Legió perduda

La legió perduda de Craso, o simplement la legió perduda, és el nom en que es coneix a una hipotètica legió romana composta per part dels prop de 10 000 legionaris fets presoners despuix de la batalla de Carras pels parts en l'any 53 a. C. Esta legió, «perduda» per als historiadors romans, reapareixeria supostament en les cròniques chinenques en l'any 36 a. C.

Els fets

Durant l'época de l'aliança entre Juliol César, Pompeyo i Craso, este últim es va fer càrrec de la campanya contra els parts i va alvançar per l'actual Turquia al front d'un imponent eixèrcit de 42 000 soldats; els romans que lidera estan composts per sèt legions, 4000 arqueros i 4000 ginets gals, i es creuen capaços d'escarmentar a la temuda cavalleria partixca, que és el cos principal de l'eixèrcit enemic. Pero estos varen ser derrotats en Carras (l'actual Harrán, Turquia) per l'Eixèrcit partixc, sent humiliat l'eixèrcit més poderós del món de llavors, que varen donar mort a Craso i varen fer presoners a més de 10 000 dels seus soldats.

A cavall entre la realitat i la llegenda, se sap per Plutarco i Plinio el Vell que estos hòmens varen ser conduïts a l'extrem oriental del Imperi partixc, en l'antiga Bactriana (l'actual Afganistan), sent la majoria esclavizados o condenats a treballs forçats. Pero els parts varen conservar algunes unitats dispostes a seguir combatent a canvi de no ser condenats a mort o a l'esclavitut. Aixina, una part de la legió captiva va ser manada a les proximitats del riu Oxus (hui Amu Daria) en la Bactriana (l'actual Turkmenistan) per a lluitar contra els hunos, desapareixent allí el seu rastre. El cas és que, despuix de la firma de la pau entre romans i parts en l'any 20 a. C., es va establir la tornada dels presoners, pero ya llavors es desconeixia totalment on estaven els efectius supervivents de les derrotades legions de Carras, pese als esforços que es varen dedicar a la recuperació dels soldats capturats.

El hipòtesis de Li Jien

En 1955, el historiador i sinólogo nortamericà Homer Hasenpflug Dubs, en una conferència impartida en Londres titulada «Una ciutat romana en l'antiga China», va afirmar haver trobat el destí d'estos legionaris, encaixant les senyes de Plutarco i Plinio el Vell en les cròniques històriques de la dinastia Han, que va regnar en l'Imperi chinenc entre els anys 206 a. C. i 220 de la nostra era.

Segons este investigador, la legió perduda reapareix en les cròniques chinenques de la dinastia Han en l'any 36 a. C. En eixe any, el general Gan Yanshou va mamprendre una campanya militar en els territoris fronteriços occidentals, l'actual província de Xinjiang, contra els nómades xiongnu, antecessors dels hunos, per Bactria i el riu Oxus. Les cròniques d'esta campanya, que nos ha aplegat a través del historiador i biógraf del general chinenc Gan Yanshou, Ban Gu, que va participar en aquella lluita, han fet pensar a alguns experts que els defensors de la ciutat de Zhizhi (actual Dzhambul, prop de Taskent, en Uzbekistan), eren membres de la legió perduda.

En elles es menciona una batalla lliurada per esta ciutat entre l'Eixèrcit chinenc i un estrany contingent constituït per soldats veterans, molt disciplinado i protegit en una fortalea de fusta de forma cuadricular que protegia l'assentament. Se senyala que estos usaven fortificacions de empalisades rectangulars i que entrabar en combat perfectament organisats («alineats i desplegats en una formació com de escates de peix») en la porta de la ciutat, lo que recorda a la testudo romana, en la que els infants es protegixen uns a uns atres formant en els escuts una espècie de coraza.

La ciutat de Zhizhi va ser presa finalment i els mil presoners «estrangers» varen ser deportats a China i assentats en l'ubicació de l'actual Yongchang (província de Gansu, China), en el desert del Gobi, per a protegir les fronteres de l'Imperi chinenc i als seus habitants de les incursions tibetanas

Pero l'antic nom de Zhelaizhai, que es troba en la província de Gansu, ha terminat per traure a la llum al cap de dos mil anys el història de la legió perduda. El nou lloc en que varen ser assentats els presoners va ser anomenat per decret imperial Li-Jien o Liqian<; el topònim, documentat per primera volta en l'any 5 d. C., no és sino una variant chinenca de «Legió», un nom que ademés era l'usat pels chinencs per a referir-se a Roma des de que els antics chinencs varen tindre notícies de la seua opulencia i poder a través dels seus comerciants en Aleixandria. Ademés, crida l'atenció este topònim puix era extremadament rar que els chinencs donaren a les seues ciutats nomenes estrangers. Anys més vesprada, seguint la tendència confuciana a la rectificació dels noms, el lloc va ser renomenat com Jie-lu, que significa "captius".

AlgunsPlantilla:Els qui creuen que els descendents d'este contingent va ser derrotat i arrasat en el VIII per tropes tibetanes, que en aquell llavors eren mercenaris terribles, autèntics senyors de la guerra, pero els estudis genètics fets en Li Jian donen peu a pensar atres coses.

En 2001 els diaris Los Angeles Claves i L'Express varen traure a la llum unes senyes que identificaven un poblat remot com a punt final de l'aventura dels legionaris de Craso, demostrant importants diferències físiques entre els natius de la zona i el restant dels chinencs. Des de llavors, els anàlisis de ADN realisats per l'Universitat de Lanzhou confirmen que un 46 per cent dels habitants de Zhelaizhai -entre els que hi ha ciutadans en ulls blaus i verts, pèls rullats i/o de color castany i pelirrojo, i gent en nassos aguileñas- mostraven una curiosa afinitat genètica en poblacions europees, segons va informar el semanari francés. Fa anys es varen trobar entorn a cent esquelets de fa més de mil anys en una altura promig superior als 180 centímetros.

L'existència de la legió perduda conta en les evidències bibliogràfiques; els anàlisis d'ADN realisats a la població i els restants romans trobats en excavacions arqueològiques (monedes, ceràmica, caixcos i una gran pedra cúbica que alberga misteriosos restants d'estil occidental, ademés dels restants d'una fortalea, en 30 metros de llongitut i mig metro d'alt, que segons els natius fins fa poc més de 30 anys, media més de 100 metros de llongitut i era molt més alta. Pero no existix una certea concloent de la presència romana durant este periodo en la China imperial, tenint en conte que Li-Jien va ser un lloc alvançat que va estar localisat dins de l'antiga Ruta de la Seda. Encara que esta hipòtesis ha segut aprofitada per entusiasta chinencs de l'àrea i occidentals no especialistes, a lo manco dos eminents autoritats chinenques han demostrat que la conjectura té séries deficiències.