Leptonotus vincentae
El peix agulla patagónico o peix pipa patagónico (Leptonotus vincentae) és una espècie del gènero de peixos marinos Leptonotus, pertanyent a la família dels singnátidos. Habita en aigües costeres templades a templat-fredes del oceà Atlàntic en el surest de Sudamérica.
Taxonomia
[editar | editar còdic]- Descripció original
Leptonotus vincentae va ser descrita originalment en l'any 2019 pels ictiólogos Diego César Luzzatto i María Lourdes Esclates, per mig de l'anàlisis de 12 #espècimen de l'espècie.[1]
- Localitat tipo
La localitat tipo referida és: “Banc Repare, en les coordenades: </noinclude>, baïa Sant Antonio, província de Riu Negre, Argentina”.[1]
- Holotip
L'eixemplar holotip designat és el catalogat com: Ict-MACN 12668; es tracta d'una femella adulta la qual va medir 92 mm de llongitut estàndar. Va ser capturada en profunditats d'entre 100 i 150 cm el 2 d'octubre de 2007 i mantinguda en aquaris fins a la seua mort (ocorreguda el 17 de novembre de 2007). Es troba depositada en la colecció d'ictiologia del museu de ciències naturals Bernardino Rivadavia (MACN-Ict), situat en la capital argentina, la ciutat de Buenos Aires.[1]
- Paratipos
Els paratipos varen ser també colectados en la mateixa baïa, en caleta Falsa (punta Perdices) i punta Verda.[1]
- Etimologia
Etimológicamente, el terme genèric Leptonotus es construïx en paraules en el idioma grec, en a on: leptos significa ‘prim’ i noton és ‘arrere’.[2] L'epítet específic vincentae és un epónimo que referix al llinage de la persona a qui va ser dedicada, la doctora Amanda Vincent, en retribució a les seues accions en favor de la conservació d'este grup de peixos.[1]
Història taxonómica
[editar | editar còdic]Les poblacions d'este peix eren considerades com a pertanyents a Leptonotus blainvilleanus,[3] espècie que havia segut descrita originalment en l'any 1837 com Syngnathus blainvilleanus, en localitat tipo ‘‘Mare Indicum’’ (holotip: MNHN 6050).[4] Leptonotus blainvilleanus posseïx una àmplia geonemia en les aigües que rodegen a Amèrica del Sur, des de la costa sudoriental del oceà Pacífic en el Perú[5] cap al sur, per les costes chilenas, fins al estret de Magallanes[6] i des d'allí, en les costes argentinas de l'Atlàntic sudoccidental fins a alcançar el golf Nou en Chubut, la baïa Sant Antonio i el Port de Quequén, en la província de Buenos Aires.[7][8][9]
Característiques i diferenciació
[editar | editar còdic]Leptonotus vincentae presenta en espècimen vius un patró de coloració en tonalitats en negre, gris i groc-taronja; alguns exhibixen, a lo llarc del tronc i de la coa, bandes laterals clares i obscures, la gruixa de les quals i intensitat varia entre individus.[1]
Es diferencia de les atres espècies del gènero Leptonotus per tindre de 30 a 33 ràdios en l'aleta dorsal (contra major número en les restants espècies); de L. blainvilleanus i L. norae se separa per tindre de 43 a 46 anells en la coa (contra major número) i per presentar un morro més curt (36–53 % de la llongitut del cap) i més abultat (esgambi del morro 21–37 % de la llongitut del mateix). Es diferencia de L. elevatus per tindre un cap relativament més gran (la llongitut de cap representa entre el 13 i el 14 % de la llongitut estàndar del peix). Ademés posseïx atres caràcters, 12 a 13 ràdios en la pectoral, 18 a 19 anells en el tronc, i fòrmula d'anells subdorsales: (2–4) + (5.5– 8) = (8.5–10).[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Leptonotus vincentae és una espècie endèmica de la baïa Sant Antonio, cos marí semicerrado ubicat en el nordest de la Patagonia argentina, específicament en l'àrea noroest del golf Sant Matías (del mar Argentina, oceà Atlàntic sudoccidental), en la província de Riu Negre (departament Sant Antonio Oest).[1]
Esta baïa és un àrea protegida administrada pel govern provincial. Ecorregionalmente, les seues aigües s'inclouen en la Ecorregión marina golfs norpatagónicos.[10] Es tracta d'un ecosistema poc profunt, sense cap aporte d'aigua dolça, més que el proporcionat per les escasses pluges. Durant les marees baixes casi el 85 % de la seua superfície queda al descobert, transformant-se en una marisma de fanc i arena, aprofitada per un important número d'aus limícolas migratòries. El restant són canals de profunditats majors, dels quals hi ha dos principals i atres menors, els quals tenen fondo de fanc i arena en afloraments rocosos. També existixen grans pegats coberts de macroalgas i invertebrats sésiles. L'espècie va ser trobada en aigües someras, menors als 2 metros de profundad.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Luzzatto, Diego César and María Lourdes Esclates (2019) Leptonotus vincentae, a new pipefish species (Syngnathidae: Syngnathinae) from the south-west Atlantic Ocean near northern Patagonia. Journal of Fish Biology, doi: 10.1111/jfb.14056.
- ↑ Romero (2002). An etymological dictionary of taxonomy, Madrit.
- ↑ Perier, M. R. (1994). La fauna íctica en el llitoral de la Baïa de Sant Antonio (Golf Sant Matías, Riu Negre). PhD thesis. Universitat Nacional de l'Argent. Facultat de Ciències Naturals i Museu.
- ↑ Guérin-Méneville, P. (1837). Syngnathus blainvilleanus, Nob. (Pl. 17) Magasin de Zoologie 47, 3-4.
- ↑ Fritzsche, R. A. (1980). Revision of the Eastern Pacific Syngnathidae (Pisces: Syngnathiformes), including both recent and fossil forms. Proceedings of the Califòrnia Academy of Sciences 42,181-227.
- ↑ de Bon, F. (1963). Peixos chilens Beloniformes, Syngnathiformes i Gobiidae. Bolletí de la Societat de Biologia de Concepció 35-36, 81-101.
- ↑ Siccardi, I. M. (1954). Consideracions sobre el modo de reproducció de Leptonotus blainvillianus" Eydoux and Gervais, 1837 (Pisces: Syngnath.). Comunicacions del Museu Argentí de Ciències Naturals "Bernardino Rivadavia", Ciències Zoológicas 2, 211-242.
- ↑ Cárdenas, T. & Menut, G. (1990). Dimorfisme sexual, ous i larves de “agulla de mar” Leptonotus blainvilleanus (Eydoux i Gervais, 1837) (Osteichthyes: Syngnathidae). Biologia Peixquera 19, 27-38.
- ↑ Caille, G. M., Apezteguia, A., Vaquer, D., and Cochia P. (2012). Presence of the deep-bodied pipefish, Leptonotus blainvilleanus (Eydoux & Gervais, 1837) [Syngnathiformes: Syngnathidae], in San Jorge Gulf, Patagonia, Argentina. Open Journal of Ecology 2, 58-59. doi:10.4236/oje.2012.22007.
- ↑ Spalding, M. D.; Fox, H. I., Allen, G. R., Davidson, N., Ferdana, Z. A., Finlayson, M. A. X., and Robertson, J. (2007). Marine ecoregions of the world: a bioregionalization of coastal and shelf areas. BioScience, 57(7), 573-583.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Leptonotus vincentae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.