Licania platypus

Licania platypus

Licania platypus és un arbre natiu d'América Central que pertany a la família Chrysobalanaceae. Els seus noms més comuns són sonzapote, zapote mechudo i zapote borracho. Es caracterisa pels seus fruts irregulars rugosos molt grans de fins a 20 cm de llarc i és una espècie propenca a atres espècies frutales com l'icaco i l'olosapo. A pesar dels seus noms, esta espècie no està relacionada en les plantes de la família sapotaceae a la que pertanyen vàries de les atres espècies frutales cridades sapotes com el zapote mamey o el nyispro zapote.

Classificació i descripció

És un arbre que aplega a medir fins a 30 m d'alt en un diàmetro de fins a 1 m, a voltes presenta contraforts ben desenrollats, la seua copa és redona i densa en branques horisontals i despuix colgantes. La corfa externa és escamosa, a voltes en lenticelas grans pardo groguenca. Fulls, presenta ulls de 5 a 7 mm de llarc ovadas o redonejades; els fulls simples a voltes dispostes en espiral, són oblongas a oblongo-lanceoladas, 13–20 cm de llarc (fins a 30 cm de llarc en les branques estèrils) i 3.5–8 cm d'ample, cortament acuminadas en l'àpiç en acumen 2–10 mm de llarc, redonejades a subcuneas en la base, glabras, en 2 glàndules en la base de la làmina pel envés, coriàcees, nervi principal pla o llaugerament imprés i glabro en la fes, nervis primaris 15–22 parells, plans o casi plans en la fes, llaugerament prominents en el envés; pecíols 9–14 mm de llarc, teretes, glabros, eglandulares, estípulas intrapeciolares, 2–4 mm de llarc, ovadas, persistents.

Inflorescència panícules racemosas terminals, raquis i branques en pubescencia grisa, cortament escampada, bràctees i bractéolas 1–6 mm de llarc, caduques, flors 3–4 mm de llarc, solitàries o en chicotets grups, pedicels 0.5–2 mm de llarc; receptàcul cupuliforme, en curta pubescencia grisa per fòra, densament hirsuto per dins; llops del càliç pubescentes; pétals glabros en màrgens ciliats, blancs; estams 15–20, insertats en un círcul complet, filaments llaugerament sobrepassant als llops del càliç, lliures casi fins a la base, glabros; ovari velloso, estil tan llarc com els filaments, velloso en la porció inferior.

Els fruts són drupes monospérmicas obovoides o irregulars molt variables en forma i tamany, de 12 a 20 cm de llarc, la superfície és moreno groguenca, rugosa, epicarpo glabro, barrugós, mesocarpo gros, fibroso i carnoso, endocarpo dur i prim, glabro per dins. La llavor és gran i de ràpida germinació, la majoria de les llavors germina pocs dies despuix de caigudes, no obstant unes atres apleguen a germinar fins als 2 mesos.

Distribució i ambient

Present en clima càlit, entre els 10 i els 1000 m s. n. m. Associada a bosc tropical perennifolio. La seua extensió nativa va des del sur de Mèxic fins al nort de Colòmbia. Es troba en Belize, Colòmbia, Costa Rica, Guatemala, Hondures, Mèxic, Nicaragua, Panamà, El Salvador i Trinitat i Tobago.