Litsea glaucescens

llorer de la serra (Litsea glaucescens) (Litsea glaucescens)

El llorer de la serra (Litsea glaucescens), també conegut com a fals llorer, és un arbre angiospérmico de classe dicotiledónea, de la família de les Lauraceae. Té una altura de fins a 6 m, les seues flors són blanques i roses en fruts de color negre. Es distribuïx principalment en els estats de la Serra Mare Oriental. Habita en les serranías i a la vora de rius. La seua distribució s'estén des de Mèxic fins a Costa Rica, i actualment es troba en la categoria d'espècie en perill d'extinció en Mèxic, en la NOM-059 de SEMARNAT. S'utilisa per a tractar problemes estomacales i de vies respiratòries.

Descripció

Creix fins a 3-6 m d'altura; corfa color café; tronc gros; raïls espinuladas. Fulls primes i llargues, en una constricció en l'àpiç, vert fort en el fes, i vert més clar en el envés, s'usen com a condiment; flor en colors rosa o blanc, en arracades; pistil es dividix en quatre parts de les quals dos servixen per a retindre polen i les atres per a sostindre a estes anteriors; corola chicoteta i abundant, l'estigma està constituït per una concentració de polen i al microscopi mostra una gran cantitat de menuts glòbuls de color beige, el androceo o filament és d'un color rosat i presenta chicotetes extensions o una pilosidad molt fina i baix d'esta es troba el receptàcul de color vert, en el seu interior es troba una bossa dividida en tres parts en un grup de menuts òvuls i un més gran per cada quatre. Fruts es posen de color negre.

Distribució i hàbitat

L'espècie es distribuïx des de Mèxic fins a Costa Rica. Creix en el mont, a la vora dels rius i en les cases.

Es troba en perill d'extinció, d'acort a la norma mexicana NOM-059-SEMARNAT-2001, degut a que ha segut aprofitada intensament per a varis usos, en fins medicinals i gastronòmics fins a religiosos durant la celebració del Dumenge de Ramos.

En Mèxic es distribuïx en la Serra Mare Oriental en els estats del Sur de Tamaulipas, Sant Luis Potosí, Querétaro i Hidalgo. També hi ha registres en Oaxaca i Chiapas.

Noms comuns

• Arrayán, Llorer, Llorer de la serra, Laurelillo (Espanyol)
• Lipa-cujue-i (Chontal)

Propietats

El principal us medicinal que se li dona al llorer és per a aliviar el dolor d'estòmec. En Chiapas es recomana prendre-ho en forma de té i en Oaxaca l'infusió dels fulls diluïda en licor de canya. Per a la tós greu i la tós ferina es recomana prendre-ho com a té, que es pot combinar en ruda (Ruta graveolens), cinc negritos (Lantana camara), sauco (Sambucus mexicana), fenollera i tacha.

Història

En la segona mitat de el XVI, Francisco Hernández de Toledo senyala que els indígenes curen en el seu sahumerio la paràlisis, alivien el cansanci i l'epilèpsia dels chiquets.

A principis de el XVIII, Juan de Esteyneffer ho usa per a malalties fredes del cap, contra la perlesía, hidropesia, ascitis, anasarca, i cucs.

Per a el XX, Maximino Martínez referix el seu us per a l'angina i com antiespasmódico.

Hui en dia el seu us està dedicat llabors de tipo religiós oferint rams com a ofrena en diverses cultures en especial en la denominada (Semana Santa) dies que es consideren de cult per a la religió catòlica i cristiana sobre ademés de tindre molta afluència sobre vendes per a dits propòsits d'ofrenes i de beneir dita planta en fins de purea i redenció.

Taxonomia

Litsea glaucescens va ser descrita per Carl Sigismund Kunth i publicat en Nova Genera et Species Plantarum (quarto ed.) 2: 168. 1817.

Sinonímia

• Dipliathus angulata Raf.
• Litsea acuminatissima Lundell
• Litsea cervantesii Kunth
• Litsea flavescens Bartlett
• Litsea guatemalensis Mez
• Litsea matudae Lundell
• Litsea neesiana (S.Schauer) Hemsl.
• Litsea neesiana var. corymbifera (Meisn.) Hemsl.
• Litsea neesiana var. villosa (M.Martens & Galeotti) Hemsl.
• Litsea orizabae (M. Martens & Galeotti) Mez
• Litsea schaffneri Bartlett
• Malapoenna glaucescens (Kunth) Kuntze
• Malapoenna guatemalensis (Mez) Kuntze
• Malapoenna neesiana (S. Schauer) Kuntze
• Ocotea ramentacea Mart. ex Nees
• Persea orizabae M. Martens & Galeotti
• Tetranthera glaucescens (Kunth) Spreng.
• Tetranthera glaucescens var. major Meisn.
• Tetranthera glaucescens var. racemosa Meisn.
• Tetranthera glaucescens var. subcorymbosa Meisn.
• Tetranthera glaucescens var. subsolitaria Meisn.
• Tetranthera neesiana S.Schauer
• Tetranthera neesiana var. corymbifera Meisn.
• Tetranthera neesiana var. villosa (M.Martens & Galeotti) Meisn.
• Tetranthera villosa M.Martens & Galeotti

Bibliografia

1. Institut Nacional Indigenista, 1996. Plantes medicinals de la Regió Cuicateca. Santa María Tlalixtac, Cuicatlán, Oaxaca.
2. Berendsohn, W.G., A. K. Gruber & J. A. Monterrosa Salomón. 2009. Nova silva cuscatlanica. Arbres natius i introduïts del Salvador. Partix 1: Angiospermae - Famílies A a L. Englera 29(1): 1–438.
3. Breedlove, D.I. 1986. Flora de Chiapas. Llistats Floríst. Mèxic 4: i–v, 1–246.
4. Burger, W.C. & H. H. van der Werff. 1990. Family 80. Lauraceae. In: W. C. Burger (ed.), Flora Costaricensis. Fieldiana, Bot., n.s. 23: 1–129.
5. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
6. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2014. Cycadaceae a Connaraceae. 2(1): ined. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic.
7. González Ramírez, J. & L. J. Poveda Álvarez. 2007. Lauraceae. In: Manual de Plantes de Costa Rica. Vol. 6. B.I. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (eds.). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 111: 90–172.
8. Linares, J. L. 2003 [2005]. Llistat comentat dels arbres natius i cultivats en la república del Salvador. Ceiba 44(2): 105–268.
9. Molina Rosito, A. 1975. Enumeració de les plantes d'Hondures. Ceiba 19(1): 1–118.
10. Standley, P. C. & J. A. Steyermark. 1946. Lauraceae. In Standley, P.C. & Steyermark, J.A. (Eds), Flora of Guatemala - P Part IV. Fieldiana, Bot. 24(4): 302–344.

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Litsea glaucescens.
• http://www.cdi.gob.mx/index.php?aneu_seccion=753
• Archivat el 9 de juny de 2007 archivat en Wayback Machine.