Les Bayas (Alacant)
Les Bayas (La Baia en valencià) és una pedania ubicada al sur-este del terme municipal d'Elig. Pertanyent a la comarca del Baix Vinalopó i a la província d'Alacant (Espanya). Les Bayas està conformada per dos partides rurals La Baya Alta i La Baya Baixa (d'ahí el seu nom en plural), que a la seua volta compartixen núcleu urbà, tradicions i servicis. I que els seus veïns identifiquen com una sola, cridant-la La Baya (La Baia en Valencià)
Etimologia
El nom de les Bayas està relacionat en La Serra del Tabayá (Tabaià en valencià, la qual es troba al Nort de la ciutat d'Elig, i que seguix cap al sur de la mateixa.). És supost, que va deure existir una part més elevada d'esta serra, que va estar ubicada en el terme d'esta pedania. I que feya una separació ("tàpia") entre la zona de l'interior d'Elig i la costa marítima.
Onomasticon Cataloniae. Joan Coromines. Toponímia menor. La Baia i Tabaià.
Geografia

La Baya està situada a 8,5 km del núcleu urbà d'Elig, i 9 km de la veïna localitat de Santa Pola. El núcleu d'esta partida rural està situat just en el centre entre La Baya Alta, i La Baya Baixa.
Ademés existix un atre chicotet núcleu de població situat en l'extrem sur de la Baya Baixa, el qual rep el nom dels Pins. També cal destacar que la pedania està dividida en polígons, per a que siga més fàcil l'ubicació de les vivendes particulars, ya que es troben molt disperses pel restant del territori.
| Noroest: Alzabares Baix | Nort: Perleta | Noreste: Alzabares Alt |
| Oest: Asprillas | Est: Valverde (Elig) | |
| Sur: Santa Pola |
Demografia
En l'actualitat la població de La Baya és de 2.992 persones (segons l'últim cens de 2018). Lo que la convertix en la tercera pedania més poblada d'Elig diarioinformacion. com/elx/2017/07/18/poblacion-reside-pedanias-multiplica-siglo/1918016. html superant a La Hoya (2.882) i Altabix (2.648), i per darrere de Torrellano (7.669), i El Altet (5.645). Fins a principis del 2000, la població d'esta partida rural sempre havia creixcut de forma paulatina. Pero pel boom de la construcció en els últims anys ha experimentat un gran aument de la població provinent en la seua gran majoria del caixco urbà d'Eligdiarioinformacion. com/elx/2012/06/19/elx-pierde-inmigrantes-primera-vez-decada/1266065. html 2. Tant és aixina, que la ciutat de les palmeres torna a tindre repartida la seua població entre la ciutat i les pedanies com en 1970 diarioinformacion. com/elx/2013/03/06/elx-vuelve-repartida-poblacion-ciudad-pedanias-1970/1350557. html 2.

Història
La partida rural de la Baya és una de les més famoses de tot el Camp d'Elig. Ya que a lo llarc de la seua curta pero intensa història, varen ocórrer tres fets que varen fer que es coneguera a esta pedania com “Un poble de fer justícia Popular”com/diario/1984/02/26/espana/446598032_850215. html 3.
Succés del 1938
Corria l'any 1938, quan havia acampat per la zona un chicotet grup de gitanos als que varen acusar numerosos robos. Una nit varen entrar dos d'ells en una casa de camp per a furtar. Despuix de maniatar a l'amo, varen violar a la seua dòna. Quan elllogarencs es varen enterar, varen organisar una batuda en escopetes que va aplegar fins als Saladares, el parage a on acampaven els gitanos. Allí mateixa varen matar a dos d'ells, en presència de la Guàrdia Civil. Comenten que despuix d'allò els gitanos varen desaparéixer del lloc i que en decenes d'anys es varen cuidar molt de tornar. Este succés va tindre una repercussió nacional i es va publicar en diaris de Madrit. La dòna que va ser violada, va passar a ser denominada per la gent del poble "la Gitana".
Succés del 1981
L'història es va tornar a repetir de forma pareguda a la de 1938. La gent de poble farts i indignats de ser atemorisats i de sofrir robos en les seues collites de carchofes, varen decidir intentar agarrar a aquells que causaven tanta molèstia. Els veïns en esta ocasió varen atrapar a dos hòmens que varen ser acusats pelllogarencs com els responsables dels fets que els ocorrien. Els hòmens varen ser separats pels veïns per a escarmentar-els i intentar sostraure'ls els qui havien segut els causants dels robos. Un d'ells va ser dut al centre de la plaça per a ser penjat del pi. I l'atre va ser apartat i linchado per a que contara tot lo ocorregut. Cap d'ells va morir, pero si varen sofrir un gran escarment, en el qual els “Bayeros” varen resoldre els robos que tenien pendent.
Succés del 1984
Cas similar al que va ocórrer pocs anys arrere tornava a produir-se de nou. Era 20 de febrer de 1984, quan un grup d'al voltant d'uns 200 veïns es varen juntar en la plaça de la Primavera a on està plantat el famós “Pi de la Baia”, per a escarmentar a un jove (Fernando A. P. de 15 anys d'edat) al com se li acusava del presunt robo d'un coche. Els veïns farts de patir robos i destrosses en els últims anys, lincharon al jove i varen nugar una corda en forma de soga al tronc del pi. Despuix varen penjar al chicon i li varen donar uns quants tirada, que li varen produir magulladuras en el coll. Estos fets varen acabar quan la Guàrdia Civil va aplegar al poble, i es va dur al jove.
Candidat a arbre de l'any en Espanya 2021 es/el-pino-de-la-baia-elx/. Este popular pi està entre els finalistes a ‘Candidat Espanyol a Arbre Europeu 2021’. La candidatura ha segut presentada per associació jovenil BaiaJovens, i ha conseguit entrar entre les 12 millors de la gran final espanyola, que han segut elegides per un jurat nacional. Durant 4 semanes es podrà votar per mig de la pàgina web oficial del concurs, i el dia 27 de novembre del 2020 es coneixerà a la candidatura guanyadora, que representarà a Espanya en la final europea 2021.

A partir d'estos successos es va fer molt popular en tota la comarca el dit de:
"EN LA BAYA ET VEGES"
Dit a una persona quan no se li desija res bo.
Economia
L'economia tradicional de la Baya és l'agricultura, ya que les seues terres sempre han segut molt fèrtils. Açò és pel que en el passat varen formar part de “L’abufereta d’Elig”uv. es/cuadernosgeo/CG23_83_106. pdf 4, fins que en el XVIII va ser desecada casi en la seua totalitat, quedant solament com a parts humides Les Salines de Santa Pola i El Fondo d'Elig.
El tipo de cultiu que es cull en estes terres és tant de seca (armelers, i avena), com de regadiu (carchofes, melons i melons d'Alger, tarongers, etc.). Este últim, va escomençar el seu desenroll gràcies a que en 1915 la societat “Recs del progrés”archive. org/web/20140407074959/http://www. elx. me/book/export/html/4474 5 va dur fins al camp d'Elig aigües dolces. Conegudes popularment com a aigua del Progrés, i que varen ser 480 litros per segon procedents dels azarbes Mayayo, Culebrina, Enmedio, Encert i Pineda. La gent de les Bayas va manifestar la seua alegria a través dels versos del "tio Fregior" que dien:

"Bona és l'aigua del Progrés,
pero buida les carteres.
La del cel val alguna cosa més,
fa més altes les gavillas
i no nos costa diners."
Pero sense dubte el cultiu més important i numerós és la “Granda Mollar del Camp d'Elig”, que des de 2015 té denominació d'orige protegida (DOP) lasprovincias. es/elx/201510/07/granada-mollar-elx-obté-20151007134925. html 6. Esta fruta té unes característiques i qualitats que la diferencien del restant de granades. Destaca pel seu dulzor particular, la seua blana pepita (pràcticament no s'aprecia i és comestible) i el seu color exterior que oscila des del crema al roig intens en funció de l'exposició que ha tingut la fruta en l'arbre.
A raïl de l'importància de l'agricultura en esta pedania i de la necessitat de defendre les seues produccions de manera que pogueren obtindre un benefici digne. En 1979, un grup de 28 agricultors es varen unir per a formar la cooperativa Cambayascom/empresa. php 7
- com/empresa. php Archivat el 8 de maig de 2013 archivat en Wayback Machine.. Pel bon funcionament d'esta, en 1982 varen crear un nou almagasén més gran que és l'ubicació que tenen hui dia.
En l'actualitat este sector esta en decadència, açò es deu a dos motius. El primer d'ells és per l'escassea d'aigua en el territori. I el segon, per les generacions futures no volen heretar el llegat dels seus pares i yayos, i cada volta més hi ha més camps sense cultius en esta partida rural.
Política
En l'actualitat La Baya té un alcalde/sa pedáneo que és elegit pels habitants de la pedania (des de 2015). El qual és el guanyador de les eleccions , a on la gent de la pedania participa en els seus vots. L'alcalde/sa pedáneo és un veí de la partida rural . Quan es varen nomenar els primers alcaldes pedáneos Les Bayas tenia dos, un per a la Baya Alta i un atre per a la Baya Baixa.
Primers alcaldes pedáneos:
Jaime Agulló i Sempere: va ser nomenat alcalde pedáneo de la pedania ilicitana de la Baya Baixa en cabildo ordinari el 14 d'agost de 1867.
José Antón i Jaén: va ser nomenat alcalde pedáneo de la Baya Alta en cabildo ordinari el 14 d'agost de 1867.
FONTS: Actes municipals (a169 pág.177).
Pero des de fa ya prou anys solament hi ha un per a les dos partides rurals. Durant esta llegislatura el representant de la Baya és Francisco Peréz Soler més conegut com “Paco El Panaer”. El qual pertany al PP (Partit Popular), i que va rellevar en el càrrec a Margarita Canals Boix, que era representant del PSOE (Partit Socialiste Obrer Espanyol).
Patrimoni artístic
La Torre d'Asprillas o més coneguda pels habitants de la Baya com a “Casa gran d’Asprella”[enllaç trencat]. Es tracta d'una torre de planta quadrada arrematada per una corona d'almenas piramidals. En un dels seus costats presenta adossada una torre cilíndrica, estreta i en una coberta cònica, i que sense dubte no correspon a la construcció original.
La torre està adossada a una vivenda de grans dimensions que l'envol per complet. Ha segut rehabilitada i es troba en bon estat de conservació, pero ha segut molt deformada per les modificacions. En l'actualitat és una propietat privada, pero en el seu dia va ser propietat privada de Luis Manuel Roca de Togores i Roca de Togores Carrasco i Albuquerque I Marqués d'Asprillasdiarioinformacion. com/opinion/2013/marquesado-asprellabro-les-asprelles/622392. html 11.
La Ermita de Sant Andrés antiga va ser descrita per Montesinos «En la Partida titulat de la Baya, a llegua i mija de distància de la Vila d'Elig, en terreny pla i molt dilatat, es troba la ben bella Ermita del Gloriós Sn. Andrés Apòstol, és rural, sense dotació alguna; fundada pels seus veïns llauros en l'any 1728, en llicència del Ilmo. Sr. Dn. Fra Salvador Josef Rodríguez de Casteliblanco, Bisbe d'Oriola».
L'antiga ermita va ser derribada en la década de 1980. En el seu lloc els veïns de la Baya varen construir un nou temple més gran, i en del mateix nom segons el proyecte de l'arquitecte Antonio Serrano Bru. Des de la seua construcció tan solament s'ha afegit un element, el rellonge del campanar.
Servicis socials
De la mateixa manera que la seua població, els distints servicis han anat creixent. En l'actualitat el poble conta en dos bancs, vàries cafeteries, peluqueries, supermercats, una papelería, forn, etc. Sobre servicis públics es referix, La Baya posseïx:
Un colege d'ensenyança bilingüe (Valencià/Castellà) que té més de 30 anys, que ha segut ampliat recentment, en el qual s'impartixen classes d'educació infantil i primàriaceiplabaia. es/7. html 12.
Un polideportiu que està en primera fase de construcció elperiodic. com/elx/deportes-acaba-primera-fase-polideportiu-bayas-trabaja-ampliacion_90609 13.
Un servici de biblioteca itinerant (cridat Bibliobus)diariocriticocv. com/noticias/elx/dispone/un/bibliobus/per a/les/pedanias/barrios/del/municipio/not63594. html 14.
Un centre social que va ser inaugurat en 2007, a on en el seu interior alberga el centre de salut, oficina del consumidor (OMAC), saló d'actes, despachos per a les associacions, i sals a on es realisen multitut de cursosdiarioinformacion. com/elx/2245/bayas-inaugura-centro-social-acogera-servicios-pedania/698375. html 15.
Un punt net mòvil situat junt al Centre social els dimarts de 17:30 fins a 20:30 h
I servici de bus interurbà per a conectar la pedania en Elig hi ha servici d'autobús de dilluns a dissabtesubus. es/rutas/elx-les-bayas/#laborables.
Festes
La Baya és una de les pedanies més actives del camp d'Elig. Les seues festes patronals archive. org/web/20140407222435/http://fiestas. net/elx/baya-2011/4-diciembre-2011/ 21 són en honor a Sant Andrés Apòstol i estan dividides en dos parts. Degut a que la festivitat del seu patró és celebrat a finals de novembre, per tant els actes que requerixen un millor temps se celebren en estiu. Entre les gents de poble són conegudes com “Els Festes d’estiu” (les festes d'estiu en castellà), i “Els festes d’hivern” (les festes d'hivern en castellà).
Festes d’estiu
Són celebrades a finals d'agost i principis de setembre. En elles s'organisen actes com:
“El sopar de cabasset" és un sopar que se celebra en el pati del colege de dita pedania, a on la comissió de festes posa taules i cadires (que prèviament han segut reservades per la gent que desija assistir) i la gent que participa du el seu propi sopar de la seua casa. Ademés esta nit es dona el “pistoletazo d'eixida” a les festes, en la presentació dels càrrecs festeros de la Baya, i la crida de festes. Una volta terminats estos actes un grup de música amenisarà la nit fins a ben entrada la matinada.
“La Charanga” diarioinformacion. com/elx/2010/08/21/celebracion-charanga-inaugura-fiestas-bayas/1037181. html 17 és una desfilada humorística que es realisa per tot el poble (que és molt característic de tota la comarca), a on les gents de les Bayas es disfrassen en la finalitat o be de realisar una crítica a alguna cosa que ha ocorregut en la partida a lo llarc de l'any, o en algun disfràs original. Ya que una volta terminat la desfilada la comissió de festes entrega premis als més originals.
Imposició de bandes i fajines als nous càrrecs festeros i a les noves reines i dames de les Bayas i Asprillas. Acte al que acodixen les reines i dames d'Elig, i les comissions d'O. FE. C. I (Unió de Festeros del Camp d'Elig).
Ademés durant dos fins de semana l'Associació Jovenil “Baia Jovens” instala una barraca en música actual per als més jóvens.
Les festes d'estiu conclouen en el “torneig 24h de fútbol sala”.
Festes d’hivern.
Són les més importants de la partida i són celebrades a finals de novembre i principis de decembre. Entre els actes que es realisen cal destacar:
La marcha en bicicletes per tota la partida rural que finalisa en un gran almorzar en el polideportiu.
“La Nit del Xocolate” nit a on la comissió de festes contracta a un grup de música per a amenisar la nit, i sobre l'una de la matinada repartix chocolate calent i suïssos entre els que estiguen presents en el recint “fester”.
I l'últim dia de les festes se celebra de matí l'ofrena de flors, en acabar es llançar una chicoteta “mascletà”. I per la vesprada/nit es realisa la processó del patró i en acabar es llança un castell de fòcs artificials per a posar punt final a les festes de la Bayaarchive. org/web/20130516182146/http://elchedigital. es/not/594/fiestas_de_las_bayas_en_honor_a_san_andres/ 18.
Atres festes
A lo llarc de tot l'any també se celebren i es realisen un atre tipo d'activitats promogudes per la comissió de festes, l'associació jovenil, o l'associació de veïns. Les més destacades són:
La cavalcata de Reis en la nit del 5 de giner al 6. A on al final la mateixa, les seues Majestades els Reis Macs d'Orient fan l'entrega de regals diarioinformacion. com/elx/2013/01/03/cabalgata-reyes-sorpresas-repartira-2000-kilos-caramelos/1330106. html 20.
Desfilada de Carnestoltes organisat pel colege de la Baya.
“L’estiu al carrer”(l'estiu en el carrer en castellà) és celebrat per l'associació jovenil, en la realisació de vàries activitats per a donar fi a la temporada de dita associació.
Processó de Sant Pedro Apòstol a finals de juliol pels carrers de les Bayas, per a culminar les festes patronals de la veïna pedania d'Asprillas, que són organisades pels “Festers d’Asprella”.
La Guerra de les Carretillascom/diario/2008/08/13/cvalenciana/1218655091_850215. html 19 que se celebra el 13 d'agost per a les festes municipals d'Elig. Les Bayas junt al centre d'Elig són els dos únics llocs llegalment acotats per al llançament d'estos artefactes pirotècnics tan típics el dia de “la nit de l’albà”.
Halloween festa que originàriament prové dels Estats Units d'Amèrica, i que en l'última década és celebrada pels més chicotets del poble, disfrassant-se de personages de terror, i demanant caramelos per les cases. També cal dir que l'associació jovenil realisa una chicoteta festa de disfrassos, i inclús un castell del terror.
Desfilada de Papa Noel el 24 de decembre.
Llengua
En Les Bayas la llengua predominant és el valencià, ya que és la llengua materna de casi la totalitat de la població, i que tot lo món entén i sap parlar. No obstant pel boom experimentat per la pedania en l'última década, a on es va incrementar l'immigració, i els fluix de moviment de persones que es varen anar a viure al camp d'Elig. El número de castellans parlantes ha experimentat un lleu creiximent en la població. Com a conseqüència en el colege de la pedania que sempre havia segut d'ensenyança en valencià, en l'actualitat és un colege d'ensenyança bilingüe. En a on de cada curs (fins a sext de primària) hi ha una llínea en valencià, i una atra en castellà.
Per una atra part, la varietat dialectal valenciana que es parla és el subdialecte alacantí22. Destaquen, com a elements llingüístics característics, la pèrdua de la d intervocàlica final (cansada = /cansà/); l'assimilació vocàlica (terra = /tɛrrɛ/); l'us de l'eixe sonora en la terminació -ció (combinació = /combinazió/) i en les s finals de paraula seguides de vocal; lèxic autòcton (mamola, arritranco,, encarnat, encarnella); etc. I que conté gran cantitat de castellanismes com: assul (per blau), moble (per moble), llimpiar (per netejar), gafes (per ulleres), ha hi (per hi ha).
Gastronomia

La gastronomia de les Bayas és la mateixa que en tota la comarca de Baix Vinalopó. Gràcies als magnífics productes que es cultiven en el camp d'esta partida rural i a la rodalia en el municipi peixquer de Santa Pola existixen una gran varietat de plats.
Entre els més coneguts i elaborats es troben;
- Arròs en costra o en conill i caragols.
- Olla “en terongetes” (pilotes en castellà) típic del dia de Nadal i Any nou.
- Gorc Podria.
- Pipes i Carasses (abadejo en pimentó molt picante).
- Coca de "mollitas",a la calda, de verdures o de pisto.
- “Frità” (tomata fregida en magro).
Com a darreries podem trobar Pa de Calatrava, coca d'Elig (coca de merengue i armeles), “Coca Beca”, “rollitos d'anis” o "fogasetes" (fogasetas en castellà, o com en atres llocs són conegudes “Toñas”) típiques de Pasqua.
Deport

El C. D. Les Bayas archive. org/web/20140407085344/http://cdlasbayas. blogspot. co. uk/ 23 es va crear en 1994 i durant molts anys chiquets i adults varen tindre l'oportunitat d'iniciar-se en el seu deport favorit, i ara alguns són professionals.
Despuix d'uns anys de descans, el 26 de novembre de 2009 varis pares, mares i veïns varen reprendre les regnes del club en moltes ganes i ilusió.
El seu objectiu principal és divulgar, fomentar, i educar els valors que oferix el deport. Ademés d'oferir-els l'oportunitat de practicar el seu deport favorit, i compartir bons moments en amics i familiars. En esta nova etapa s'ha conseguit consolidar 4 equips (Alevín, Benjamin, Prebenjamin, FutboBase "escola") que gràcies als seus entrenadors voluntaris, pares, mares i amics, conseguixen fer créixer este club i ilusionar-nos dia a dia.

elchef7. com/tournaments/62/teams/1252 Les Bayas United és un equip amateur de fútbol 7, que actualment competix en la 4ª divisió de la Lliga elchef7. com/tournaments/38 ElcheF7. Fundat el 3 d'agost de 2023, l'equip ha emergit com una entitat destacada dins de l'àmbit del fútbol amateur de la regió.
Història
Les Bayas United va ser establit per un grup de jóvens entusiastes del fútbol local. L'idea de formar un equip va sorgir durant una pachanga entre amics que compartien una mateixa passió pel fútbol. Decidits es varen unir per a fundar Les Bayas United, marcant aixina l'inici d'una nova era en el panorama del fútbol amateur de la pedania.
Competició
Les Bayas United competix en la Lliga ElcheF7, una lliga local de fútbol 7 que conta en múltiples divisions. L'equip es troba en la 4ªA divisió en l'actualitat, despuix de conseguir el tan ansiat ascens en La Lliga Clausura 2025,aspira a ascendir i millorar la seua posició en el futur per mig de treball i dedicació per part dels seus membres.
Associacions
Comissió de festes de les Bayas: són els encarregats de celebrar les festes patronals de la partida rural, i d'elegir als càrrecs festeros per a que representen a la Baya per tot el terme municipal.
Associació Jovenil Baia Jovens: són els encarregats de promoure i celebrar activitats o intercanvis dedicats als més jóvens del poble.
Associació de Veïns: són lo encarregats de promoure i realisar activitats, de demanar servicis o infraestructures, i de prestar ajuda a tota la gent de les Bayas.
A. M. P. A: són les mares i pares que s'encarreguen de protegir i cuidar els drets dels chiquets del colege de la Baya.
Costaleras de Sant Andrés i Sant Pedro: són les encarregades de traure en processó als patrons de la Baya i Asprillas. Ya que fins que este grup de dònes no es va encarregar d'esta tasca, era un grup d'home que minuts abans d'escomençar la processó, s'oferien voluntaris per a traure al sant.
Veïns ilustres
José Canals Jiménez "El Mestre Canaletes": veí de la pedania de Perleta que impartia classes per tota la zona sur del camp d'Elig.
Salvador Giménez Baeza “El tio Ximenez”: home que va conéixer la Primera i Segona Guerra Mundial, la Guerra Civil, que passe la seua vida fòra d'Espanya per a buscar treball, i que fins a la data ha segut el veí que més anys ha aplegat a viure, un total de 106 anys.
Vicente Alarcón Macià "el tio Fregior" elx. me/biografia/alarcon-macia-vicente 24: que també era un inspirat poeta festiu en valencià. Va escriure un sainete titulat "El tenorio d'Alsabares ". També colaborava asiduamente, tant en prosa com en vers, en els diaris de l'época. Va morir en l'any 1922.
Paco Pérez i Cecilia Amorós “El Panaer i la Panaera”diarioinformacion. com/elx/2011/04/25/sabor-dulce-pascua/1119783. html 25: són els propietaris del Forn Paco una de les millors i més populars forns de la comarca. Que va ser fundada en 1982 sent el primer forn de les Bayas. En l'actualitat posseïx 5 despachos en propietat i proveïx a més de 30 establiments.
Silvia Soler Espinosa diarioinformacion. com/deportes/2011/12/02/ilusion-temporadaes-londres-2012/1197555. html 26: és una tenista professional naixcuda el 19 de novembre de 1987 en Les Bayas (Elig, Alacant). La tenista espanyola ha guanyat 3 títuls del circuit ITF , és la número 81 en el rànquing mundial, i ha participat en dos ocasions en el Grand Eslam (Roland Garros i US Open), i en els jocs Olímpics de Londres 2012.
Verónica Rosillo Pérez diarioinformacion. com/sociedad/2009/07/16/veronica-rosillo-miss-alacant/910549. html 27: va nàixer 26 de maig de 1985 en Elig (Alacant), i als 11 anys d'edat es va traslladar a les Bayas en tota la seua família. En una gala celebrada en el port d'Alacant va ser elegida Miss Alacant 2009 per a representar a la província a nivell nacional. Posteriorment va participar en el certamen de Miss Espanya 2009 que es va celebrar en La Rivera Maya (Mèxic).
La Família Alemany: són els propietaris del “El Cassino”. El primer restaurant de la Baya, i un dels més coneguts de la zona pel seu deliciós arròs en costra (plat típic d'Elig). Este restaurant en els seus començos i en l'actualitat, ademés de fer la funció pròpia d'un restaurant, també és el punt de trobada de molts dels hòmens de les Bayas, que despuix de la jornada de treball van a prendre's una copa jugant al dómino o a les cartes. Ademés esta família posseïx un carrer en el seu llinage en el poble.
Vanessa Amorós Quiles [enllaç trencat]: va nàixer el 7 de decembre de 1982 en Les Bayas (Elig). És una jugadora professional del balonmà espanyol. En l'actualitat milita el Mecalia Atlètic Guardés (Galícia, Espanya), a on juga en la posició exterior destra. Vanessa posseïx un extens palmarés:
Campeona d'Espanya cadet 1997 i jovenil 1999
Campeona Copa Llatina Jovenil i Júnior
Lliga ABF (2007/2008)
Subcampeona d'Europa Copa EHF (2006/2007)
Subcampeona d'Europa Copa EHF (2009/2010)
Quarts de final Copa EHF (2007/2008)
Supercopa (2008/2009)
Subcampeona lliga ABF (2009/2010) i (2010/2011)
Subcampeona Copa la Reina (2009/2010) i (2010/2011)
Millor deportiste d'Elig 2001
Diplomar Olímpic, 6.º lloc en els Jocs Olímpics d'Atenes 2004
5.º lloc Mundial de Croàcia (clasificatoria per al preolímpico) 2003
62 voltes internacional Absoluta
32 voltes internacional Júnior
15 voltes internacional Jovenil
Pero sense dubte els seus tres grans èxits han segut la consecució del bronze en el mundial de balonmà de Brasil 2011, i la participació en els jocs olímpics d'Atenes 2004, i Londres 2012. A on va conseguir en la selecció espanyola femenina de balonmà el bronze, convertint-se aixina en la primera veïna de les Bayas en guanyar una medalla olímpica.
Vore també
Notes
- Este artícul conté una traducció derivada de «Las Bayas (Alicante)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.