Anar al contingut

Licitació

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Autopista N.º 57 D (Saltillo - Matehuala - San Luis - Querétaro) en Mèxic. Pràcticament totes els autopistes són construïdes despuix d'una licitació.

Una licitació[1], en térmens empresarials, és el procés reglat per mig del qual una organisació dona a conéixer públicament una necessitat, solicita ofertes que la satisfacen, evalua estes ofertes i selecciona una d'elles. La paraula també pot referir-se a un procés de subasta.


Usos del terme

La Real Acadèmia Espanyola definix licitació[2] com a «acció i efecte de licitar», i licitar com:

  1. Traure alguna cosa a subasta o concurs públics.
  2. Participar en una subasta pública oferint l'eixecució d'un servici a canvi de diners o atres beneficis.
  3. Oferir preu per alguna cosa en una subasta [privada].

La licitació, a seques, és per tant sempre pública i competitiva. Quan en espanyol s'escriu "licitació pública" o "licitació pública competitiva", "pública" i "competitiva" són epítets[3] (adjectius retòrics que no afigen informació). Lo mateix quan s'escriu "procés de licitació" (la paraula du implícit el sentit de procés).

Concurs públic és sinònim de licitació. En canvi subasta pública sol referir-se a un procés en el que s'adjudiquen bens (per eixemple, expropiats judicialment) al millor postor.

Existix també la licitació restringida, en la que solament s'invita a participar a determinades empreses seleccionades prèviament, mentres que en la licitació a seques pot participar d'entrada qualsevol empresa, encara que, ya durant el procés, poden ser descartades les que no complixquen els requisits fixats. La diferència és important, perque l'empresa que en una licitació es considera injustament descartada pot recórrer davant els tribunals.

Per últim, el caràcter públic (en el seu sentit de difusió general) de la licitació no vol dir que solament el sector públic puga amprar-la. És un procediment usat corrientemente per grans empreses privades per a contractar a atres firmes.


Sinònims en anglés

En anglés, call for bids (CFB), call for tenders (CFT), invitation to tendir (ITT, a sovint acurtat en tendir o tendering, especialment en anglés britànic), request for tendir (RFT), invitation for bid (IFB) i competitive bidding process (CBP) són sinònims de licitació. La raó per a esta proliferació es troba en la paraula anglesa bid, que s'usa com a substantiu (oferta, puja) i com a verp (oferir, licitar), i és molt general. Per això, quan en anglés es vol dir licitació, es restringix eixe terme general escrivint algun dels sinònims anteriors. Pero la traducció a l'espanyol de competitive bidding process no és procés de licitació competitiva, sino simplement licitació.


Etimologia

Del llatí lĭcitatĭo, -ōnis ("subasta"), derivada a la seua volta del verp licēre ("permetre").[4]


Fases

Cada país té les seues pròpies regles de licitació, i a voltes, segons l'objecte, o el monte, poden ser distintes dins del mateix país. Sense mencionar que una empresa privada pugues també portar a terme una licitació perfectament justa i transparent dissenyant les seues pròpies regles. Pero en general es poden distinguir[5] les següents fases:

  1. Preparació dels plecs de condicions: en ells es descriuran en detall les característiques de l'infraestructura que es pretén construir o del servici que es desija prestar. Normalment es dividiran en condicions (o clàusules) tècniques, administratives i econòmiques. Requerixen un coneiximent exhaustiu de la matèria per part d'els qui els redacten i un temps prolongat d'elaboració, lo que fa que esta fase resulte cara. És habitual que la preparació dels plecs d'una gran licitació es licite a la seua volta.
  2. Publicació de la convocatòria: pot fer-se en periòdics de difusió general, en llocs d'Internet especialisats en la publicació d'estes ofertes, en bolletins oficials o comunicar-se per correu electrònic a les empreses inscrites en la sèu electrònica de l'organisme licitante.La publicació de licitació també es realisa de forma electrònica en diversos portals en llínea. És important distinguir l'informació provinent d'estos portals, ya que resulta determinant per a tindre èxit en les ofertes.[6][7][7]
  3. Presentació d'ofertes: normalment constaran d'una oferta tècnica i una oferta econòmica. Pot exigir-se als ofertante

fiança o depòsit, que normalment serà un percentage menut (l'1 o el 2 %) de l'import del contracte. Esta fiança és tornada als no adjudicataris, i retinguda a l'adjudicatari fins que es completa el contracte. Una atra modalitat és no exigir fiança durant la presentació d'ofertes, sino solament a l'adjudicatari una volta realisada l'adjudicació. En este cas deurà fer-la efectiva en un determini relativament curt o perdrà l'adjudicació.

  1. Evaluació d'ofertes: despuix de descartar les ofertes que no complixquen en els requisits fixats, s'evaluaran les restants en una série de paràmetros establits en els plecs de condicions. Si l'únic paràmetro que es considera és el preu, este tipo de licitació rep el nom de subasta (no deu confondre's en atres processos cridats subastes que no són licitació). Pero en general es consideren més paràmetros. El grau de compliment de cada paràmetro s'evalua en punts.[8]
  2. Adjudicació: s'adjudica l'obra o servici a l'empresa o persona l'oferta de la qual ha sumat més punts.[8]
  3. Formalisació del contracte: l'organisació convocant de la licitació i l'adjudicatari acorden un contracte, basat en els plecs de condicions i en l'oferta guanyadora, que firmen i pel qual obren a partir d'eixe moment.


Nulitat

Deu destacar-se que els plecs de condicions obliguen tant al convocant com als oferente: les empreses que es presenten deuen complir les condicions establides, pero el convocant no les pot canviar durant la licitació (des de la convocatòria fins a l'adjudicació) i està obligat a adjudicar el contracte a l'empresa guanyadora. No pot anular la licitació perque resulta guanyadora una empresa que no és del seu gust, o perque no guanya la que el convocant hauria preferit.

Sí que pot anular-se una licitació perque ningú s'haja presentat, o cap dels presentats complix les condicions establides. Ara be, si ningú es presenta, açò sol voler dir que el preu d'eixida (el fixat pel convocant, a partir del com els oferente presenten majors o menors descontes) era massa baix,[9] o les condicions massa exigents.

Aixina mateix, si un oferente comet un error (per eixemple, presentar documents fòra de determini) açò li pot supondre quedar-se fora del procés, que continua. Pero si el convocant comet un error (per eixemple, no respecta la normativa sobre el mínim de dies entre la difusió de la convocatòria i el fi del determini de presentació d'ofertes), açò pot supondre que tota la licitació s'anule i dega començar-se de nou des de zero. També pot ser causa de nulitat[5] que qui va elaborar els plecs de condicions no tenia competència per a això.


Frau

Cada fase de la licitació pot ser[10] objecte de frau:

  1. Frau en la preparació dels plecs de condicions: se soliciten servicis que no es necessiten, o a preus molt superiors als que oferix el mercat, o en clàusules tècniques innecessàriament adaptades als productes d'un suministrador determinat.
  2. Frau en la publicació de la convocatòria: pot acurtar-se indegudament el determini de presentació d'ofertes, havent avisat en temps a l'empresa que es vol resulte adjudicatària, per a perjudicar a les seues competidores. O be, en països menuts, publicar-se una important licitació finançada per un banc de desenroll multilateral solament en algun periòdic d'eixe país, quan les condicions de la finançació per eixe banc obliguen a publicar-la en algun lloc d'Internet de major difusió i en un idioma més conegut (habitualment l'anglés) que el propi d'eixe país.
  3. Frau en la presentació d'ofertes: vàries empreses (per eixemple A, B i C) realment existents es posen ilegalment d'acort per a presentar ofertes pràcticament iguals a les licitació L1, L2 i L3, pero en preus llaugerament distints, de modo que A guanye L1, B guanye L2 i C resulte adjudicatària de L3.[11] També es dona el cas, si les condicions de la licitació exigixen que es presente més d'una empresa, que solament una de les que es presenten siga real, i fictícies les atres. Una atra pràctica és que vàries empreses que deurien competir es posen ilegalment d'acort per a encarregar a una sola firma especialisada els estudis necessaris per a presentar les ofertes, i despuix compartixen eixos estudis.[12]
  4. Frau en l'evaluació d'ofertes: un evaluador, en colusó en un oferente, pot assignar indegudament un número decisiu de punts a un paràmetro d'eixa oferta la valoració de la qual no siga objectiva, per eixemple "experiència en obres similars".
  5. Frau despuix de la formalisació del contracte: per eixemple elevant injustificadament els preus, reduint les obligacions o passant per alt (a canvi de soborns) incompliments.


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ Diccionario de la lengua española
  3. ↑ Diccionario de la lengua española
  4. ↑ «Licitación». Wikicionario. Wikipedia. Consultat el 11 de abril de 2017.
  5. ↑ 5,0 5,1 Cordero Castelan, Julio (17 de febrero de 2016). «En la palabra de… / Fases de la licitación pública». El poder de la palabra. Consultat el 11 de abril de 2017.
  6. ↑ «TED (Tenders Electronic Daily) - El suplemento del Diario Oficial de la Unión Europea para la contratación pública de Europa» (en es). ted.europa.eu. Oficina de Publicaciones de la Unión Europea. Consultat el 2026-05-20.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Plataforma de Contratación del Sector Público» (en es). contrataciondelestado.es. Ministerio de Hacienda - Gobierno de España. Consultat el 2026-05-20.
  8. ↑ 8,0 8,1 Magariño, J.F.. «Talgo pierde un contrato de 225 millones en Letonia tras las quejas de Skoda y CAF», Cinco Días(España), 15 de febrero de 2019. Consultat el 18 de febrero de 2019.
  9. ↑ Mesones, Javier. «Las constructoras se plantan ante el Gobierno: la crisis de costes deja desiertas también las obras del Estado», El Economista(Madrid, España), 5 de noviembre de 2026. Consultat el 5 de noviembre de 2026.
  10. ↑ Ríos, Julián. «Fraude en los procesos de contratación». Página de Auditool. Auditool. Consultat el 11 de abril de 2017.
  11. ↑ Sevillano, Elena G.. «Reparto por sorteo, falsa competición y subcontratas: así funcionaba el cártel de las obras del AVE», El País(Madrid, España), 28 de marzo de 2019, p. 45. Consultat el 28 de marzo de 2019.
  12. ↑ Magariño, J. F.. «[htt ps://cincodias.elpais.com/cincodias/2022/07/07/companias/1657177169_434069.html La CNMC multa a ACS, Acciona, FCC, Ferrovial, Sacyr i OHLA en 203 millons]», Cinc Dies(Madrit, Espanya), 7 de juliol de 2022. Consultat el 8 de juliol de 2022.

Enllaços externs