Llaberint (jardineria)

En jardineria es coneix com llaberint aquells jardins que formen una estructura de gran altura les parets de la qual estan formades per bardices.

Llaberint (jardineria)

Eixemple de llaberint vegetal.

Ilustració d'un jardí-llaberint. La Nouvelle Maison rustique, 1735.

Història

Els dissenys dels llaberints estan inspirats en els dissenys dels jardins Knots de l'orige renaixentista europeu. El primer disseny es va realisar en el XVI. Els primers llaberints ajardinats es varen construir en fulls perenne, pero al cap del temps va escomençar a remplazarse per buxus en ser estos més resistents. Varis arquitectes italianos varen estar dissenyant varis esbossos a principis de 1460, i centenars de llaberints varen ser dissenyats per Europa entre els sigles XVI i XVIII.

En un principi, els llaberints no tenien l'objectiu de confondre fins que varen ser pavimentados per als viandants. De la mateixa manera que en un puzle, el disseny estava compost per senderes errònees i durant el regnat de Guillermo III d'Anglaterra varen aplegar els primers de tamany chicotet. En 1677 es va construir un llaberint per Luis XIV en el Palau de Versalles. els seus camins varen fer possible perdre-se per a contemplar l'estructura fins que va ser destruïda en 1778. Este llaberint va estar decorat per 39 escultures hidràuliques que descrivien les faules d'Esopo. El llaberint més antic es troba en el Palau de Hampton Court en Surrey, Anglaterra, construït pel Rei Guillermo a finals de el XVII, el qual té forma trapezoide.

En l'era moderna els llaberints varen escomençar a tornar-se més complexos. En 1978 es va construir un en Longleat House, Wiltshire (Anglaterra), en ponts i sense cuadrículas, produint la confusió dels visitants.