Les estacions (Chaikovski)
Les estacions, op. 37a[1] (també es troba, en alguns casos, com op. 37b; rus: Времена года; publicat en el títul francés Els Saisons), és un conjunt de dotze peces curtes de caràcter para piano del compositor rus Piotr Ilich Chaikovski.
Va escriure cada peça per a caracterisar els diferent mesos de l'any en Rússia. L'obra també s'escolta a voltes en apanys orquestals per atres compositors. Alguns passages individuals sempre han segut populars: Sobre la troika (novembre) va ser un bis favorit de Serguéi Rajmáninov,[2] i Barcarola (juny) va ser enormement popular i va aparéixer en numerosos apanys (inclús per a orquesta, violí, violonchelo, clarinet, harmònium, guitarra i mandolina).
Antecedents
[editar | editar còdic]Les Estacions varen començar a compondre's poc despuix de l'estrena del Primer Concert per a piano de Chaikovski i va continuar mentres completava el seu primer ballet, El llac dels cisnes.[3]
En 1875, Nikolái Matvéievich Bernard, editor de la revista musical Nouvellist de San Petersburgo, va encarregar a Chaikovski que escriguera 12 peces curtes per a piano, una per a cada més de l'any. Bernard va sugerir un subtítul per a la peça de cada més. Chaikovski va acceptar l'encàrrec i tots els subtítuls de Bernard, i en l'edició de decembre de 1875 de la revista, es va prometre als llectors una nova peça cada més durant 1876. Les peces de giner i febrer es varen escriure a fins de 1875 i es varen enviar a Bernard en decembre, en una solicitut de comentaris sobre si eren adequades i, de no ser aixina, podria reescriure febrer i s'asseguraria de que el restant tinguera l'estil que buscava Bernard. Les de març, abril i maig semblen haver segut compostes per separat; no obstant, les sèt peces restants es varen compondre totes al mateix temps i es varen escriure en el mateix quadern, i l'evidència sugerix que es varen escriure entre el 22 d'abril i el 27 de maig. L'orquestació de El llac dels cisnes va terminar el 22 d'abril, lo que va deixar al compositor lliure per a concentrar-se en una atra música; finalisant l'obra a finals de maig. Açò sembla desmentir la versió publicada per Nikolái Kashkin, que dia que cada més el compositor s'assentava a escriure una sola peça, pero solament en acabant de que la seua ajuda de cambra li'l recordara.[1]
Els noms que varen aparéixer en la publicació de les peces varen ser elegits per Bernard, no per Chaikovski. En 1886, l'editor P. Jurgenson va adquirir els drets de Les estacions i l'obra ha segut reimpresa moltes voltes.[1]
Chaikovski no va dedicar els seus esforços compositivos més sérios a estes peces; es componien per encàrrec i eren una forma de complementar els seus ingressos. Va considerar que escriure música per a un encàrrec era tan vàlit com escriure música a partir de la seua pròpia inspiració interior; no obstant, per al primer necessitava una trama o text definit, un llímit de temps i la promesa de pagament al final. La majoria de les peces estaven en forma ABA.
Peces
[editar | editar còdic]Les 12 peces en els seus subtítuls són:
- Giner: Junt al fumeral (la major)
- Febrer: Carnestoltes (re major)
- Març: Cançó de la torruana (sol menor)
- Abril: Campanillas d'hivern (si bemol major)
- Maig: Nits estrelades (sol major)
- Juny: Barcarola (sol menor)
- Juliol: Cançó del segador (el meu bemol major)
- Agost: Collita (si menor)
- Setembre: La caça (sol major)
- Octubre: Cançó d'autumne (re menor)
- Novembre: Troika (el meu major)
- Decembre: Nadal (la bemol major)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Tchaikovsky Research. Consultat el 18 d'octubre de 2022
- ↑ The Musical Quarterly.30(2)
- ↑ Alexander Poznansky, Tchaikovsky: The Quest for the Inner Man.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Las estaciones (Chaikovski)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.