Anar al contingut

Lipscombita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Lipscombite sample.jpg
Lipscombita

La lipscombita és un mineral, fosfat de ferro ferroso i fèrric, en hidroxilos. Va ser definida com a espècie a partir d'un material artificial format accidentalment a partir a partir de la contaminació per fòsfor en un estudi sobre l'estabilitat dels òxits de ferro. El nom és un homenage a William Lipscomb, Jr. (1909–2011), Premi Nóbel de química, que va determinar l'estructura d'este producte artificial.[1] Posteriorment es va trobar un mineral, considerat el seu equivalent natural, en la mina Sapucaia Sapucaia do Nort, Galiléia, Mines Geraes (Brasil), que passe a considerar-se com la localitat tipo.[2][3]

Propietats físiques i químiques

[editar | editar còdic]

La lipscombita és un fosfat en ions ferrosos i fèrrics, en el que els ions ferrosos poden estar substituidos per ions de Mn2+. De fet, els eixemplars procedents de la localitat tipo tenen un contingut de Mn2+ més elevat que de Fe2+, lo que és contrari a la definició de la lipscombita com el mineral en Fe2+ dominant. És possible que la forma en Fe2+ dominant solament existixca produïda de forma artificial.[4] També es pot trobar cobalt i cromo substituyendo al ferro.[5]

La lipscombita forma microcristales o agregats massius de color vert de diversos tons, fins a verda oliva obscur, casi negre. És dimorfa en la barbosalita, monoclínica, i isoestructural en la zinclipscombita.

Jaciments

[editar | editar còdic]

La lipscombita és un fosfat secundari, format a costa de la aletarción d'atres fosfat. Apareix en pegmatita, associada a jarosita, perhamita, leucofosfita, variscita i kidwellita, entre atres fosfat de formació també secundària. És un mineral poc comú. conegut en al voltant de 50 localitats en el món.[6] En la mina localitat tipo, la mina Sapucaia, apareix en una zona de frondelita i cyrilovita oxidada i alterada.[3] Els millors eixemplars d'este mineral s'ha entrat en la mina Clara, Oberwolfach, Wolfach, Friburgo, Baden-Württemberg (Alemània).[7]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. American Mineralogist, 38, 612-638..
  2. American Mineralogist, 47, 353–359..
  3. 3,0 3,1 Mineralogical Record, 30, 347-360.
  4. American Mineralogist, 74, 456-460.
  5. J. Phys. Chem. 99(33), 12576-12580..
  6. «Lipscombite. Mindat».
  7. Lapis 20 (5), 33-38..