Anar al contingut

Laterallus rogersi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Laterallus rogersi

El rasconcillo de Tristán dona Cunha (Laterallus rogersi)[1] és una espècie d'au gruiforme de la família Rallidae, pertanyent al gènero Laterallus, anteriorment l'única espècie del gènero monotípic Atlantisia. És endèmica de l'illa Inaccessible de l'archipèlec de Tristán de Falca, en l'Atlàntic sur. Destaca per ser l'au no voladora vixca més chicoteta del món. A diferència d'atres illes, l'illa Inaccessible permaneix lliure de depredadors foràneus introduïts, lo que permet a esta espècie prosperar mentres que atres aus no voladoras han desaparegut, inclós el chochín de Stephens Xenicus lyalli, que era l'au no voladora coneguda més menuda.

Descripció

El rasconcillo de Tristán de Falca medix 17 cm de llongitut i pesa uns 30 g en promig. Té el plomall de les parts superiors de color pardo rojós obscur i les inferiors grisa obscures. El seu pico és negre i puntagut i el iris dels seus ulls és roig.

Un chicotet rasconcillo s'alça entre les herbes

Es troba per tota l'illa, pero preferix els herbars i les zones obertes de falagueres. S'alimenta de cucs, arnes, bayas i llavors.

Es reproduïxen entre octubre i giner i solen posar dos ous. Els seus pollets són vulnerables a ser capturats pel zorzal de Tristán de Falca Turdus eremita.

Estat de conservació

El rasconcillo de Tristán dona Cunha ha segut calificat com «vulnerable» per l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN) per la seua àrea de distribució restringida. Abundant en la seua àrea de distribució molt llimitada de 14 km² i sense perill immediat en esta illa deshabitada. La població total estimada és de 6180 individus madurs, que viuen a alta densitat. L'amenaça potencial més important és el risc de que els depredadors mamífers (especialment gats i rates) s'establixquen en l'illa com a resultat de les poc freqüents visites dels isleños de Tristán. Dos rálidos emparentats, el rascón d'Ascención (Mundia elpenor) de l'isla Ascensión i el calamón de Santa Elena (Aphanocrex podarces) de l'illa Santa Elena, s'han extinguit des de l'arribada dels humans a les illes. En el sigle passat, cabres i porcs varen estar presents en Inaccessible i varen fer molt dany a la vegetació, pero varen ser erradicats en 1950. L'illa està ara lliure de mamífers introduïts. L'únic depredador natural important dels adults és el paga-ho subantártico (Stercorarius antarcticus), que aparentment no supon una amenaça.[2]

Referències