Anar al contingut

Litsea glaucescens

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
llorer de la serra (Litsea glaucescens) (Litsea glaucescens)


El llorer de la serra (Litsea glaucescens), també conegut com a fals llorer, és un arbre angiospérmico de classe dicotiledónea, de la família de les Lauraceae. Té una altura de fins a 6 m, les seues flors són blanques i roses en fruts de color negre. Es distribuïx principalment en els estats de la Serra Mare Oriental. Habita en les serranías i a la vora de rius. La seua distribució s'estén des de Mèxic fins a Costa Rica, i actualment es troba en la categoria d'espècie en perill d'extinció en Mèxic, en la NOM-059 de SEMARNAT. S'utilisa per a tractar problemes estomacales i de vies respiratòries.

Descripció

[editar | editar còdic]

Creix fins a 3-6 m d'altura; corfa color café; tronc gros; raïls espinuladas. Fulls primes i llargues, en una constricció en l'àpiç, vert fort en el fes, i vert més clar en el envés, s'usen com a condiment; flor en colors rosa o blanc, en arracades; pistil es dividix en quatre parts de les quals dos servixen per a retindre polen i les atres per a sostindre a estes anteriors; corola chicoteta i abundant, l'estigma està constituït per una concentració de polen i al microscopi mostra una gran cantitat de menuts glòbuls de color beige, el androceo o filament és d'un color rosat i presenta chicotetes extensions o una pilosidad molt fina i baix d'esta es troba el receptàcul de color vert, en el seu interior es troba una bossa dividida en tres parts en un grup de menuts òvuls i un més gran per cada quatre. Fruts es posen de color negre.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

L'espècie es distribuïx des de Mèxic fins a Costa Rica. Creix en el mont, a la vora dels rius i en les cases.

Es troba en perill d'extinció, d'acort a la norma mexicana NOM-059-SEMARNAT-2001, degut a que ha segut aprofitada intensament per a varis usos, en fins medicinals i gastronòmics fins a religiosos durant la celebració del Dumenge de Ramos.[1]

En Mèxic es distribuïx en la Serra Mare Oriental en els estats del Sur de Tamaulipas, Sant Luis Potosí, Querétaro i Hidalgo. També hi ha registres en Oaxaca i Chiapas.[2]

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • Arrayán, Llorer, Llorer de la serra, Laurelillo (Espanyol)
  • Lipa-cujue-i (Chontal) [2]

Propietats

[editar | editar còdic]

El principal us medicinal que se li dona al llorer és per a aliviar el dolor d'estòmec. En Chiapas es recomana prendre-ho en forma de té i en Oaxaca l'infusió dels fulls diluïda en licor de canya. Per a la tós greu i la tós ferina es recomana prendre-ho com a té, que es pot combinar en ruda (Ruta graveolens), cinc negritos (Lantana camara), sauco (Sambucus mexicana), fenollera i tacha.

Història

En la segona mitat de el XVI, Francisco Hernández de Toledo senyala que els indígenes curen en el seu sahumerio la paràlisis, alivien el cansanci i l'epilèpsia dels chiquets.

A principis de el XVIII, Juan de Esteyneffer ho usa per a malalties fredes del cap, contra la perlesía, hidropesia, ascitis, anasarca, i cucs.

Per a el XX, Maximino Martínez referix el seu us per a l'angina i com antiespasmódico.[3]


Hui en dia el seu us està dedicat llabors de tipo religiós oferint rams com a ofrena en diverses cultures en especial en la denominada (Semana Santa) dies que es consideren de cult per a la religió catòlica i cristiana sobre ademés de tindre molta afluència sobre vendes per a dits propòsits d'ofrenes i de beneir dita planta en fins de purea i redenció.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Litsea glaucescens va ser descrita per Carl Sigismund Kunth i publicat en Nova Genera et Species Plantarum (quarto ed.) 2: 168. 1817.[4]

Sinonímia
  • Dipliathus angulata Raf.
  • Litsea acuminatissima Lundell
  • Litsea cervantesii Kunth
  • Litsea flavescens Bartlett
  • Litsea guatemalensis Mez
  • Litsea matudae Lundell
  • Litsea neesiana (S.Schauer) Hemsl.
  • Litsea neesiana var. corymbifera (Meisn.) Hemsl.
  • Litsea neesiana var. villosa (M.Martens & Galeotti) Hemsl.
  • Litsea orizabae (M. Martens & Galeotti) Mez
  • Litsea schaffneri Bartlett
  • Malapoenna glaucescens (Kunth) Kuntze
  • Malapoenna guatemalensis (Mez) Kuntze
  • Malapoenna neesiana (S. Schauer) Kuntze
  • Ocotea ramentacea Mart. ex Nees
  • Persea orizabae M. Martens & Galeotti
  • Tetranthera glaucescens (Kunth) Spreng.
  • Tetranthera glaucescens var. major Meisn.
  • Tetranthera glaucescens var. racemosa Meisn.
  • Tetranthera glaucescens var. subcorymbosa Meisn.
  • Tetranthera glaucescens var. subsolitaria Meisn.
  • Tetranthera neesiana S.Schauer
  • Tetranthera neesiana var. corymbifera Meisn.
  • Tetranthera neesiana var. villosa (M.Martens & Galeotti) Meisn.
  • Tetranthera villosa M.Martens & Galeotti[5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «PROCESSE D'ORGANISACIÓ SOCIAL PER A l'APROFITAMENT DEL LLORER SELVAT (Litsea glaucescens) EN LA SERRA DEL LLORER, AGUASCALIENTES». Archivat des d'el original, el 2016-03-04.
  2. 2,0 2,1 «Enciclovida».
  3. «En Medicina tradicional mexicana». Archivat des d'el original, el 28 de novembre de 2014. Consultat el 4 de decembre de 2014.
  4. «Litsea glaucescens». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 4 de decembre de 2014.
  5. «Litsea glaucescens». The Plant List. Consultat el 4 de decembre de 2014.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Institut Nacional Indigenista, 1996. Plantes medicinals de la Regió Cuicateca. Santa María Tlalixtac, Cuicatlán, Oaxaca.
  2. Berendsohn, W.G., A. K. Gruber & J. A. Monterrosa Salomón. 2009. Nova silva cuscatlanica. Arbres natius i introduïts del Salvador. Partix 1: Angiospermae - Famílies A a L. Englera 29(1): 1–438.
  3. Breedlove, D.I. 1986. Flora de Chiapas. Llistats Floríst. Mèxic 4: i–v, 1–246.
  4. Burger, W.C. & H. H. van der Werff. 1990. Family 80. Lauraceae. In: W. C. Burger (ed.), Flora Costaricensis. Fieldiana, Bot., n.s. 23: 1–129.
  5. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  6. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2014. Cycadaceae a Connaraceae. 2(1): ined. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic.
  7. González Ramírez, J. & L. J. Poveda Álvarez. 2007. Lauraceae. In: Manual de Plantes de Costa Rica. Vol. 6. B.I. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (eds.). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 111: 90–172.
  8. Linares, J. L. 2003 [2005]. Llistat comentat dels arbres natius i cultivats en la república del Salvador. Ceiba 44(2): 105–268.
  9. Molina Rosito, A. 1975. Enumeració de les plantes d'Hondures. Ceiba 19(1): 1–118.
  10. Standley, P. C. & J. A. Steyermark. 1946. Lauraceae. In Standley, P.C. & Steyermark, J.A. (Eds), Flora of Guatemala - P Part IV. Fieldiana, Bot. 24(4): 302–344.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]