Lates niloticus
La perca de l'Nilo (Clapixes niloticus) és un peix de la família Latidae (abans en Centropomidae i canviada en el 2004)[1] (orde dels perciformes, suborden dels percoidei) que pot alcançar els 2 m de llongitut i 200 quilos de pes. És originària d'Etiopia. Està inclosa en la llista 100 de les espècies exòtiques invasoras més amoladores del món[2] de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea.
Introducció en el llac Victoria
[editar | editar còdic]L'introducció d'esta espècie en el llac Victoria és un dels eixemples més comunament citats per a explicar els efectes nocius que les espècies invasoras poden tindre en els ecosistemes.
En els anys 1960, la perca de l'Nilo va ser introduïda en les aigües de llac Victoria, situat entre Kènia, Tanzània i Uganda. Este llac és el més gran d'Àfrica i representa la 2.ª reserva més gran d'aigua dolça del món. Este llac presentava la particularitat d'albergar una cantitat considerable d'espècies autòctones, sobretot varis centenars d'espècies de cíclidos, frut de la diversificació explosiva que es va produir fa uns 12 000 anys.[3]
La perca es va adaptar perfectament a este nou entorn, en detriment de les espècies locals. Mentres en 1977 les captures de cíclidos representaven encara el 32% de la peixca (en massa) i les de la perca de l'Nilo el 1%, 6 anys més tarde les captures varen ser d'un 68% de percas de l'Nilo front a 1% de cíclidos. Des de que s'introduïx la perca al llac Victoria varen desaparéixer 200 espècies natives i queden 150 que estan extinguint-se.[4]
S'extrau del llac, en métodos tradicionals i poc desenrollats en térmens tecnològics, aproximadament 500000 tonellades que després són fileteadas i congelades per a facilitar l'exportació.[5] Pese a la desaparició d'un gran número de cíclidos, les sifres de captures es disparen: 1000 t en 1978, 100.000 t en 1993 para Kènia — Tanzània exporta la perca de l'Nilo cap a la Unió Europea, sent la seua principal entrada de divises: 500 t de filetes són enviats diàriament des de l'aeroport de Mwanza.
Ya en la década de 1990 representants de Kènia, Tanzània i Uganda es varen reunir per a millorar la situació socioeconòmica i ecològica de la zona al voltant del llac i varen posar en marcha el Proyecte de Gestió Migambiental del Llac Victoria en subvenció del Banc Mundial.[6] La UICN (Unió internacional per a la conservació de la naturalea) va començar en l'any 2001 la segona etapa del pla de la peixca de la perca de l'Nilo en el llac victòria. Consistix en afiançar els institucions, les associacions i qualsevol fet que genere l'incorporació i unió de l'àrea regional, en l'intenció d'aplegar a una nivellació entre els objectius socials i econòmics i la diversitat biològica.[7]
Es va realisar un estudi relatiu a l'introducció de la perca de l'Nilo en Austràlia (Queensland), pero "vists els desastres causats per este peix en varis #llac africans", el govern local va decidir finalment rebujar el proyecte.[8] No obstant, no es pot atribuir només a la depredació de la perca de l'Nilo la desaparició de la biodiversitat del Llac, sino a una combinació en la eutrofización del llac, en la conseqüent disminució en la concentració d'oxigen, i la pèrdua d'hàbitat natural.
La película El malensomi de Darwin, del realisador austríac Hubert Sauper denuncia l'explotació de la perca de l'Nilo i les seues conseqüències, que el director utilisa com una paràbola dels problemes d'Àfrica tal com ell els entén.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Otero, O. (2004). "Anatomy, systematics and phylogeny of both Recent and fossil clapiu fishes (Teleostei, Perciformes, Latidae)". Zoological Journal of the Linnean Society 141 (1).
- ↑ Lowe S., Browne M., Boudjelas S., De Poorter M. (2000). 100 de les Espècies Exòtiques Invasoras més amoladores del món. Una selecció del Global Invasive Species Database [1] archivat en Wayback Machine.. Publicat pel Grup Especialiste d'Espècies Invasoras (GEEI), un grup especialiste de la Comissió de Supervivència d'Espècies (CSE) de l'Unió Mundial per a la Naturalea (UICN), 12pp. Primera edició, en anglés, treta junt en el número 12 de la revista Aliens, Decembre 2000. Versió traduïda i actualisada: Novembre 2004.
- ↑ «100 de les espècies exòtiques mes amoladores del món». Archivat des d'el original, el 14 d'octubre de 2008. Consultat el 6 de novembre de 2017.
- ↑ «[2]».
- ↑ «l'estat mundial de l'agricultura i l'alimentació». Consultat el 6 de novembre de 2017.
- ↑ «seu-equilibri/a-16278703 ».
- ↑ El programa de la UICN : una evaluació del progrés conseguit en 2001. ISBN 283170667X.
- ↑ [3]
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lates niloticus.- Este artícul conté una traducció derivada de «Lates niloticus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.