- ↑ Peri. «Caracterisació morfotectònica delas Lomades d'Otumpa (Granlas Lomades d'Otumpa (GranChaco, Santiago del Estero i Chaco):Chaco, Santiago del Estero i Chaco):Influències en el control del drenajeInfluencias en el control del dren».
- ↑ «El geòlec Jorge Carlé va explicar característiques dels volcans i terremots. | Cordial - Notícies en les Breñas». www. radiocordial. com. ar. Consultat el 2021-02-05.
- ↑ «Caracterisació morfotectònica delas Lomades d'Otumpa (Granlas Lomades d'Otumpa (GranChaco, Santiago del Estero i Chaco):Chaco, Santiago del Estero i Chaco):Influències en el control del drenajeInfluencias en el control del drenage».Tesis doctoral.Consultat el 10 de juny de 2020.
- ↑ «CONICET | Buscador d'Instituts i Recursos Humans». www. conicet. gov. ar. Consultat el 2021-02-26.
- ↑ 12,0 12,1 Peri. «Caracterisació morfotectònica delas Lomades d'Otumpa (Granlas Lomades d'Otumpa (GranChaco, Santiago del Estero i Chaco):Chaco, Santiago del Estero i Chaco):Influències en el control del drenajeInfluencias en el control del dren».
- ↑ 13,0 13,1 Peri. «Caracterisació morfotectònica delas Lomades d'Otumpa (Granlas Lomades d'Otumpa (GranChaco, Santiago del Estero i Chaco):Chaco, Santiago del Estero i Chaco):Influències en el control del drenajeInfluencias en el control del dren».
- ↑ Verónica Gisel Peri. «Caracterisació morfotectònica delas Lomades d'Otumpa (Granlas Lomades d'Otumpa (GranChaco, Santiago del Estero i Chaco):Chaco, Santiago del Estero i Chaco):Influències en el control del drenajeInfluencias en el control del drenaj».
- ↑ Verónica Gisel Peri. «Caracterisació morfotectònica delas Lomades d'Otumpa (Granlas Lomades d'Otumpa (GranChaco, Santiago del Estero i Chaco):Chaco, Santiago del Estero i Chaco):Influències en el control del drenajeInfluencias en el control del drenaj».
- ↑ 16,0 16,1 16,2 Verónica Gisel Peri. «Caracterisació morfotectònica delas Lomades d'Otumpa (Granlas Lomades d'Otumpa (GranChaco, Santiago del Estero i Chaco):Chaco, Santiago del Estero i Chaco):Influències en el control del drenajeInfluencias en el control del drenaj».
- ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 Verónica Gisel Peri. «Caracterisació morfotectònica delas Lomades d'Otumpa (Granlas Lomades d'Otumpa (GranChaco, Santiago del Estero i Chaco):Chaco, Santiago del Estero i Chaco):Influències en el control del drenajeInfluencias en el control del drenaj».
- ↑ 18,0 18,1 Verónica Gisel Peri. «Caracterisació morfotectònica delas Lomades d'Otumpa (Granlas Lomades d'Otumpa (GranChaco, Santiago del Estero i Chaco):Chaco, Santiago del Estero i Chaco):Influències en el control del drenajeInfluencias en el control del dre».
- ↑ Verónica Gisel Peri. «Caracterisació morfotectònica delas Lomades d'Otumpa (Granlas Lomades d'Otumpa (GranChaco, Santiago del Estero i Chaco):Chaco, Santiago del Estero i Chaco):Influències en el control del drenajeInfluencias en el control del dre».
- ↑ Peri. «Caracterisació morfotectònica delas Lomades d'Otumpa (Granlas Lomades d'Otumpa (GranChaco, Santiago del Estero i Chaco):Chaco, Santiago del Estero i Chaco):Influències en el control del drenajeInfluencias en el control del dren».
- ↑ Peri. «Caracterisació morfotectònica delas Lomades d'Otumpa (Granlas Lomades d'Otumpa (GranChaco, Santiago del Estero i Chaco):Chaco, Santiago del Estero i Chaco):Influències en el control del drenajeInfluencias en el control del dren».
- ↑ Peri. «Caracterisació morfotectònica delas Lomades d'Otumpa (Granlas Lomades d'Otumpa (GranChaco, Santiago del Estero i Chaco):Chaco, Santiago del Estero i Chaco):Influències en el control del drenajeInfluencias en el control del dren».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lomadas de Otumpa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.