Anar al contingut

Conflicte ambiental

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Die-in UVA.jpg
Conflicte ambiental
Archiu:Der Hambache Forst lebt! (38600662826).jpg
Pancarta reivindicativa en un conflicte ambiental. En el text: ¡El bosc d'Hambach està viu!

Els conflictes ambientals, conflictes soci-ambientals o conflictes ecològics-distributivos són un tipo particular de conflicte social.[1] Els conflictes ambientals es produïxen quan hi ha un impacte negatiu o dany sobre el mig ambient i una disputa entre actors al voltant de la gestió del mig ambient.

Definicions

[editar | editar còdic]

Els conflictes ambientals també es definixen com:[2]

el reconeiximent social de problemàtiques ambientals causades per afectació als ecosistemes o a l'entorn natural no humà, les quals són percebudes per cada actor d'una manera diferent, en funció dels seus interessos, subjetividades i valors, podent generar tensió social a partir de l'oposició d'interessos i postures entre actors. En similar direcció, són distintes les percepcions sobre les seues causes, conseqüències i –per això– sobre els seus possibles soluciones

Perspectives teòriques

[editar | editar còdic]

Posmaterialismo

[editar | editar còdic]

El posmaterialismo és una perspectiva sociològica que planteja que una volta alcançat cert grau de realisació material (en térmens de seguritat econòmica, alimentària), les persones posen més émfasis en objectius immaterials tals com la autoexpresión, l'autonomia, la llibertat d'expressió, l'igualtat de gènero i el ambientalismo. El terme va ser falcat pel politòlec nortamericà Ronald Inglehart en el seu llibre de 1977 La revolució silenciosa. El posmaterialismo ha rebut vàries crítiques, entre elles, la inconsistencia de les seues senyes i l'impossibilitat d'explicar el sorgiment de moviments ambientals en Amèrica Llatina i països del Tercer Món.[3]

Ecologia política i economia ecològica

[editar | editar còdic]

L'ecologia política sorgix com a resposta a la visió del posmaterialismo. Joan Martínez Alier i Ramachandra Guha són els seus principals exponents. Critiquen la perspectiva segons la qual el ambientalismo és un problema de rics (segons la visió de Inglehart). Ademés de centrar-se en els conflictes ambientals d'Amèrica Llatina, també estudien fenomens com el racisme ambiental. Per a l'ecologia política, els conflictes ambientals són conflictes ecològics-distributivos,[4] un terme que prové de l'economia ecològica. l'economia ecològica busca entendre la relació entre el creiximent econòmic i l'ambient. Per a Martínez Alier, la distribució ecològica és la desigualtat o les asimetria entre els qui consumixen els recursos i els qui deuen soportar la contaminació producte d'eixe consum.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. CIP-Ecosocial. Bolletí ECOS.(6)Consultat el 6 d'abril de 2020.
  2. Roges-Roures, Rosario (2023). «Capítul 1: Caixa de conceptes per a pensar els conflictes ambientals des d'una perspectiva integradora», Camins per a l'anàlisis, comprensió i gestió de conflictes ambientals (en Espanyol), Bogotà, Colòmbia: Institut d'Estudis Ambientals IDEA - Universitat Nacional de Colòmbia, p. 38. ISBN 978-958-505-398-4.
  3. Annual Review of Sociology.23(1)
    411–430.ISSN 0360-0572.doi:10.1146/annurev.soc.23.1.411.Consultat el 7 d'abril de 2020.
  4. Polis. Revista Llatinoamericana.(13)ISSN 0717-6554.Consultat el 7 d'abril de 2020.