Llínea (art)
Una llínea és una marca contínua en major llongitut que esgambi, feta en una superfície, per un punt en moviment. És un dels sèt elements bàsics de l'art.[1]
Una llínea pot definir un espai, crear un contorn o patró, implicar moviment o textura o sugerir un efecte de massa o volum.
Les llínees poden ser horisontals, verticals o diagonals; rectes o curves, grosses o fines. Pero també simples o constituïdes d'un sol traç, que es perceben d'una ullada o compostes, constituïdes per fragments de dos o més llínees, que per a visualisar-les devem desplaçar la vista en vàries direccions.
Significació artística
[editar | editar còdic]Les llínees contornean les figures o les delimiten, permetent la seua identificació, pero també poden marcar direccions. En una sotil llínea horisontal es pot representar un horisó, o per mig de llínees en diagonal que apunten al fondo, s'obté una sensació de profunditat, com volent representar la tercera dimensió. La llínea diagonal també pot permetre la sensació de moviment. Pero també pot representar-se una llínea per mig d'una separació de plans com és el cas davant una separació cromàtica o be una llínea o punts discontinus que per mig del traslapa mente es tendix a completar com si anara contínua.[2]
Bàsicament es poden considerar els següents tipos:[2]
- Llínea objetual, percebuda com un objecte unidimensional, com a eixemple, els pictogramas.
- Llínea de sombrejat, per la que per mig de la formació de trames, es dona volum a l'objecte i proporciona profunditat.
- Llínea de contorn, que sol constituir la seua definició formal.
Llínees tancades i obertes
[editar | editar còdic]La llínea tancada o dibujística és una llínea contínua que determina formes acabades, llimitades i clares. Crea un art ordenat i distanciador, que històricament sol correspondre en moments de seguritat racionalista, com durant el prerrenacimiento o Primera Renaixença, el neoclassicisme o l'abstracció geomètrica. Anteriorment, tant la pintura gòtica internacional, la romànica o l'egipcíaca l'utilisen encara que els motius són d'índole religiosa. És com assegurar-se que els colors no van a escapar-se de lo que es vol resaltar, com un dibuix coloreat.
La llínea oberta o pictòrica és una pinzellada discontínua i les formes apareixen indeterminades, imprecises casi abocetadas. Crea un art que recrea lo que solament se sugerix, li fa més propenc a l'espectador. Històricament sol correspondre en moments en els que l'artiste es llibera de les normes establides. Són els casos del Segona Renaixença a on s'alvança de la llínea dibujista al sfumato o en la pintura barroca, romàntica, impressionista o expressionista.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]- Qualitats estètiques
- Perspectiva llineal
- Estètica
- Teoria de l'art
- Art
- Line art (art llineal)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Arthistory.about (ed.): «Line» (en anglés). Archivat des d'el original, el 12 d'abril de 2014. Consultat el 17 de març de 2019.
- ↑ 2,0 2,1 Just Villafañe (2006). Introducció a la teoria de l'image, Madrit: Piràmide, pp. 73, 103-107. ISBN 84-368-0263-2.
- ↑ Les claus de la Pintura - La forma dels elements en Art i Història - Almendrón
- Este artícul conté una traducció derivada de «Línea (arte)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.