Lloc de Thionville (1558)
El sege de Thionville va ser el conflicte militar durant la guerra italiana de 1551-1559 que va enfrontar a la Monarquia Hispànica contra les tropes del Regne de França. Va tindre lloc des del 17 d'abril al 23 de juny de 1558 i va acabar en la pren de la ciutat.
Antecedents
En la recuperació de Calais per part francesa, Francisco de Guisa va permetre el contraatac als espanyols. Enrique II va decidir concentrar les seues forces per a fer-se en Thionville, una de les ciutats més fortes en poder de Carlos I i que es considerava inexpugnable.
François de Scépeaux va començar el sege el 17 d'abril. A les seues tropes es va unir Francisco de Guisa que abans s'havia dirigit a Metz en vint batallons d'infanteria i artilleria per a unir-se a una companyia de cavalleria llaugera i una de gendarmería comandadas per Jean II d'Espinay i atres dos companyies, d'infanteria i cavalleria respectivament, provinents de principalment de Toul i Verdún.
L'arribada de Francisco de Guisa s'intente dur en el més absolut dels secrets per a que les forces de Jean Carrebe, alcalde de la ciutat, no es percataran.
A tots ells s'havien ya unit tropes de Champany i Bría, Is-en-Bassigny, el Ducado d'Orleans i atres llocs. Ademés de sis companyies de cavalleria manades per Enrique de Brunswick-Dannenberg, Daniel Brendel von Homburg, la Casa de Leyen i els Ducados de Wurtemberg i Symerch.
Sege
Quan varen haver aplegat les tropes de Francisco de Guisa junt a Piero Strozzi el 28 de maig, les tropes de François de Scépeaux, que va sitiar la ciutat el 17 d'abril, ya havien instalat ponts flotants, instalat dotze canons de gran calibre, sis culebrinas de gran tamany i atres peces. També havien tallat el suministrament d'aliments. En l'arribada de totes les tropes es va poder rodejar la ciutat en efectivitat.
La guarnició, baix el mando de l'alcalde Jean Carrebe, constava de 3000 hòmens, 50 culebrinas i atres peces d'artilleria.
François de Scépeaux va instalar el seu quarter general en una granja prop del riu Mosela[1] i va preparar quinze barcos grans i vint més chicotets en artilleria i pólvora suficient per a poder disparar unes 15000 voltes.
Felipe de Montmorency junt a tres tropes d'experimentats soldats espanyols varen intentar dur suministraments a la ciutat durant la primera nit del sege, pero els accessos estaven tan ben custodiats per lo que es varen vore obligats a retirar-se cap a la ciutat de Luxemburc. El dia 19 d'abril quatre companyies de soldats espanyols junt a cinquanta de cavalleria procedents de Flandes i Namur varen intentar sense èxit trencar el sege francés. Els espanyols ya no varen intentar fer-ho més i varen deixar la ciutat a la seua sòrt.
Els francesos varen montar un canó de gran calibre en les vores del Mosela i les sis grans culebrinas a només 1500 passos de la ciutat. Açò va danyar greument les defenses de la localitat i va destruir tota l'artilleria de la que disponien. Varen continuar atacant la marge dreta del Mosela, apuntant a Tour-aux-Puces i a les fortificacions del costat surest de la ciutat. Aprofitant que es varen vindre avall les tropes atacants varen llançar un atac en l'infanteria, pero varen ser rebujats. En els següents quatre dies va haver un intercanvi de dispars en mosquetes. En eixe intercanvi de dispars, Piero Strozzi va ser alcançat quan ordenava canviar les culebrinas de lloc produint-se la seua mort trenta minuts despuix.
François de Scépeaux va solicitar que Metz enviara més canons i va decidir atacar la ciutat des de la marge esquerra. Despuix d'una hora bombardejant una torre i el mur varen conseguir obrir una brecha per la que entre cent i cent vint hòmens varen conseguir entrar i fer-se en dita torre en la que varen colocar dos canons. En abdós canons varen derribar el mur. Al sendemà varen preparar les tropes per a assaltar la ciutat.
Francisco de Guisa va manar una comissió a parlamentar en l'alcalde de la ciutat per a advertir-li de que si no abandonaven la ciutat en tres hores manaria aforcar a tota la població. Carrebe va expondre els seus propis térmens a lo que se li va respondre que eren els vencedors els que devien dictar-los. Despuix d'un successió de cañonazos contra les vivendes de la ciutat Carrebe claudicaba sense condicions.
Habitants i soldats espanyols varen abandonar la ciutat el 23 de juny.
Immediatament despuix també caïa la vila d'Arlon, destruint el seu castell.[2]
Referències
- ↑ El lloc a on es va instalar era cridat Neufville-aux-Noyers. No obstant, L'Histoire de Thionville del historiador francés G.F. Teissier afirma que no hi havia cap poble o granja en este nom en el Mosela o prop d'ell, lo que planteja la possibilitat de que fora borrat del mapa durant el sege.
- ↑ Guizot, François (1869-01-01). A Popular History of France From The Earliest Claves (Complet) (en en), Library of Alexandria. ISBN 978-1-4655-5676-9.
Bibliografia
- (1558) La prise de Thionville sur Moselle (en francés), Lió.
- Plantilla:Citalibro
- Teissier, G.F. (2018). Neufville-aux-Noyers (en francés), Wentworth Press. ISBN 9780341374572.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sitio de Thionville (1558)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.