Anar al contingut

Lippia abyssinica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Lippia abyssinica.tif
koseret (Lippia abyssinica)


El koseret (Plantilla:Lang-am) o kese (Plantilla:Lang-am) (Lippia abyssinica) és una espècie de planta en flor de la família Verbenaceae, i és endèmica d'Etiopia.

Distribució

[editar | editar còdic]

L'àrea de distribució nativa d'esta espècie s'estén des del nordest fins a l'orient d'Àfrica equatorial.

Descripció

[editar | editar còdic]

És una planta subarbustiva o arbustiva perenne, el tipo de la qual d'hàbit general és herbáceo, i creix principalment en el bioma tropical estacionalmente sec,[1] en altituts de 1 600 a 2 000 m s. n. m..[2]

Té fulls en indumento en forma de pèls i flors menudes de color púrpura o rosa,[3] i pot alcançar un tamany de fins a 3 m d'altura.[4]

Culinaris

[editar | editar còdic]

Lippia abyssinica se seca i s'utilisa en la gastronomia etíope. Posseïx un aroma alcanforado i mentolado.[5]


Està estretament relacionat en el orégano mexicà (que no deu confondre's en el orégano), i compartix el mateix gènero Lippia, aixina com al mateix orde, Lamiales. S'usa comunament per a fer olis de cuina especiados niter kibbeh i ye'qimem zeyet, aixina com la mescla d'espècies afrinj.[6][7][8]

El koseret, junt en atres herbes i espècies conserven la manteca i l'oli, evitant que es tiren a perdre fins a per 15 anys.[7] En estes preparacions, el koseret dona sabor a molts plats comuns, com el kitfo.[9]

En atres parts d'Àfrica com República Democràtica del Congo i República del Congo es menja com verdura de full.[10][11][12] En Àfrica occidental, especialment en Gàmbia, s'elabora una tisana com a substitut del .[10][11][13]

Medicinals

[editar | editar còdic]

La planta també s'ha utilisat com medicina tradicional per a la tós,[14] la febra,[2][5][11] el estrenyiment i malalties cutànees[4][14] com cremades.[15] També s'utilisa com insecticida i tractament antimicrobiano[14] i mostra algunes propietats antibióticas prometedores.[4] El koseret també té certa activitat antioxidant.[7]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

L'espècie va ser descrita inicialment com Lantana abyssinica per Christoph Friedrich Otto i Albert Gottfried Dietrich i publicada en Allgemeine Gartenzeitung 9: 378, en 1841, actualment és tant un sinònim com el basónimo d'esta;[16] i ulteriormente, seria transferida al gènero Lippia per Georg Cufodontis en Enumeratio Plantarum Aethiopiae Spermatophyta XXXI, en 1969.[17]

Etimologia

[editar | editar còdic]

Vore: Lippia

abyssinica: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Abissínia, Etiopia actual.

Noms comuns

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Lippia abyssinica» (en en). Encyclopedia of Life. Consultat el 2023-11-17.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «In-viu antipyretic studies of the aqueous and ethanol extracts of the leaves of Ajuga remota and Lippia adoensis».Ethiopian Medical Journal.43(2)ISSN 0014-1755.Consultat el 2023-11-17.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Fichtl, Reinhard; Adi, {{{nom2}}} (1994). [1] (en en), Margraf Verlag. ISBN 3-8236-1234-4.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Antimicrobial activities of some selected traditional Ethiopian medicinal plants used in the treatment of skin disorders».Journal of Ethnopharmacology.100(1–2)doi:10.1016/j.jep.2005.02.031.Consultat el 2023-11-17.
  5. 5,0 5,1 «Etude dones essences de Lippia adoensis Hochst.».Journal d'agriculture traditionnelle et de botanique appliquée.18(201)
    350–354.doi:10.3406/jatba.1938.5863.Consultat el 2023-11-17.
  6. Milkias, Paulos (2011-05-18). (en en), ABC-CLIO, p. 359. ISBN 978-1-59884-258-6.
  7. 7,0 7,1 7,2 «Radical Scavenging Activity of Volatile Oils of herbs Traditionally Used to Spice Cooking Butter in Ethiopia».Ethiopian Pharmaceutical Journal.ResearchGate.23(1)ISSN 1029-5933.doi:10.4314/epj.v23i1.35086.Consultat el 2023-11-17.
  8. 8,0 8,1 Berns, Kittee (2015). (en en), Book Publishing Company, pp. 10, 19, 25. ISBN 978-1570673115.
  9. van Wyk, Ben-Erik (2014-09-26). [2] (en en), University of Chicago Press, p. 9. ISBN 978-0-226-09183-9.
  10. 10,0 10,1 10,2 Zeven, Anton Cornelis; Zhukovsky, {{{nom2}}} (1975). «African Centre», [3] (en en), Wageningen: Pudoc, p. 128. ISBN 978-9022007853.
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Büttner (2001). [4] (en en), Nova York: Springer Science & Business Mija, p. 1935. ISBN 978-3540410171.
  12. Terra (1966). «III. Enumeration of vegetables», Netherlands Organization for International Assistance (ed.). [5], segona edició (en en), Ámsterdam: Koninklijk Instituut voor de Tropen, p. 57. OCLC 9027279.
  13. 13,0 13,1 Uphof, Johannes Cornelis Theodorus (1968). , segona edició (en en), Nova York, p. 315. OCLC 48693661. ISBN 978-3904144711.
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 Quattrocchi, Umberto (2016-04-19). [6] (en en), CRC Press, pp. 2297–2298. ISBN 978-1-4822-5064-0.
  15. 15,0 15,1 «An ethnobotanical study of medicinal plants in Wayu Tuka District, East Welega Zone of Oromia Regional State, West Ethiopia».Journal of Ethnobiology and Ethnomedicine.9(68)
    184–192.ISSN 1746-4269.doi:10.1186/1746-4269-9-68.
  16. «Lantana abyssinica» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2023-11-14.
  17. «Lippia abyssinica» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2023-11-14.
  18. Asfaw, Nigist; Demissew, Sebsebe (2009). [7] (en en), Shama Books, pp. 234, 240, 251. ISBN 978-99944-0-037-9.
  19. Balster, Laura M. (2010). [8] (en en), AuthorHouse, p. 196. ISBN 978-1-4520-0986-5.
  20. Seidemann, Johannes (2005-12-27). [9] (en en), Springer Science & Business Mija, p. 209. ISBN 978-3-540-27908-2.
  21. 21,0 21,1 Bouquet, Armand (1969). [10] (en fr), Pariu: ORSTOM, p. 241.