Lech, Czech i Rus

Lech per Walery Eljasz-Radzikowski (1841-1905).

"El Duc Czech".

Roures de Lech, Czech i Rus en Rogalin, Polònia.

Lech i Czech.

Lech, Czech i Rus són tres germans epónimos que segons la llegenda varen fundar les tres nacions eslaves:

• Polònia, també coneguda poéticament com Lechia.
• Bohemio, Čechy, que és una part de l'actual República checa.
• Rutenia, Rus, els Estats actuals del qual són Rússia, Bielorússia i Ucrània.

La llegenda s'inicia en les montanyes de Croàcia, a la vora del riu Karpin, al voltant de l'any 500. Allí hi havia dos cerros, Karpin i Psary, i sobre ells vivien els germans pagàs eslaus Lech, Czech i Rus, príncips panonios i fills de Gana. Tenien una atra germana, Welinda, que, per amor a un cap enemic, va atraure a l'eixèrcit contra els eslaus, que varen sofrir una gran derrota.

Enujats, els germans varen matar a Welinda i abandonen els seus castells per a no retornar jamai. Varen partir junts i es varen separar despuix de creuar el Danubio.

Lech va aplegar en el seu grup a la vora del riu Varta i prop del llac Goplo, a on vivia la tribu eslava dels Polán. Allí va vore sobre un arbre un niu d'àguiles blanques. Va decidir instalar-se allí i va cridar al lloc Gniezno (niu). Es va proclamar príncip d'aquell poble. Com a escut varen adoptar l'àguila blanca en les ales esteses en actitut de vol sobre el camp roig, actual escut de Polònia.

Czech, també escrit com Čech o Praotec Čech, patriarca de la tribu que duya el seu nom, va marchar cap a l'oest. Segons la llegenda, en pujar a un otero cridat Říp (a uns 50 km de l'actual Praga) que dominava una gran planura, va dir: «Esta és la terra promesa d'animals i aus plena, que mana llet i mel», i allí es va assentar en el seu poble.

Despuix de varis anys, els germans Czech i Rus es varen tornar a trobar en un lloc no molt lluntà a Gniezno i la varen cridar Poznan (ciutat de la trobada).

Vore també

• Polònia
• Gniezno