Anar al contingut

Llatinoamèrica és un poble al sur d'Estats Units

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

«Llatinoamèrica és un poble al sur d'Estats Units» és la tercera pista de l'àlbum La veu dels '80 del grup chilé Els Presoners.

La cançó es troba en dos versions: l'original, gravada per al disc La veu dels '80, i una segona versió per a una recopilació estrangera del grup (i que temps despuix va aparéixer en Ni per la raó, ni per la força).

Està dins de la classificació temàtica dels Presoners lligada a l'identitat llatinoamericana, en conjunt en «Malaït sudaca», «We llaure sudamerican rockers» i «Independència cultural».

Es va editar un vinil de 12 polzades per a promocionar esta cançó en alguns països de Sudamérica.

La cançó parla sobre lo poc important que és Amèrica Llatina per als països desenrollats del cridat «Primer Món», donant a entendre que s'ubica, de manera tant geogràfica com a metafòrica, «davall» dels Estats Units.

La lletra del tema, si be és una crítica directa al imperialisme, apunta més be als llatinoamericans que ho defenen:

(...) i l'inocent poble de Llatinoamèrica plorarà si mor Ronald Reagan o la reina. I li seguix pas a pas la vida a Carolina, com si eixa gent sofrira del subdesenroll...
Els Presoners, «Llatinoamèrica és un poble al sur d'Estats Units»

Pel que fa a aspectes polítics, planteja clarament la relació entre les dos superpotencia de la Guerra Freda sobre Llatinoamèrica:

(...)Les potències són els protectors que proven les seues armes en les nostres guerrilles. Ya siguen rojos o rayados, a l'hora del final no hi ha diferència (...) Som un pueblito tan simpàtic, que tots nos ajuden si es tracta d'un conflicte armar...
idem

Lo que, ademés, deixa clar que el grup no pren partit per cap d'estes potències mundials.

Durant la seua interpretació d'esta cançó en el Festival de Vinya de la Mar 2003, com en gran part del concert, Jorge González va aprofitar d'atacar durament tant a George W. Bush i la seua agressiva política imperialista, com a la falta d'unitat entre els pobles llatinoamericans i el seu servilisme a favor dels interessos nortamericans:

L'eixèrcit d'Estats Units diu que cal anar a la guerra. Tota Llatinoamèrica li chupla el membre i està disposta a avalar esta matança, per a que els mateixos yanqui nos embenen el petròleu a preus d'alça. George Bush diu que cal anar a matar als àraps, puix tenen les reserves de petròleu més grans, i ell necessita perque ell precisament és un texano millonari i amo d'una petrolera. I Llatinoamèrica diu que sí. Anem a la guerra, ¡que sí!, que invadixquen les fronteres , ¡que sí! Que assessinen a chiquets i a dònes, ¡que sí! El periòdic està feliç, la tele està feliç, el noticiari està feliç, tots ells estan feliç [sic]. Van a tindre les notícies de la massacre en directe. Van a vendre diaris i notícies en els bombardejos, i es posaran del costat del més fort una volta com ho varen fer en aquells anys de la dictadura. El periòdic diu que és molt patriota, pero entrega tot als gringos que nos veuen les pilotes. Llatinoamèrica és un poble al sur d'Estats Units. ¡Llatinoamèrica és un poble al sur d'Estats Units! Yo vullc al germà argentí, yo amo al bolivià, yo adore al peruà i si algú té un problema en això, be pot llepar-me l'ano (si és que ho deixe, per supost).

Inspiració

[editar | editar còdic]

Segons Jorge González, en una entrevista publicada en 2001 en el lloc web oficial de la banda:


Referències

[editar | editar còdic]