Leviviricetes
Leviviricetes és una classe de virus que infecten procariotas (bactèries i estoves).[1] Contenen un genoma ARN monocatenario positiu i per lo tant s'inclouen en el Grup IV de la Classificació de Baltimore. Es caracterisen per una cápside carent d'envoltura viral i estructuralment definida per una simetria icosaédrica regular.[2]
Esta classe inclou la gran majoria de virus de ARN procariota descrits. Antigament es classificaven com una única família Leviviridae que infectava bactèries, pero la metagenómica i nous #aïllament ha dut a la conclusió de que l'antiga família era més expansiva, ampliant la diversitat de levivirus que poden estar infectat qualsevol tipo d'procariota.[3][4][5][6]
Classificació
[editar | editar còdic]La taxonomia establida pel ICTV en 2021 és la següent:[1]
- Classe Leviviricetes
- Orde Norzivirales
- Família Atkinsviridae
- Família Duinviridae
- Família Fiersviridae
- Família Solspiviridae
- Orde Timlovirales
- Família Blumeviridae
- Família Steitzviridae
- Gènero Grandbuvirus
- Gènero Mahrahvirus
- Gènero Nicedsevirus
- Gènero Nordovirus
- Gènero Skrubnovirus
- Orde Norzivirales
Morfologia i estructura
[editar | editar còdic]Són virus isomètrics, molt menuts que medixen entre 20 i 27 nm sent a la seua volta els virus de ARN més menuts coneguts. El seu cápside té 180 subunidadés d'un únic tipo de proteïna. Porten, una proteïna de maduració, indispensable per a la correcta formació de la cápside i l'ensamblage en l'ARN, i també molt important per al reconeiximent del hospedador.
Genoma
[editar | editar còdic]El genoma és molt menut (3-4 kilobases) sent el més menut entre els virus de ARN, i només té 4 genés: proteïna de maduració (Prot. A), proteïna de la cápside, la ARN replicasa (ARN polimerasa depenent de ARN) i proteïna de lisis.
Porta, ademés, seqüències específiques per al reconeiximent per part de la ARN replicasa. La proteïna de lisis requerix un canvi en la fase de llectura respecte de les atres (bot de +1 base), lo que li permet tindre l'informació solapada en els atres gens.
El genoma, ademés, conta en zones de complementarietat interna, lo que fa que es trobe plegat. Els extrems 3’ i 5’ estan protegits per associació a la proteïna de maduració.
Cicle d'infecció
[editar | editar còdic]La proteïna A reconeix la cèlula hospedadora a través de les seues pili. El virus s'unix a ells i s'induïx l'entrada en la cèlula del ARN associat a la proteïna A. Una volta dins, el ARN és llegit com un mensager pels ribosomas celulars que van a traduir la seua informació.
Ara be, el virus va a necessitar que l'informació es traduïxca en cantitats distintes. Serà necessària molta traducció de la proteïna estructural, pero menys del restant. S'usa un mecanisme de regulació que té que vore en l'estructura terciaria del ARN.
Al principi, la regió que codifica la proteïna A està bloquejada, de modo que esta no se sintetisa.
Sí se sintetisa, pel contrari, la proteïna estructural. Conforme els ribosomas alvancen llegint esta regió, es va desfent l'estructura sterciaria, facilitant la seua traducció, i lliberant el lloc d'inici de la traducció del gen de l'ARN replicasa.
S'estan traduint la proteïna estructural i la ARN replicasa, pero com es necessita menys ARN replicasa, en quant hi ha suficient proteïna estructural, s'associen varis monòmers i bloquegen la traducció de la ARN replicasa.
La ARN replicasa eixercix la seua funció, que és replicar la cadena de ARN (+) a una de ARN (-), i a partir d'esta, replicar noves còpies de la cadena de ARN (+), que poden funcionar com a mensagers o començar a encapsidarse.
La proteïna de maduració es traduïx durant el procés de replicació del #bri – a una +. Hi ha un moment en el procés en el que la cadena naixent, té lliure el lloc d'inici de la traducció, al que s'unix un ribosoma.
Ensamblage i lisis
[editar | editar còdic]L'ensamblage es produïx de forma automàtica. La cèlula es plana i es lliberen els viriones. El procés de replicació és molt efectiu, es formen molts viriones.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Virus Taxonomy: 2020 Release» (en en) (html) (October 2018). Consultat el 13 octobre 2019.
- ↑ Eugene Koonin, Valerian V Doljja (2014). Virus World as an Evolutionary Network of Viruses and Capsidless Selfish Elements. Microbiology and Molecular Biology Reviews.
- ↑ “Rename one class (Leviviricetes - formerly Allassoviricetes), rename one order (Norzivirales - formerly Levivirales), create one new order (Timlovirales), and expand the class to a total of six families, 420 genera and 883 species.” . ResearchGate. doi:.
- ↑ Leviviricetes Study Group [1] archivat en Wayback Machine.. ICTV.
- ↑ Siddharth R. Krishnamurthy, Andrew B. Janowski,Guoyan Zhao, Donen Barouch, David Wang (2016). Hyperexpansion of RNA Bacteriophage Diversity. PlosOne.
- ↑ Yuri I. Wolf, Sukrit Silas, Yongjie Wang, Shuang Wu, Michael Bocek, Darius Kazlauskas, Mart Krupovic, Andrew Fire, Valerian V. Dolja & Eugene V. Koonin (2020). Doubling of the known set of RNA viruses by metagenomic analysis of an aquatic virome. Nature.
- Prescott, L.M. (199). [2], McGraw-Hill Interamericana d'Espanya, S.A.O..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Leviviricetes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.