Les Veles (Santa Creu)

Les Veles és un jaciment arqueològic ubicat en la província de Santa Creu (Argentina), en el qual s'han trobat restants de presència humana que daten de fa casi 13.000 anys. Prop, en la mateixa regió de la Patagonia, han segut trobats els jaciments prehistòrics Cova de les Mans, Pedra Museu i El Ceibo, que també proporcionen variats artefactes líticos i d'os.

Cova 3

L'anomenada Cova 3 es troba al costat d'un barranc. La seua altura és d'1,90 m, la seua profunditat de 22 m, el seu esgambi màxim de 20 m i mínima de 4 m. L'entrada de la cova té d'aproximadament 12 metros d'ample. Les excavacions realisades per l'arqueòlec Augusto Cárdich i un equip d'especialistes i estudiants de l'Universitat de l'Argent, han recuperat en la Cova 3, dotze estrats estratigráficos arqueològics fins a la profunditat de dos metros:

• El primer estrat correspon a una ocupació tehuelche. Els artefactes són pocs en número i representen la cultura tehuelche.
• El segon estrat té molt pocs objectes arqueològics.
• El tercer estrat va revelar numerosos artefactes líticos que indiquen una ocupació més intensiva del lloc. Entre estos es varen trobar puntes de proyectil, raederas, raspadors curts i menuts i ossos de guanacs, cérvols, rabosots, rosegadors i aus.
• Els estrats quatre i cinc corresponen a una erupció volcàica. De fet, una capa de cendra és estos nivells. No hi ha restants arqueològics en estes dos capes cridades "estèrils".
• Els estrats sis i sèt corresponen a la cultura coneguda com "Casa Pedra" o "casapedrense", caracterisada per una major cantitat de ferramentes líticas provablement per a la caça del guanac. Esta cultura va florir fa 7.500 anys en la Patagonia. Durant les excavacions varen ser trobades molts fulls retocats en les vores, raederas grans, raspadors i gavinets.
• L'estrat huit és pobre en artefactes líticos. La cova provablement va estar despoblada en eixa época.
• Els estrats nou i dèu oferixen una font important de la cultura material conegut com "toldense". Es varen trobar dos puntes bifaciales, atres puntes de llança triangulars i primes, una gran cantitat de raederas i raspadors de gran tamany. Els artefactes varen ser datats per Carbono 14 entre 9.000 i 11.000 anys. Varen ser identificats ossos de guanac, ñandú (Rhea americana) i cavalls.
• Els estrats onze i dotze han oferit numerosos artefactes líticos, que daten d'entre 11.000 anys i 13.000 anys. Entre estos objectes hi ha puntes unifaciales, grans asclons de pedra més o menys treballades i poc retocades en les vores, alguns raspadors i raederas, tot la qual cosa implica una ocupació de caçadors adaptats a la estepa de la Patagonia. Cacen cavalls com el Parahipparion i camélidos com els guanacs. Esta fase tecnològica va favorir el desenroll posterior de la cultura toldense.