Lluna hueca
La teoria de la Lluna hueca és una hipòtesis que propon que el satèlit terrestre és buit o conté un espai interior substancial.
El concepte està relacionat o es deriva de la teoria de la Terra hueca, sent un argument poc freqüent encara que recurrent en la ciència ficció anterior als vols espacials.
La lluna pot ser hueca, és una teoria que prové de les senyes que arrepleguen els sismógrafs que hi ha en la Lluna. Despuix d'un impacte d'un meteorit, la Lluna tremola (vibra,rebota), a la mateixa freqüència que una campana. Donant a entendre que deu ser hueca per a produir tota eixa vibració.
Ken Johnson (Supervisor de les Senyes i Fotografies de les missions Apolo de la NASA) diria… “La Lluna no solament va sonar com una campana, sino que tota la Lluna es va tambalejar de forma tan precisa, que donava la sensació que hi havia uns jagantescs esmortidors hidràulics dins d'esta mateixa.”
Versions
[editar | editar còdic]- El procés de formació de la Lluna va produir una esfera hueca per mijos naturals. Els detalls varien àmpliament; el mecanisme propost és normalment un factor indefinit o pseudocientífico en les dinàmiques de disc d'acreció. Alguns defensors que este cas no és excepcional, sino que tots els cossos planetaris estan buits.
- El buit de la Lluna té el seu orige en ser un artefacte. Este punt de vista (la teoria de la Lluna nau espacial) normalment va de la mà en atres creències com els ovnis o antics astronautes.
La comunitat científica les considera subteorías sense cap base científica.
Perspectiva científica
[editar | editar còdic]L'opinió científica general de l'estructura interna de la Lluna recolza contundentement una estructura interna sòlida en una fina corfa, un extens mant i un chicotet núcleu més dens.[1][2] Açò es basa en:
- Observacions sísmiques. Ademés de la Terra, la Lluna és l'únic astre en una ret d'observació sísmica in situ. L'anàlisis de les senyes sísmiques llunars han ajudat a restringir l'esgambi de la corfa (45 km)[3] i el mant, aixina com el radi del núcleu (350 km).[4][5]
- Paràmetros del moment d'inèrcia. Per a la Lluna, els paràmetros del moment d'inèrcia han demostrat que el núcleu té un 1.4% de la massa total.[6] Un d'eixos paràmetros, el moment d'inèrcia polar és de 0,393+/-0,001.[6][7] Està molt propenc al valor per a un objecte sòlit en una densitat radial constant, que seria de 0,4 (el valor de la Terra és de 0,33).
- Variació en l'escala fina (p.ej: la variació en l'òrbita de la sonda espacial Llunar Prospector) del camp gravitatorio llunar, que és consistent en els processos geològics que impliquen a la corfa, el mant i el núcleu.[6]
El gran camp gravitatorio de la Lluna, no obstant, permaneix inalterado per la distribució interna de massa si s'assumix que la densitat interna solament es modifica radialment. Per eixemple, si la Lluna es reemplaçara per un punt en una massa idèntica la seua camp gravitatorio actual continuaria a distàncies majors al radi llunar de 1700 km.[8] Açò pot derivar-se directament de la simetria esfèrica de la Lluna aplicant la forma integral de la llei de Gauss.[9] Per lo tant, el camp gravitatorio de la Lluna no transmet cap informació sobre la distribució radial interna de la massa. No obstant, els defensors de la Lluna hueca tindrien que tindre en conte l'increible densitat de la corfa llunar si esta fora hueca. La força de la gravetat està determinada per la seua massa, una Lluna hueca requeriria una corfa inusualment densa per a obtindre els valors gravitacionals observats.
En el Cine:
La película del director Roland Emmerich "Moonfall" de 2022, té com a premissa una Lluna hueca artificial.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Measurements of the llunar induced magnetic moment in the geomagnetic tail: Evidence for a llunar core?». Archivat des d'el original, el 11 de març de 2012. Consultat el 13 de maig de 2012.
- ↑ «BASA Research: Moon has Earth-like core». Archivat des d'el original, el 11 de giner de 2012. Consultat el 13 de maig de 2012.
- ↑ (2002).«An inquiry into the llunar interior: A nonlinear inversió of the Apollo llunar seismic data».Journal of Geophysical Research.107(E6)ISSN 0148-0227.doi:10.1029/2001JE001658.
- ↑ (2007).«Joint inversió of seismic and gravity data for llunar composition and thermal state».Geophysical Journal International.168(1)
- 243–258.ISSN 0956540X.doi:10.1111/j.1365-246X.2006.03200.x.
- ↑ (1973).«New Seismic Data on the State of the Deep Llunar Interior».Science.181(4094)
- 49–51.ISSN 0036-8075.doi:10.1126/science.181.4094.49.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 (1998).«Improved Gravity Field of the Moon from Llunar Prospector».Science.281(5382)
- 1476–1480.doi:10.1126/science.281.5382.1476.
- ↑ NASA Moon Fact Sheet
- ↑ (2006).«Evidence for a Past High-Eccentricity Llunar Orbit».Science.313(5787)
- 652–655.ISSN 0036-8075.doi:10.1126/science.1128237.
- ↑ Griffiths, David B. (1989). Introduction to electrodynamics, Englewood Cliffs, N.J: Prentice Hall. ISBN 0-13-481367-7.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Luna hueca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.