Lipscombita
La lipscombita és un mineral, fosfat de ferro ferroso i fèrric, en hidroxilos. Va ser definida com a espècie a partir d'un material artificial format accidentalment a partir a partir de la contaminació per fòsfor en un estudi sobre l'estabilitat dels òxits de ferro. El nom és un homenage a William Lipscomb, Jr. (1909–2011), Premi Nóbel de química, que va determinar l'estructura d'este producte artificial.[1] Posteriorment es va trobar un mineral, considerat el seu equivalent natural, en la mina Sapucaia Sapucaia do Nort, Galiléia, Mines Geraes (Brasil), que passe a considerar-se com la localitat tipo.[2][3]
Propietats físiques i químiques
La lipscombita és un fosfat en ions ferrosos i fèrrics, en el que els ions ferrosos poden estar substituidos per ions de Mn2+. De fet, els eixemplars procedents de la localitat tipo tenen un contingut de Mn2+ més elevat que de Fe2+, lo que és contrari a la definició de la lipscombita com el mineral en Fe2+ dominant. És possible que la forma en Fe2+ dominant solament existixca produïda de forma artificial.[4] També es pot trobar cobalt i crom substituyendo al ferro.[5]
La lipscombita forma microcristales o agregats massius de color vert de diversos tons, fins a verda oliva obscur, casi negre. És dimorfa en la barbosalita, monoclínica, i isoestructural en la zinclipscombita.
Jaciments
La lipscombita és un fosfat secundari, format a costa de la aletarción d'atres fosfat. Apareix en pegmatita, associada a jarosita, perhamita, leucofosfita, variscita i kidwellita, entre atres fosfat de formació també secundària. És un mineral poc comú. conegut en al voltant de 50 localitats en el món.[6] En la mina localitat tipo, la mina Sapucaia, apareix en una zona de frondelita i cyrilovita oxidada i alterada.[3] Els millors eixemplars d'este mineral s'ha entrat en la mina Clara, Oberwolfach, Wolfach, Friburgo, Baden-Württemberg (Alemània).[7]
Referències
- ↑ Gheith, Mohamed A.(1953).«Lipscombite, a new synthetic "iron lazulite"».American Mineralogist, 38, 612-638..
- ↑ Lindberg, M.L.(1962).«Manganoan lipscombite from the sapucaia pegmatite mine, Mines Gerais, Brazil; first occurence of lipscombite in nature».American Mineralogist, 47, 353–359..
- ↑ 3,0 3,1 Cassedanne, J.P. i Baptista, A(1999).«Famous Mineral Localities: The Sapucaia Pegmatite, Mines Gerais, Braz».Mineralogical Record, 30, 347-360.
- ↑ Vencato, I., Mattievich, E., i Mascarenhas, Y. P.(1989).«Crystal structure of synthetic lipscombite: A redetermination».American Mineralogist, 74, 456-460.
- ↑ Rouzies, D., Moral, P. i Millet, J. M. M.(1995).«Synthesis and Study by Moessbauer Spectroscopy of Lipscombite (Fe3+2Fe2+(PO4)2(OH)2) Partially Substituted by Manganese, Cobalt, and Chromium Cations.».J. Phys. Chem. 99(33), 12576-12580..
- ↑ «Lipscombite. Mindat».
- ↑ Walenta, K.(1995).«Neue Mineralfunde von der Grube Clara».Lapis 20 (5), 33-38..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lipscombita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.