Anar al contingut

Lepidopterologia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Colecció de palometes del Museu Americà de Història Natural.

La lepidopterologia (del grec antic λεπίδος (escama) i πτερόν (ala); i -λογία -logia)[1] és una branca de l'entomologia relacionada en l'estudi científic de les arnes i les tres superfamilias de palometes o siga tots els insectes de l'orde Lepidoptera. Algú que estudia en este camp és un lepidopterólogo.

Orígens

Despuix de la Renaixença, el sorgiment de el "lepidopterólogo" es pot atribuir al creixent interés en la ciència, la naturalea i l'entorn. Quan Linneo va escriure la dècima edició de Systema Naturae en 1758, ya existia "un cos substancial de treballs publicats sobre història natural dels lepidòpters" (Kristensen, 1999), entre els que es poden citar:[2]

  • Insectorum sive Minimorum Animalium Theatrum - Thomas Mouffet (1634)
  • Metamorfosis natural - Jan Goedart (1662–67)
  • Metamorphosis insectorum Surinamensium - Maria S. Merian (1705), el treball del qual va incloure relats ilustrats de lepidòpters europeus
  • Història Insectorum - John Ray (1710)
  • Papilionum Britanniae icones - James Petiver (1717)

Lepidopterólogos notables

Alguns lepidòpters notables són:

Entre les dònes lepidopterólogas cal mencionar, ademés de Margaret Fountaine,[3] a Leila Clark (Estats Units), Emma Hutchinson (Anglaterra) i Harriet Morgan (Austràlia).

Referències

  1. ↑ Harper, Douglas. «lepidoptera». The Online Etymology Dictionary.
  2. ↑ Kristensen, Niels P. (1999). «Historical Introduction», Kristensen, Niels P. (ed.). Lepidoptera, moths and butterflies: Evolution, Systematics and Biogeography, Walter de Gruyter, p. 1. ISBN 978-3-11-015704-8.
  3. ↑ Plantagenet Roll of the Blood Royal ... – Google Book Search at books.google.co.za