Lekusku lakaska

Schefflera arboricola (sense. Heptapleurum arboricolum), també coneguda com cheflera o chiflera, és una planta de la família Araliaceae, nativa de les illes de Taiwan i Hainan, pertanyents a la República de China i a la República Popular China respectivament. També és coneguda com a «arbre paraigües nano».
Descripció
[editar | editar còdic]Apariència i fulls
[editar | editar còdic]És un arbust de full perenne que alcança de 3 a 6 metros d'altura tant de forma aïllada, com trepadora o com epífita d'atres arbres.
Els fulls són palmeadas compostes, en 7 o 9 foliolos obovados. Presenten unes dimensions d'entre 9 i 20 cm de llarc i entre 4 i 10 cm d'ample —encara que a sovint són més menudes en el cultiu—, en la base cuneada, el marge sancer i l'àpiç obtús o agut, a voltes emarginado. Són de textura coriácea, glabros de color vert lluent pel fes i alguna cosa més clars i mat pel envés. Cada foliolo presenta una nervadura central que ho dividix en dos mitats, en entre quatre i sis nervis visibles clarament fins al tercer orde. Les estípulas es fusionen en el pecíol, la llongitut del qual és de 12 a 15 cm.
Flores
[editar | editar còdic]Les #inflorescència apareixen en panículas d'uns 20 cm, en un eix principal i numerosos eixos laterals sobre els que es disponen numeroses umbelas, cada una de 7 a 10 mm diàmetro i en entre 5 i 10 flors.
El periodo de floració s'estén de juliol a octubre. Les flors són hermafroditas, presenten una coloració que va des del groc al vert i una simetria radial de doble periant. Es componen d'un cáliz anular sancer, cinc sàpia-hos casi completament desenrollats, corola en cinc pétals de 2,5 mm de llarc, androceo en cinc estams i cinc o sis carpelos que tanquen el ovari. El estil no és reconeixible i el estigma es troba assentat.
Fruts i llavors
[editar | editar còdic]Els fruts presenten una drupa de forma oval casi esfèrica, en un diàmetro d'uns 5 mm. En el seu interior el endocarpi conté cinc llavors. Estos fruts maduren d'agost a decembre i són inicialment punts glandulares d'un color que va des del taronja al roig-violeta en la madurea.
Les llavors són aplanadas lateralment. La dispersió de llavors és realisada per aus.
Raïls aérees
[editar | editar còdic]Esta planta produïx raïls aérees que quan apleguen al substrat es convertixen en raïls funcionals. Estes li donen a la planta un aspecte inusual i interessant. Per a que apareguen este tipo de raïls la planta deu tindre una alta taxa de creiximent, escassea de raïls en el tronc i créixer en condicions d'humitat molt alta i constant.
Cuidats
[editar | editar còdic]La planta preferix principalment llum superior pero s'adapta a distints nivells lumínicos. En ser una planta tropical li agrada la humitat pero no que el sol es encharque, ya que açò perjudica les seues raïls. És important transplantar-la quan està en test, ya que el creiximent de la planta queda desproporcionado si es manté en ella.
Usos
[editar | editar còdic]Li la cultiva com planta d'interior, per la seua tolerància a l'escassea de contes i a les condicions de creiximent poc adequades. També li la cultiva com una planta d'exterior en climes templats a on les gelades no són severes. Numerosos cultivarés han segut seleccionats per la seua varietat en el color i en el patró del full, sent freqüents els de fulls variegadas de color blanc-groguenc en vores o centre i de formes nanes.
Bonsái
[editar | editar còdic]La planta es presta fàcilment a la forma bonsái i és molt popular com bonsái d'interior.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Schefflera arboricola va ser descrita per (Hayata) Merr. i publicada en el Lingnan Science Journal 5(1–2): 139. 1929.[1]
- Etimologia
Schefflera nom genèric en honor del botànic alemà de el XIX Jacob Christian Schäffer, que va escriure sobre el gènero Asarum.[2]
Arboricola: epítet que deriva del llatí arbor-oris = «arbre» i –coa-ae = «l'o la que habita», provablement pels seus hàbits semitrepadores.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Schefflera arboricola». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 24 de juliol de 2014.
- ↑ Helmut Genaust (1983): Etymologisches Wörterbuch der botanischen Pflanzennamen, 2. Auflage. Birkhäuser Verlag - ISBN 3-7643-1399-4
- ↑ «Schefflera arboricola». The Plant List. Consultat el 24 de juliol de 2014.
- ↑ «Schefflera arboricola». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 24 de juliol de 2014.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Flora of China Editorial Committee. 2007. Flora of China (Clusiaceae through Araliaceae). 13: 1–548. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
- Nelson, C. H. 2008. Cat. Pl. Vasc. Hondures 1–1576.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Schefflera arboricola» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Schefflera arboricola» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.