Lloctinent general del Regne
Lloctinent general del Regne (en francés: Lieutenant Général du Royaume) va ser un títul o càrrec que va existir en França durant l'Antic Règim i durant la Restauració borbònica, i en Espanya (baix la forma lloctinent del Regne durant el regnat de Carlos II[1] –afegint-se el "general" ya durant l'ocupació francesa—) i que era entregat pel rei a un personage important en situacions de crisis, per a que eixercira en el seu nom el poder real.
En França
- Charres de Melun, va ser gran maestre de França i va eixercir les funcions de condestable de França; va ser decapitat el 20 d'agost de 1468.
- François de Guisa, duc de Guisa, en 1558 i 1560.
- Enrique de Valois, duc d'Anjou (futur Enrique III de França), en 1567.
- Carlos de Lorena, duc de Mayenne, en 1589.
- Moradura Richelieu, en 1629.
- Carlos de Borbón, comte d'Artois (futur Carlos X de França), en un primer mandat des del exili (1793-1795) i en un segon mandat, ya com a lloctinent general efectiu (1814).
- Luis Felipe d'Orleans (futur Luis Felipe I), en 1830.
En Itàlia
- Humberto II d'Itàlia (1944-1946)
Vore també
Referències
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lugarteniente general del Reino» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.