Llei 7722
 |
Est artícul o secció necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora ! També pots ajudar canviant este avís per u més específic. |
La llei 7.722 és una norma argentina sancionada el 20 de juny de 2007, que regula l'activitat minera prohibint l'us de substàncies químiques tòxiques, en la mineria metalífera en la província de Mendoza. Es considera una verdadera manifestació de consens social, ya que va integrar el sentir del poble mendocino sobre el conte del mig ambient i de l'aigua.
El 21 de decembre de 2019 es va aprovar un proyecte de modificació per a flexibilisar l'us de dites substàncies, el qual va ser sancionat en força de llei el 23 de decembre de 2019 (llei 9.209). No obstant, el 26 de decembre el governador Rodolfo Suárez va anunciar la suspensió de la reglamentació i derogació de la mateixa despuix del rebuig de la societat a les modificacions en tot el procés de la reforma. Finalment, el 30 de decembre de 2019 es va derogar la llei modificatoria.
El debat entorn als canvis va derivar en un conflicte soci-ambiental, i va generar una protesta social massiva en tota la província, que va començar en el departament de Sant Carlos en la movilisació a peu de centenars de famílies, en l'intenció d'aplegar a la ciutat de Mendoza per a reclamar la no modificació de la llei 7722. En el trayecte de la Ruta 40 es varen ser incorporant ciutadans d'atres pobles. Aixina va sorgir l'expressió "Parientazo: la marcha més gran de l'història de Mendoza"[1] els dies 22 i 23 del més de decembre de l'any 2019, que després va proseguir en vespres de Nochebuena i successives marches en tota la província els dies posteriors.
Llei 7.722 del 2007
[editar | editar còdic]L'objecte de la llei es troba establit en el seu artícul 1, el qual establix "la prohibició, en el territori de la Província de Mendoza, de l'us de substàncies químiques com cianur, mercuri, àcit sulfúric, i atres substàncies tòxiques similars en els processos miners metalíferos de cateo, prospecció, exploració, explotació i/o industrialisació de minerals metalíferos obtinguts a través de qualsevol método extractivo" a fi de "garantisar degudament els recursos naturals en especial émfasis en la tutela del recurs hídric" (art.1)[2]
La llei establix obligacions per a les empreses, expressant per un costat que les que al moment de la sanció de la llei tingueren concessions de jaciments minerals metalíferos deuen presentar l'Informe de Partida (establit en el art. 24 del decret 2109/94) (art. 2), per un atre, que aquells proyectes obtinguts les fases de cateo, prospecció, exploració, explotació o industrialisació deuen presentar una Manifestació Específica d'Impacte Ambiental (MEIA) i la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) deu ser ratificada per llei (Art. 3).[2]
Determina com a autoritat d'aplicació al Ministeri d'Ambient i Obres Públiques (actual Secretaria d'Ambient i Ordenament Territorial), al com li otorga com a funcions establir un Segur de Garantia Ambiental i la Policia Ambiental Minera (Art. 5).[2]
En tindre especial tutela del recurs hídric com senyala en el seu artícul 1, coloca com un actor per a l'aplicació de la mateixa per a eixercir control i seguiment dels emprendimientos miners en Mendoza al Departament General de Irrigación (DGI), qui està a càrrec exclusiu de tot lo referent a la irrigación en la província.[3]
Esta norma va ser declarada com a constitucional a través del fallo de la Cort Suprema provincial en l'any 2015 davant la causa caratulada "Mineria de l'Oest SRL i OT. C/ Gbno. de la província p/ acció d'inconstitucionalitat", ademés ha segut descrita com una llei de "contingut estratègic per al desenroll present i futur de la província"[4]
Llavors les característiques principals de la norma original són:
- La prohibició de l'us de substàncies tòxiques com a cianur, mercuri, àcit sulfúric principalment i
- La ratificació de la DIA per llei, és dir, en aprovació de la llegislatura.
Llei 9.209: Reforma de la Llei 7.722
[editar | editar còdic]El proyecte de modificació de la llei va ser posat en consideració de la llegislatura pel governador Suárez el 10 de decembre de 2019. Este proyecte es va basar en dos eixos, el primer sobre canvis en els artículs 1, 3, 4, 5 i 7 (art. 1), i el segon, a l'introducció dels artículs 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 i 15 (art. 2).[5] El mateix es va aprovar en abdós cambres el dia 21 de decembre i transcorreguts dos dies, el 23 de decembre, va ser sancionat com a llei.
Debat llegislatiu
[editar | editar còdic]El divendres 20 de decembre de 2019 es va produir la votació en abdós cambres: en la Cambra de Senadors el proyecte de modificació va obtindre 29 vots a favor i 7 en contra, i en la Cámara 36 vots positius, 11 negatius i una abstenció.[6] El debat es pot vore pel canal de Youtube de la llegislatura de Mendoza "Llegislatura TV Mendoza". El tractament que se li va donar va ser catalogat com "express" pel senador Marcelo Romà i va tindre repercussió a nivell nacional i internacional.
| Bloc | Cambra de Senadors | |
|---|---|---|
| Vots a favor | Vots en contra | |
| Front de Tots | Alejandro Abraham, Maurici Sat, Samuel Barcudi, Adolfo Bermejo, Natalia Vicencio, Silvina Camiolo, Forencia Canali, Fernando Moyano, Lucas Ilardo, Hilda Quiroga, Cecilia Juri | Bartolomé Roures. Andrea Blandini |
| Canvia Mendoza | Diego Costarelli, Alejandro Diumenjo, Natalia Eisenchlas, Jorge Carballo, Laura Contreras, María Cannizzo, Carina Lacroux, Gustavo Pinte, Pablo Priore, Lucas Quesada, Gladys Rocca, Marcelo Rubio, Gladys Ruiz, Rolando Baldasso, María Mercedes Rus, Claudia Sales, Gabriela Testa | Fernando Alín Ernesto, Mancinelli, Leonardo Viñolo |
| FIT | Lautaro Jiménez | |
| Protectora | Marcelo Romà | |
| Masfe | Héctor Bonarrico | |
| Bloc | Cámara | ||
|---|---|---|---|
| Vots a favor | Vots en contra | Abstencions | |
| Front de Tots | Marcelo Aparicio, Silvia Stocco, Carlos Moixa, Heli Perviú, Liliana Paponet, Verónica Valverde, Néstor Márquez, Duilio Pezzuti, Marisa Garnica, Bruno Ceschín, Germán Gómez, Silvia Stocco, Paola Calle | Laura Soto, Cristina Pérez, Gustavo Majstruk, Laura Chazarreta, Edgardo González | |
| Canvia Mendoza | Jorge López, Cecilia Rodríguez, Claudia Bassin, Tamara Salomón, Jorge Moixa, Marcela Fernández, Gustavo Ruiz, Daniela García, Andrés Lombardi, Paula Zelaya, José Orts, Sandra Astudillo, Carolina Lencinas, Paula Allasino, Adrián Reche, María José Sanz, Ana, María Andía, Hebe Casat, Álvaro Martínez, Gustavo Cairo, José María Videla, Guillermo Mosso, Josefina Canale | Jorge Difonso, Maurici Torres, Maricel Arriaga | |
| FIT | Maile Rodríguez | ||
| Protectora | Pablo Cairo, Mario Vadillo | ||
| Partit Intransigent | Eduardo Martínez | ||
| Partit Demócrata | Mercedes Pla | ||
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Nahuel Lag Mendoza: multitudinària marcha contra la megaminería "Pàgina 12"
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Llei 7722: Prohibició de Substàncies Químiques».
- ↑ Constitució de la província de Mendoza de 1916
- ↑ COMUNICADO AL RESPECTO DE LA REFORMA DE LA 7722.
- ↑ «Proyecte modificació llei 7722».
- ↑ «Cóm va votar cada u dels senadors i diputats la reforma a la Llei 7.722».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ley 7722» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.