Les quatre estacions

Archiu:Antonio Vivaldi, Cimento dell' Armonia e dell' Inventione, Op. 8, ribro primo.png

Les quatre estacions

Les quatre estacions (Plantilla:Lang-it) és un grup de quatre concerts per a violí i orquesta (cada u està dedicat a una estació: la primavera, el estiu, el autumne i el hivern) del compositor italià Antonio Vivaldi.

Història

Composts al voltant de l'any 1721, varen ser publicats per l'editor Michel-Charles Li Cène en 1725 en Ámsterdam, junt en atres huit concerts per a violí, com Il cimente dell'armonia i dell'inventione, Op. 8. El propi Vivaldi va afirmar, en la dedicatòria al comte Morzin, que havien segut compostes en anterioritat: els diversos manuscrits trobats presenten algunes diferències que confirmen lo declarat per l'autor.

Il cimente dell'armonia i dell'inventione, com la precedent colecció de concerts L'estro armonico, Op. 3, es compon de dotze concerts. La diferència entre les dos coleccions reflectix l'evolució del gust de les primeres décades de el XVIII: els concerts del «cimente», són tots de tipo soliste, mentres que en el «estro» junt a quatre concerts per a violí soliste hi ha huit concerti grossi.

Les quatre estacions és l'obra més coneguda de Vivaldi. Inusual per a l'época, Vivaldi va publicar els concerts en uns poemas d'acompanyament (possiblement escrits pel propi Vivaldi) que descrivien qué volia representar en relació en cada una de les estacions. Proporciona un dels eixemples més primerencs i detallats de lo que despuix es cridaria música programàtica o descriptiva, música en un element narratiu. Per eixemple, «L'hivern» està pintat a sovint en tons obscurs i tétricos: pel contrari, «L'estiu» evoca l'opressió de la calor, reproduint inclús una tormenta d'estiu en l'últim moviment.

Vivaldi es va esforçar en relacionar la seua música en els texts dels poemes, traduint els versos poètics directament en música. En la secció mija del concert de «La primavera», quan les ovelles dormen, el seu gos lladrant queda marcat per la secció de viola. De la mateixa manera s'evoquen atres acontenyiments naturals.

Vivaldi dividix cada concert en tres moviments, ràpit-llent-ràpit, i de la mateixa manera cada sonet es partix en tres seccions. Dos d'estos moviments, el primer i el tercer, estan en temps de allegro o preste, mentres que el segon està caracterisat per un tempo de adagi o llarc, segons un esquema que Vivaldi ha adoptat en la major part dels seus concerts.

El conjunt per a totes les partitures són: violí soliste, quartet de cordes (violí primer i segon, viola, violonchelo) i baix continu (clavecín, orgue, archilaúd, tiorba).

Llista de concerts i moviments

Vivaldi organisa l'obra de la següent manera:

• Concerto n.º 1 en el meu major, Op. 8, RV 269, «La primavera» (La primavera)

I. Allegro (en el meu major)

II. Llarc i pianissimo sempre (en do sostingut menor)

III. Allegro pastorale (en el meu major)

• Concerto n.º 2 en sol menor, Op. 8, RV 315, «L'estigues» (El estiu)

I. Allegro senar molto (en sol menor)

II. Adagi i piano - Preste i forte (en sol menor)

III. Preste (en sol menor)

• Concerto n.º 3 en fa major, Op. 8, RV 293, «L'autunno» (El autumne)

I. Allegro (en fa major)

II. Adagi molto (en re menor)

III. Allegro (en fa major)

• Concerto n.º 4 en fa menor, Op. 8, RV 297, «L'inverno» (El hivern)

I. Allegro senar molto (en fa menor)

II. Llarc (en el meu bemol major)

III. Allegro (en fa menor)

Estil de l'obra

Vivaldi va escriure prop de cinccents concerts per a diversos instruments, doscents vint d'ells dedicats al violí, instrument del com era un virtuós. Quatre d'estos concerts, pertanyents a Il cimente dell'armonia i dell'inventione i reunits en el Op. 8 (1725) escrits per a violí soliste, orquesta de cordes i clavecín, són els que es coneixen en el nom de Les quatre estacions.

Sonets i alusions

Hi ha cert debat sobre si els quatre concerts varen ser escrits per a acompanyar als quatre sonets o si va anar al revés. Encara que no se sap quí va escriure estos sonets, hi ha una hipòtesis que sosté que Vivaldi mateixa els va escriure, considerant que cada sonet està dividit en tres seccions, clarament corresponents a un moviment en el concert. Qualsevol que anara qui va escriure els sonets, Les quatre estacions poden calificar-se de música programàtica, música instrumental que pretén evocar alguna cosa extramusical i una forma artística que Vivaldi pretenia demostrar que era suficientment sofisticada per a ser presa en sério.

Ademés d'estos sonets, Vivaldi va proporcionar instruccions com «El gos que lladra» (en el segon moviment de «La primavera»), «Languidez causada per la calor» (en el primer moviment de «L'estiu»), i «Els borrachos s'han quedat dormits» (en el segon moviment de «L'autumne»). Les quatre estacions es varen usar en la película de 1981 Les quatre estacions junt en atres concerts per a flauta de Vivaldi.

Text dels sonets

Sonet	Italià	Espanyol
Primavera	Allegro Giunt' è la Primavera i festosetti La Salutan gl' Augei en lieto vora, I i fonti allo Spirar de' Zeffiretti En dolce mormorio Scorrono intanto: Vengon' coprendo l' aer vaig donar nero amanto I Lampi, i tuoni ad annuntiarla eletti Indi tacendo questi, gl' Augelletti; Tornen' vaig donar nuovo al lor canoro incanto: Llarc I quindi sul fiorito amé prato Al car mormorio vaig donar fronde i piante Dorme 'l Caprar col fido ca' à clapixc. Allegro Vaig donar pastoral Zampogna al suon festante Dansen Ninfe i Pastor nel tetto amato Vaig donar primavera all' apparir lluenta.	Allegro Va aplegar la primavera i festejant-ho La saluden els pardals en alegre vora, I les fonts en el bufe dels cefirillos En dolça remor discorren entretant: Vénen cobrint l'aire en negre mant, rajos, i trons, elegits per a anunciar-la Callant aixina estos, els pajarillos; Tornen una atra volta a la seua canoro encant. Llarc I aixina, sobre el florido i amé prat, Al car murmurar de boscs i plantes Dorm el cabrero en el fidel ca al costat. Allegro De la pastoral zanfoña al són festejante Dansen nimfes i pastors en el sostre amat A la lluenta arribada de la primavera.
Estiu	Allegro Sotto dura Staggion dal Sole accesa Langue l' huom, langue 'l gregge, ed ardix il Pi; Scioglie il Cucco la Voce, i tosto intesa Canta la Tortorella i 'l gardelino. Zeffiro dolce Spira, mà contesa Muove Borea improvise al Suo vicino; I piange il Pastorel, perche sospesa Tem fera borasca, i 'l suo destí; Adagi i piano - Preste i forte Toglie alle membra lasse il Suo riposo Il timore de' Lampi, i tuoni fieri I de mosche, i mosconi il Stuol furiós! Preste Ah, che pur troppo i Suo timor Són veri Tuona i fulmina il Ciel i grandinoso Tronca il cape alle Spiche i a' grani alteri.	Allegro Baix dura estació pel Sol encesa Languidece l'home, languidece la rabera, i ardix el pi; Solta el cuco la veu, i quan l'entenen Canten la torcaz i el jilguero. El Céfiro dolç bufa, pero en disputa Es mou Bóreas d'improvise al seu costat; I plora el zagal, perque suspesa Tem a la fera borrasca, i el seu destí. Adagi i piano - Preste i forte Furta als seus membres laxos el repòs La por a la llampada, i els fers trons ¡i de les mosques, i moscones, el tropel furiós! Preste ¡Ah, que són els seus temors verdaders! Truena i fulmina el cel i granizoso Trunca els caps dels mechons i els grans altera.
Autumne	Allegro Celebra il Vilanel en balli i Canti Del felice raccolto il bel piacere I del liquor de Bacco accesi tanti Finiscono col Sonno il lor godere. Adagi molto Fà ch' ogn' un tralasci i balli i canti L' ària che temperata dà piacere, I la Staggion ch' invita tanti i tanti D' un dolcissimo Sonno al bel godere. Allegro cacciator alla nov' alba à caccia En corni, Schioppi, i cani escono fuore Fugge la belva, i Seguono la traccia; Già Sbigottita, i lassa al gran rumore De' Schioppi i cani, ferita minaccia Languida vaig donar fuggir, mà oppressa muore.	Allegro Celebra el rústic, en balls i vores La feliç verema i l'alegre plaure I del licor de Baco encesos tants, Acaben en somi el seu goig. Adagi molto Fa cada u bots i balls i vores L'aire que templat dona plaure, I l'estació que invita a tants D'un dolcíssim somi al bell goig. Allegro Caçador que al alba ix a la caça en banyes, escopetes i jaurías ixen fora Fuig la fera, i la rastregen; Ya sorpresa, i agotada pel gran soroll d'escopetes i gossos, ferida amenaça, Lánguida, en fugir, pero abrumar mor.
Hivern	Allegro Aggiacciato tremar trà nevi algenti Al Sever Spirar d' orrido Vento, Córrer battendo i piedi ogni moment; I pel Soverchio gel batter i denti; Llarc Passar al foc i vaig donar quieti i contenti Mentre la pioggia fuor bagna ben cento Allegro Caminar Sopra il giaccio, i à passo llent Per timor vaig donar cader girsene intenti; Gir forte Sdruzziolar, cader à terra Vaig donar nuove anar Sopra 'l giaccio i córrer forte Sense ch' il giaccio si trenca, i si disserra; Sentir uscir dalle ferrate porte Sirocco, Borea, i tutti i Venti in guerra Quest' é 'l verno, mà tal, che gioja apporte.	Allegro Gelat tiritar entre la neu plateada al sever bufe del hórrido vent córrer batent els peus en tot moment; I pel soberp castañetear les dents; Llarc Estar junt al fòc, tranquils i contents, Mentres fòra la pluja mulla a cent. Allegro Caminar sobre el gèl, i a pas llent Per por a caure alvançar en esment; Anar ferm, esvarar, caure al sol De nou anar sobre el gèl i córrer ràpit Sense que el gèl es trenque, i es trosseja; Sentir que ix de les portes herradas Xaloc, Bóreas, i tots els vents en guerra Açò és l'hivern, pero tal, que alegria nos du.

Gravacions

La primera gravació de Les quatre estacions és una qüestió disputada. Hi ha un disc compacte d'un fet pel violiniste Alfredo Campoli que és pres de #acetat d'una retransmissió d'estudi d'una ràdio francesa; es creu que data de principis de 1939. La primera gravació elèctrica es va fer en 1942 per Bernardino Molinari, i encara que la seua adaptació és alguna cosa diferent de lo que s'espera en una interpretació moderna, és clarament reconeixible. Esta primera gravació de Molinari es va fer per a Cetra, es va publicar en Itàlia i posteriorment en els Estats Units en sis vinils de 78 en els anys 1940. Va ser llavors publicat una atra volta en LP en 1950, i va anar de nou reeditada en disc compacte.

No sorprén que li seguiren noves gravacions. La següent es va fer en 1948 pel violiniste Louis Kaufman, per error considerada la "primera" gravació, realisada durant la nit en Nova York usant temps d'estudi "mort" i baixe la pressió d'una imminent folga de músics.^{cita requerida} Els intérprets eren la orquesta del Concert Hall baix Henry Swoboda, Edith Weiss-Mann (clavecín) i Edouard Nies-Berger (orgue). Esta gravació va ajudar a la repopularización de la música de Vivaldi en el repertori general d'Europa i Amèrica despuix del treball realisat per Molinari i uns atres en Itàlia.^{cita requerida} Va guanyar el Grand Prix du Disque francés en 1950, va ser elegit per al Saló de la Fama Grammy en 2002, i en 2003 va ser seleccionada per al Registre Nacional de Gravacions en la Biblioteca del Congrés. Kaufman, intrigado en saber que els quatre concerts eren en realitat partix d'un conjunt de dotze, va mamprendre la busca de tota la partitura i al final va gravar els atres huit concerts en Zuric en 1950, fent d'esta la primera gravació completa del opus 8 de Vivaldi.

The World's Encyclopedia of Recorded Music en 1952 cita solament dos gravacions de Les quatre estacions – per Molinari i Kaufman. Per a l'any 2011 aproximadament mil versions diferents han segut realisades des de la de Campoli en 1939.^{cita requerida}

I Musici varen seguir en 1955 en la primera de vàries gravacions de Les quatre estacions en diferents solistes. El emparejamiento de 1955 en Félix Ayo va ser la primera gravació absoluta que va fer el conjunt; posteriors gravacions d'I Musici presenten a Félix Ayo de nou en 1959, Roberto Michelucci en 1969, Pina Carmirelli en 1982, Federico Agostini en 1990, i Mariana Sîrbu en 1995. Les gravacions d'I Musici en Félix Ayo són encara de referència, encara que era en instruments moderns.

Li va seguir la gravació, en 1957, per I Solisti de Zagreb, baixe la batuta d'Antonio Janigro en Jan Tomasow com a violí soliste i Anton Heiller al clavecín, per al sagell Vanguard, novament editat baix la Philips i atres sagells. El crític de música, musicólogo i compositor, Wilfrid Howard Mellers, va escriure sobre esta interpretació «... els solistes frasean el seu lirisme bellamente».^{cita requerida} J. T. (John Thornton) va escriure sobre esta gravació en la revista HIFI Stereo Review (octubre de 1958, pàgina 88):

Paul Shoemaker va escriure sobre esta gravació:

La gravació de Nigel Kennedy en 1989 de Les quatre estacions en la English Chamber Orchestra va vendre més de dos millons de còpies, convertint-se en una de les obres clàssiques superventas de tots els temps.

Als britànics, que varen gravar estes peces en els huitanta li varen succeir, en els noranta, els grups italians, podent mencionar-se la versió de Fabio Biondi de l'any 1991 en L’Europa Galant para OPUS 111.

Gil Shaham i la Orquesta Orpheus varen gravar Les quatre estacions aixina com un video musical per al primer moviment de "Hivern" que va aparéixer en regularitat en The Weather Channel a mitan dels anys noranta.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Les quatre estacions.
• Plantilla:IMSLP2
• «Les quatre estacions» en Mutopia
• «Les quatre estacions» en Kareol
• «Vivaldi’s Four Seasons» en Weta (archivat) anàlisis i comparacions de les gravacions d'esta obra (anglés).
• «Vivaldi: Les quatre estacions (I)»: emissió del 01-04-2016 de Música i significat, programa d'anàlisis musical de Ràdio Clàssica.
• «Vivaldi: L'estiu»: emissió del 10-06-2016 de Música i significat.