L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llengua romanç austríaca

Est artícul o secció té referències, pero necesita més per a complementar la seua verificabilitat.
Busca fonts: «Llengua romanç austríaca» – notícies · llibres · acadèmic · imàgens
Este aviso fue puesto el 9 de agost de 2017.

La llengua romanç austríaca va ser una llengua neolatina que va existir en l'àrea d'Àustria i de l'est de Baviera des de la caiguda del Imperi romà fins a aproximadament el XIV.[1]

El Noricam romà, a on es va desenrollar la llengua romanç austríaca despuix de la caiguda de l'Imperi romà

Característiques

En les províncies de l'Imperi romà al sur del Danubio cridades Noricum i Rhaetia[2] els habitants latinizados no varen desaparéixer completament quan les invasions bàrbares varen devastar la regió. Molts varen ser exterminats i uns atres es varen refugiar en Itàlia, pero alguns varen sobreviure en les montanyes dels Alps.[3]

Els que vivien en Retia varen donar orige als ladinos de Suïssa i el nort d'Itàlia, pero els del Noricum varen sobreviure solament alguns sigles fins als temps de Carlemany. O siga que la llengua ladina existix hui en dia, pero la llengua romanç del Noricum (que coincidix aproximadament en l'actual Àustria) ha desaparegut. L'explicació sembla estar que el Noricum i en general l'actual Àustria varen estar més exposts que Suïssa a les devastadores invasions dels hunos i ávaros.

"Fins a l'Edat Mija, la població de parla romànica (del centre i sur d'Àustria) va conservar el cristianisme, els conceptes llegals romans i certs elements de la música i la pintura. Es creu que Salzburc i Passau encara tenien una població de parla romanç en el final del sigle VIII, de la que es varen extraure els compositors de les primeres cartes. El fet de que el nom "Norici" s'haja utilisat en referència als bávaro indica la supervivència d'una important població romànica en eixa zona". Ludwig Bieller
 
Romans del Noricum

Esta cridada "Llengua romanç austríaca" es va parlar en vàries ciutats, sent la principal "Juvavum" (l'actual Salisburgo). En efecte, esta ciutat romana es va convertir en municipium en l'any 45 dC baix l'emperador Claudio (Municipium Claudium Juvavum), aplegant a ser una de les més importants de la província de Noricum. El decliu de Juvavum despuix del colapse de la frontera de Noricum va ser molt ràpit, fins al punt de que en el VIII s'havia convertit en una “ruïna casi total”. Pero els pocs habitants romanizados, que varen sobreviure a les destrucció dels bàrbars, varen seguir utilisant les mines de sal de la regió en el seu comerç.

Sant Ruperto va obtindre, dels colon romanizados (sobreviviente) en el lloc, indicació de que existien els restants de la romana Juvavum...[4]

Cap a l'any 700 Sant Ruperto -influenciat per estos habitants romanizados del lloc- va fundar la població anomenada Salisburgo en el solar de l'antic Juvavum romà, ubicat sobre grans mines de sal a les quals deu el seu nou nom la ciutat, que es va convertir en l'any 739 en sèu d'un bisbat i en el 798 en sèu d'un arzobispado catòlic.

Alguns acadèmics com Gernot Piccottini[5] creuen que estos habitants romanizados, despuix de casi tres sigles de dominació alemana, parlaven una llengua romanç molt mesclada en l'alemà, pero característica d'ells i provablement similar a la dels actuals ladinos dels Alps.

La ciutat de Vindobona (actual Viena) té algunes evidències d'estes poblacions romançades, pero no van més allà del VI; i lo mateixa succeïx en totes les localitats romanes en el nort d'Àustria, com Lauriacum (prop d'Enns) i Ovilava (actual Wels).

Sobrevivencia en el sur del Noricum

En el sur del Noricum (que coincidix en l'actual sur d'Àustria) la llengua romanç austríaca va sobreviure alguns sigles més, fins al XIV en alguns llocs (com en la vall de Kals, prop de l'actual frontera entre Itàlia i Àustria[6]).

El sur del Noricum va mantindre una forma de llengua llatina i sense dubte no va ser evacuat (com el nort)...[7]

Estes poblacions romanisades en la possible llengua romanç austríaca varen sobreviure fins a l'any 1000 en les zones propenques a Teurnia[8] i Virunum[9] en Carintia (sur d'Àustria).

També prop de Lienz (en la frontera en l'Alt Adige italià) va existir una ciutat romana cridada Aguntum:[10] en 1599 Veit Netlich, un advocat, va escriure sobre l'existència de tombes (ara perdudes) en "escritura desconeguda" que varen pertànyer als sobreviviente d'esta ciutat romana destruïda al voltant del VII. Provablement esta escritura era la llengua romanç que es va desenrollar en el sur d'Àustria. Potser l'única paraula que nos queda d'esta llengua romanç és la denominació neolatina "Luenzina" que tenia Lienz en un document del vescovado de Bressanone fet al voltant de 1030. Els pròfucs romanizados d'Aguntum, que varen abandonar esta ciutat romana saquejada, varen donar este nom al llogaret (despuix cridada Lienz pels austríacs) que varen fundar per a sobreviure.

¿Llengua retorromance?

 
Les llengües retorromances en els últims 1200 anys

L'acadèmic Piccottini afirma que la llengua romanç austríaca pertany al grup retorromance (o a lo manco era una llengua proto-retorromance), basant-se en la seua proximitat geogràfica en les actuals àrees romanche/ladina/friulana en els Alps suís-italians. Inclusivament creu que va assimilar algunes paraules del pre-romà Idioma rético, especialment en el Tirol.

En efecte, en la regió tirolesa d'Àustria occidental, entre Innsbruck i Vaduz (el nom de la capital de Liechtenstein prové de la paraula neolatina "avadutz", o siga aqüeducte en romanche), es va parlar també el retorromance fins al sigle de la Revolució francesa.

Pero alguns estudiosos (com Heger) creuen que era una llengua independent i possiblement relacionada en la desapareguda llengua romanç de Panonia, que es va desenrollar en l'actual Hongria occidental al voltant del llac Balaton (poc distant de la Carintia austríaca).

Vore també

Referències

Notes

  1. ↑ Niederstatter."Pasture Names with romanç and Slavic Roots Facilitate Dissection of I Chromosome Variation in an Exclusively German-Speaking Alpine Region". Editor Manfred Kayser, Erasmus University Medical Center, Netherlands, 2012
  2. ↑ instoria. it/home/province_romane_raetia_noricum. htm Raetia i Noricum (en italià)
  3. ↑ aeiou. at/aeiou. encyclop. data. image. n/n840136a. jpg Mapa d'Àustria romana (i afores)
  4. ↑ google. com/books? id=D2oQAAAAIAAJ&pg=PA229&lpg=PA229&dq=roman+juvavum&source=bl&ots=rY5sjrQajF&sig=Xj0TkgOPTME8rjS9qv55S1iDE5A&hl=en&sa=X&ei=N9GFULWPIMuP0QHgxIHQAQ&ved=0CFAQ6AEwCTgo#v=onepage&q=roman%20juvavum&f=false Juvavum (The Catholic encyclopedia)
  5. ↑ Carinthia Romana und die Römische Welt. Festschrift für Gernot Piccottini zoom 60. Geburtstag, hrsg. von F. W. Leitner, Aus Forschung und Kunst 34 (2001)
  6. ↑ plos. org/plosone/article/figure? id=10.1371/journal. pone.0041885. g001 Mapa actual de l'area de les valls de Kals, Puster, etc..
  7. ↑ google. com/books? id=EBspAAAAYAAJ&pg=PA630&lpg=PA630&dq=favianae+fort+in+noricum&source=bl&ots=auMiYFDglZ&sig=7wrvpDwNwKMA-zKZiY2QM7zXAPg&hl=en&sa=X&ei=jC6IUNC3HOWT0QGlhoD4BA&ved=0CCIQ6AEwAA#v=onepage&q=favianae%20fort%20in%20noricum&f=false El Noricum septentrional evacuat (The English Historical Review) p.630
  8. ↑ planetware. com/spittal-an-der-drau/st-peter-in-holz-teurnia-a-v-stpete. htm Teurnia
  9. ↑ uni-klu. ac. at/archeo/archeost/virunum/64gesch. htm Virunum
  10. ↑ tyrol. tl/en/highlights/sights/roman-city-and-museum-aguntum. html Aguntum

Bibliografia

  • Hainzmann, M. Ovilava, Lauriacum, Virunum. Zur Problematik der Stadthalterresidenzen und Verwaltungszentren Norikums Tyche 6, 1991
  • Haverfield, F. The English historical review, Volume 19. Publisher Longman. University of Virginia, 1904
  • Heger, N. Die ländliche Besiedlung Salzburgs in der Spätantike. Die Römer in donen Alpen. Schriftenreihe der Arge Alp. Hg. Komission III (Kultur), Berichte d. Historikertagungen (N. F. 2) Bolzano, 1989
  • Piccottini, Gernot. Virunum (Kongress Ljubljana 17. März 1999, in Drucklegung).

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Llengua_romanç_austríaca&oldid=1588662»