Lluminiscència nocturna
La lluminiscència nocturna (o airglow) és l'emissió de llum (en este cas quimioluminiscencia) per una atmòsfera planetària causada per la reestructuració d'àtoms en forma de molècules que havien segut ionizadas per la llum solar durant el dia, o per rajos còsmics. En la Terra, la font d'emissió està situada prop de la mesopausa, i està conformada per vàries capes. Les principals són la capa de l'OH, a uns 85 km, i la d'O2, situada a uns 95 km d'altura, abdós en una gruixa aproximada d'uns 10 km.
La lluminiscència nocturna fa que el cel mai estiga completament obscur, encara que depenent de les condicions, hi ha moments en els que estarà més o menys obscur.[1]
No obstant, l'element més important per la seua concentració que genera el fenomen de la lluminiscència nocturna és el nitrogen, tant quan es combina en el hidrogen com quan es combina en l'oxigen; pero també es pot trobar lluminiscència en OI i NaI.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Una aurora que s'escapa del Sol, i la lluminiscència nocturna.». Microsiervos.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Luminiscencia nocturna» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.