Les Huit Fonts d'Agres
Les Huit Fonts d'Agres són una ruta urbana[1] per la població d'Agres que permet conéixer un conjunt d'infraestructures hidràuliques protegides dins del Pla General d'Agres.[2]
En l'actualitat, estes huit fonts abastixen a Agres en aigua directa de la montanya, i estan considerades be de rellevància local (BRL), per lo tant formen part del patrimoni cultural de la Comunitat Valenciana. El seu nivell de protecció és ambiental, degut a que contribuïxen a definir el núcleu urbà històric del poble.[3]
Història i context
Els afluents que broten del riu Serpis han permés que Agres prosperara sobre les faldes de la Serra de Mariola.[4] Els seus cabals han alimentat a lo llarc dels sigles les hortes en sistemes d'irrigació hispanoárabe que contribuïxen, a la seua volta, a abastir les seues fonts.[5] D'esta manera, s'ha facilitat la vida dels agresanos que han dotat als manantials d'un llenguage artístic, reflex de la seua cultura.
Algunes d'estes fonts contenen "taulellets," murals ceràmics de la zona, mentres que unes atres mantenen l'oreig rural en sintonia en el terreny montanyós, deixant la superfície rocosa del treball en mampostería. Per a facilitar el coneiximent d'estos BRL existix la ruta urbana de les fonts d'Agres.
Fonts visitables
La Fonteta (Ficha PA-2.1.4)
La ruta s'inicia en el Carrer de la Mestra Puri Lloret, a on es troba la Fonteta, font d'un sol caño del que brota aigua fresca no clorada. El seu artesa és de pedra calcárea i conté un frontis fet en rajoletes. El mural de rajoletes té decoració vegetal que emmarca el nom de la font, coronat en un tiesto de taronges. També li la coneix com Fonteta del carrer Sant Antoni.[6]
-
La Fonteta
Font del Vaig moldre Dalt (Ficha PA-2.1.8)
Al costat de la propietat privada del Vaig moldre Dalt hi ha una font en el seu mateix nom. Va ser realisada en 1947, tal i com consta en la seua inscripció tallada. Aixina que, la seua construcció coincidix en l'época de desenroll industrial, sobretot el textil.[7]
La nova fabricació va permetre l'expansió de dit comerç, lo que explica que es construïra un lavadero adossat a la font que aportava aigua corrent, no estancada. El lavadero és una chicoteta bassa rectangular i allargada, en una paret llaugerament inclinada cap a l'interior que facilita la funció d'enjabonado i enjuague de la roba.[7]
-
Font del Vaig moldre Dalt
-
Lavadero del Vaig moldre Dalt
Font de l’Assut (Ficha PA-2.1.1)
Travessant el Carrer del científic Jaime Miquel Calatayut s'aplega al lavadero públic d'Agres, acollit per la Font de l’Assut. Dels seus tres caños sorgix aigua no clorada que recau sobre una artesa de marbre. Està decorada en rajoletes de motius clàssics en els fruts valencians, taronges i llimes.[8]
-
Font de l'Assut
-
Detall de taulellets de la Font de l'Assut
Font del Convent (Ficha PA-2.1.7)
En adinsar-se en el recint del convent d'Agres del sigle XV, nos rep la Font del Convent d'un sol caño, caràcter rústic i realisada en mampostería.[9]
-
Font del Convent
Font del Raval (Ficha PA-2.1.2)[10]
En la plaça Pintor Remigio Soler es va establir la Font del Raval, formada a partir de dos cossos, un casilicio chicotet i irregular en dos caños i una bassa rectangular en la que per a l'aigua i es recolzen les cubetas per a arreplegar-la.
Es realisa en l'era preindustrial, en 1874. Els veïns dels carrers relatius a les afores del poble com el Carrer de Sant de la Pedra, el Raval i la Torreta, varen solicitar la necessitat d'abastir a Agres d'aigua corrent i potable, per la llarga distància que hi havia entre les fonts existents. Les encanyiçades moltes voltes estaven trencats i desencajados provocant turbiedad i pèrdua d'aigua, per lo que es requeria una font en condicions.
Gràcies a la demanda dels veïns, el 3 de setembre de 1876 es va certificar la construcció de la Font del Raval, realisada per José Tomás Pascual que va ser elegit per mig d'un concurs públic.
L'aigua que emana de la font va ser comprada a Manuel Calatayut i Sanz que posseïa l'aigua del convent. El propietari va cedir part d'ella en la condició de que el sobrant retornara a la seua partida. Per esta raó, l'aigua de la Font del Raval recorre una cañada inserta en una ampla séquia que passa pel Carrer de la Esglèsia, Sant Gaietà, Sant de la Pedra i el Raval tornant pel Camí del Convent al partidor.
-
Font del Raval
Font del Bonell (Ficha PI-2.1.3)
En el Carrer de la Mare de Dèu d’Agres descolla una senzilla font d'un caño, la Font del Bonell, en aigua no clorada que cau en una artesa de pedra calcàrea. Està colocada en una hornacina de mampostería que li dona el toc rústic.[11]
-
Font del Bonell
Font de la Barxeta (Ficha PA-2.1.6)
La Font de la Barxeta es troba en l'inici del Carrer del Mig, destaca pel seu artesa de marbre roig que rep l'aigua d'un únic caño. Adossada a ella hi ha un bebedero. Gràcies a la seua recent restauració consta d'un mural de rajoletes monocromes, en tons blaus representa una escena d'oci i joc.[12]
-
Font de la Barxeta
Font del Mig (Ficha P2-2.1.5)
En el Carrer Major brota l'aigua de la Font d'Enmig, en dos caños que sorgixen d'un pedestal cúbic arrematat en un chicotet capitell de pedra. També ha segut recentment restaurada, restablint un mural de rajoletes monocromes, en tons sépia representa junt motius clàssics l'emblemàtica de pobles de la zona del Comtat, entre ells l'escut del poble d'Agres.[13]
-
Font del Mig
Bibliografia
- GVA. Pla general d'Agres. Catàlec de Bens i Espais Protegits. 2009
- GVA. Pla general d'Agres. Memòria. 2011
- PIERA ROIG, Acardi. “Els sistemes hidràulics de la alqueria d'Agres (Alcant)”. Recerques del Museu d’Alcoy, 1998, no. 7, p. 161-167
Enllaços externs
 |
Esta pàgina descriu una política oficial de L'Enciclopèdia en valencià. Ha segut elaborada i aprovada per la comunitat i el seu compliment es obligatori per a tots els editors. Pots editar-la per a millorar la seua redacció i format, pero si desiges canviar alguna qüestió de fondo, busca el consens comunitari primer. |
Referències
- ↑ «Ruta urbana Agres».
- ↑ «Pla general d'Agres. Catàlec de bens i espais protegits.».
- ↑ GVA. Pla general d'Agres. Catàlec de Bens i Espais Protegits. 2009. p.7
- ↑ GVA. Pla general d'Agres. Memòria. 2011. p. 4
- ↑ PIERA ROIG, Acardi. “Els sistemes hidràulics de la alqueria d'Agres (Alcant)”. Recerques del Museu d'Alcoy, 1998, no. 7, p. 162
- ↑ «Fonteta del C/ Sant Antoni. Direcció general de Patrimoni Cultural». eduwp. edu. gva. és. Consultat el 2024-12-19.
- ↑ 7,0 7,1 «Llavadoret i Font del Vaig moldre de Dalt. Direcció general de Patrimoni Cultural». eduwp. edu. gva. és. Consultat el 2024-12-19.
- ↑ «Font de l'Assut. Direcció general de Patrimoni Cultural». eduwp. edu. gva. és. Consultat el 2024-12-19.
- ↑ «Font del Convent. Direcció general de Patrimoni Cultural». eduwp. edu. gva. és. Consultat el 2024-12-19.
- ↑ «Font del Raval. Direcció general de Patrimoni Cultural». eduwp. edu. gva. és. Consultat el 2024-12-19.
- ↑ «Font de Bonell. Direcció general de Patrimoni Cultural». eduwp. edu. gva. és. Consultat el 2024-12-19.
- ↑ «Font de Barxeta. Direcció general de Patrimoni Cultural». eduwp. edu. gva. és. Consultat el 2024-12-19.
- ↑ «Font del Mig. Direcció general de Patrimoni Cultural». eduwp. edu. gva. és. Consultat el 2024-12-19.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Las Ocho Fuentes de Agres» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.