Llei Fufia Caninia

La primera de les lleis restrictives de les manumisions d'esclaus és potser la Fufia Caninia, que es referix solament a les manumisions dispostes per testament de l'amo, que eren les més freqüents, i per tant les que es consideren més perilloses.

El seu nom prové dels magistrats proponentes, en este cas el dels cònsuls que eixercien eixe any, segons una inscripció Cayo Fufio Gémino i Lucio Caninio Gal, consules suffecti en 2 a. C., baix l'imperi d'Augusto.

Sobre la data en que va ser votada esta llei, no estan d'acort els intérprets del dret romà, no obstant, hi ha referències de historiadors romans d'época posterior, especialment Suetonio, dels quals resulta que ho va anar en l'época d'Augusto, encara que sense indicar la data exacta que, en l'auxili d'atres fonts, ha pogut ser fixada en l'any 2 a. C.

Contingut

En la seua disposició fonamental, establia una proporció entre el número d'esclaus que l'amo posseïa i el dels que podien manumitir per testament.

Quan només tenia un o dos esclaus podia manumitirlos lliurement: si tenia més de dos i fins a dèu solament podia manumitir la mitat; sent amo de més de dèu i fins a trenta, la manuminsió podia alcançar a la tercera part, tenint més de trenta i fins a cent, a la quarta part; i es tenia més de cent només podia manumitir a la quinta part d'ells, pero en cap cas les manumisions podien passar de cent. No obstant, hi ha els qui opinen que l'amo que solament tinguera un o dos esclaus, no podia manumitir a cap d'ells.

Les manumisions devien fer-se nominatim, és dir, designació a cada esclau manumitido pel seu nom; es disponia ademés que si en el testament es lliberara un número d'esclaus major que el llegalment permés, solament es consideraria lliberte fins a completar el màxim llegal, seguint l'orde en que figuraren en el mateix.

I la previsió del llegislador va aplegar a l'extrem d'establir que si el testador, obrant in fraudem legis, recorreguera a alguna romançada que no permetera determinar dit orde, escrivint, per eixemple, els noms dels esclaus en forma de círcul, la manumisió no valdria per a cap, fent en això aplicació del principi de fraus omnia corrumpit. Esta llei va ser abolida per Justiniano que, com se sap va proclamar a sí mateixa fautor libertatis, adoptant en esta matèria una política diametralment oposta a la d'Augusto.

Bibliografia

• Rudolf Leonhard, "Lex Fufia Caninia", RE, vol. XII-2, Stuttgart, 1925, cols. 2355-2356.