Anar al contingut

Llista Roja d'Ecosistemes de la UICN

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Logo RLEwebsite es.jpg
LRE - Producte de coneiximent de UICN/CGE

Llista Roja d'Ecosistemes de UICN (LRE) és un marc global per a monitorear i documentar l'estatus dels ecosistemes. És part de la creixent caixa de ferramentes per a l'evaluació de riscs per a la biodiversitat i el seu objectiu principal és recolzar la conservació, l'us de recursos, i les decisions de gestió per mig de l'evaluació de tots els ecosistemes del món per a 2025.

La Llista Roja d'Ecosistema va ser desenrollada per l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN), la principal autoritat mundial en la matèria i la mateixa entitat que va crear la  Llista Roja d'Espècies Amenaçades™; un marc global per a monitorear el nivell de risc de les espècies animals i vegetals.

En ajuda de la LRE i les seues organisacions aliades, molts governs i organisacions creen les seues pròpies llistes roges nacionals i regionals (basades generalment en les categories i criteris de la UICN), en les quals classifiquen els ecosistemes de que es troben baix amenaça dins dels seus llímits territorials.

Història

[editar | editar còdic]
Archiu:Aralzee.jpg
Comparació entre l'estat del mar de Aral en 1989 i el 12 d'agost de 2003. La mar de Aral es considera com un eixemple d'un ecosistema Colapsat (CO).[1] (orige de l'image: NASA)

La Llista Roja d'Ecosistemes va ser creada en originar-se la necessitat de portar a terme evaluacions de la biodiversitat a un nivell d'organisació biològica per damunt de les espècies.[2] Els protocols d'evaluació d'ecosistemes existents, desenrollats per autoritats nacionals o subnacionales diferien en l'enfocament i l'implementació, a sovint eren incomparables, i no podien separar l'anàlisis de risc estricte del procés d'establiment de prioritats de conservació.[3][4]


En 2008, durant el IV Congrés Mundial de Conservació (Barcelona, Espanya), es va activar el procés d'elaboració de criteris per a estimar la seua condició de risc i la UICN va assentar les bases per a la creació d'una Llista Roja d'Ecosistemes (RLE). El desenroll inicial dels criteris per a la Llista Roja d'ecosistemes es va basar en analogia en els criteris per a espècies i en protocols existents dissenyats per a aplicacions regionals.[5][6]

En 2013 es va finalisar el procés de creació de les Categories i Criteris de la Llista Roja Ecosistemes de UICN, la base de la Llista Roja d'Ecosistemes de UICN. Eixe mateix any es va publicar el document clau “Fonaments científics d'una Llista Roja d'Ecosistemes de UICN” per a oferir un marc de treball consistent, pràctic i fonamentat en la teoria per a establir una Llista Roja sistemàtica dels ecosistemes del món.[1]


Fins que la LRE va ser reconeguda oficialment per la UICN en 2014, per a ser gestionat com un Grup Temàtic baix la Comissió de Gestió d'Ecosistemes (CGE) de la UICN, no hi havia un sistema d'evaluació d'ecosistemes capaç de separar l'anàlisis de risc de les prioritats de conservació.

La Llista Roja d'Ecosistemes com a ferramenta

[editar | editar còdic]

De la mateixa manera que atres productes de la UICN, la LRE és una ferramenta clau que brinda una oportunitat única per a facilitar el guany dels objectius internacionals de conservació i permet evaluar el perill de colapse d'un ecosistema a nivell global o les porcions del mateix desenrollades sobre una regió, país, entitat subnacional, etc.

Açò proporciona un mig per a realisar ordenaments territorials més efectius, minimisant els impactes que les transformacions antrópicas de grans superfícies comporten; també coadjuva en una millor gestió dels llimitats recursos que es destinen a la conservació, priorisant sobre aquells ecosistemes en les condicions de perill de desaparició més imminents, redirigint sobre ells els majors esforços per a l'atenuació de les amenaces ambientals que els afecten aixina com la creació d'àrees protegides efectives que permeten salvaguardar-los per a les generacions futures.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 PLoS One.8(5)doi:10.1371/journal.posa.0062111.Consultat el 8 de setembre de 2018.
  2. (2010).Society for Conservation Biology Newsletter.17(4)
    2–3.Consultat el 10 de setembre de 2018.
  3. Applied Vegetation Science.17(3)
    384–385.ISSN 1654-109X.doi:10.1111/avsc.12112.Consultat el 30 de giner de 2019.
  4. Austral Ecology.40(4)
    347–363.ISSN 1442-9993.doi:10.1111/aec.12148.Consultat el 30 de giner de 2019.
  5. Biodiversity and Conservation.16(1)
    183–209.ISSN 1572-9710.doi:10.1007/s10531-006-9102-1.Consultat el 30 de giner de 2019.
  6. S.A.P.I.EN.S. Surveys and Perspectives Integrating Environment and Society.(5.2)ISSN 1993-3800.Consultat el 30 de giner de 2019.