Llei orgànica (Espanya)

La llei orgànica és un tipo de norma prevista en la Constitució Espanyola de 1978 (artícul 81) que requerix el vot favorable de la majoria absoluta dels membres del Congrés dels Diputats en una votació final sobre el conjunt del proyecte aprovat. La Constitució Espanyola arreplega alguns temes que deuen regular-se per este procediment, com són les Lleis de desenroll dels drets fonamentals i de les llibertats públiques recollides en la Secció primera del Capítul segon del Títul I de la Constitució, les que aproven els Estatuts d'Autonomia i el règim electoral general i les demés previstes en la Constitució.

La doctrina del «bloc de constitucionalitat» considera les lleis orgàniques com a desenrolls de la Constitució i, per tant, poden ser considerades part d'esta i els seus mandats són d'igual ranc que els recollits en la Carta Magna.^{cita requerida}.

Àmbit

L'artícul 81.1 de la Constitució [1] establix: «Són lleis orgàniques les relatives al desenroll dels drets fonamentals i de les llibertats públiques, les que aproven els Estatuts d'Autonomia i el règim electoral general i les demés previstes en la Constitució».

Jurídicament, les lleis orgàniques estan al mateix nivell de les lleis ordinàries. La diferència entre abdós estreba en el procés de creació (més restrictiu en les orgàniques) i en les matèries que es regulen. És dir, les relacions d'esta en la Llei ordinària no es fonamenten en el principi de jerarquia, sino en el de competència.

La jurisprudència del Tribunal Constitucional fa una interpretació restrictiva de les matèries susceptibles de regulació per mig d'este tipo de norma. D'esta manera, un número tancat de matèries solament poden ser regulades per mig de Llei Orgànica. Aixina mateix, la Llei Orgànica solament podrà utilisar-se per a regular dites matèries, i no atres. Per la seua banda, la Llei Ordinària té un àmbit competencial de naturalea residual, podent regular totes aquelles matèries que no estiguen reservades a la Llei Orgànica.

La relació competencial entre Llei Orgànica i Llei Ordinària impedix l'existència teòrica d'antinomias, ya que els preceptes que no hagen respectat la distribució competencial establida serien nuls de ple dret abans de poder entrar en conflicte en la norma que sí respecta la mencionada distribució competencial, sent igualment nuls aun cuando no existira norma en la que entrar en conflicte.

Requerix especial menció els Estatuts d'Autonomia (norma institucional bàsica de cada comunitat autònoma, ex artícul 147.1 de la Constitució) que són una norma complexa, que no cal confondre en la Llei Orgànica que els aprova. De fet, l'aprovació dels mateixos seguix un procés diferent al que expon l'apartat 2 de l'artícul 81, puix convergixen dos voluntats: l'estatal i l'autonòmica.

Aprovació

La Constitució, en l'artícul 81.2[2], diu: «L'aprovació, modificació o derogació de les lleis orgàniques exigirà majoria absoluta del Congrés, en una votació final sobre el conjunt del proyecte».

És dir, una llei orgànica és presentada com a proyecte (pel Govern) o com a proposició de llei (per les Corts) i deu complir els mateixos tràmits parlamentaris que una llei ordinària. Com indica la Constitució, la principal diferència en el procés és que el Congrés dels Diputats deu realisar una votació final, en acabar en tots els tràmits, a on la llei deu obtindre una majoria absoluta per a la seua aprovació; en el cas de lleis ordinàries, esta votació final no es realisa.

En l'artícul 87 de la Constitució[3] s'establix quí disponen d'iniciativa llegislativa, per a presentar davant les Corts un proyecte o una proposició de llei (siga orgànica o ordinària). En el punt 87.3 trobem: «Una llei orgànica regularà les formes d'eixercici i requisits de l'iniciativa popular per a la presentació de proposicions de llei. En tot cas s'exigiran no menys de 500 000 firmes acreditades. No procedirà dita iniciativa en matèries pròpies de llei orgànica, tributàries o de caràcter internacional, ni en lo relatiu a la prerrogativa de gràcia». Per tant, el Governe, el Congrés, el Senat i les Assamblees Llegislatives de les comunitats autònomes poden iniciar els tràmits llegislatius que conduïxquen a aprovar una llei orgànica (artículs 87.1 i 87.2); no obstant, l'iniciativa popular conta en vàries restriccions per a iniciar els tràmits, entre els quals es conta l'impossibilitat d'iniciar tràmits per a crear lleis orgàniques o per a legislar matèries que solament es puguen regular per mig de llei orgànica.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Dret|20px|Vore el portal sobre Dret]] Portal:Dret. Contingut relacionat en Dret.
• Llei Orgànica
• Llei d'Estrangeria d'Espanya
• Llei Orgànica de l'Estat (1967)