Lama gracilis
La flama grácil (Lama gracilis = Vicugna gracilis = Vicugna vicugna gracilis) o vicuña pampeana,[1] és un mamífer artiodàctil extint —de discutida taxonomia— pertanyent la família Camelidae que va viure en la mitat austral d'Amèrica del Sur. Es va caracterisar per presentar una particular conformació dels seus incisius i per posseir un porte intermig entre el del guanac i el de la vicuña.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Presenta adaptacions per a la vida en penillanuras semiáridas i estepas. Els seus restants s'han colectado des de Bolívia i el sur de Chile, passant pel Uruguay i part de Brasil fins a les pampes del centre de la Argentina, habitant majorment en planicies de baixa altitut.
S'ha recuperat material corresponent a Lama gracilis en els següents localitats paleo/arqueològiques:
- Argentina.[2]
- Província de Buenos Aires (tots del Pleistoceno tardà —edat Lujanense—)
- Luján —riu Luján—;
- Secs —ric Secs—;
- Bot—ric Secs—;
- Estany Vitel;
- Estany Chis Chis;
- Moreno —riu Reconquista—;
- Les Flors;
- Tres Rieres;
- Centinela de la Mar;
- Passe Otero;
- Província de Còrdova
- Els Tales, sector de Riu Tercer, riu Anizacate, departament Santa María (Pleistoceno tardà).[3]
- Província d'Entre Rius
- Departament Diamant, conca de la riera Ensenar, (Pleistoceno tardà).
- Província de Santa Creu
- Les Veles, (llímit Pleistoceno-Holoceno)
- El Ceibo,
- Pedra Museu;
- Cova del Miner (La María);
- Bolívia
- Chile
- Cova Chica, (51°34′23′′S 72°35′10′′W, Regió de Magallanes)
- Uruguay
- En la zona nort.[4]
Registre fòssil
[editar | editar còdic]Esta espècie va ser trobada en depòsits del Pleistoceno mig al tardà i del Holoceno primerenc.
Característiques
[editar | editar còdic]El seu tamany corporal és més menut que el guanac, pero llaugerament més gran que la vicuña. El seu pes va ser calculat entre 50 i 64 kg.
Els metapodiales són comparativament més gráciles. Els incisius inferiors estan llaugerament imbricados, i mostren una grossa capa d'esmalt sobre la cara vestibular que es convertix en molt més prima en el costat llingual. Els incisius bicelados mostren facetes de desgast en els seus extrems distales. En Vicugna vicugna esta característica és similar pero molt més desenrollada puix la faceta de desgast cobrix una àmplia superfície en la cara llingual de la dent. Per una atra part, en Lama guanicoe les facetes de desgast són molt manco desenrollades i més en les vores dels incisius, la dentina queda exposta com una banda fina en l'esmalt labial i llingual. El desgast dels incisius inferiors es troba en la subsección quadrangular, a diferència de lo que ocorre en Vicugna vicugna a on esta secció està ampliada, en un subrectangular i secció subelíptica.
En 2006, Brenda Ferrero va realisar anàlisis dels components principals i discriminantes comparant materials de dentició de camélidos fòssils i vivents, trobant que els assignats a L. gracilis de les pampes i mesopotamia de l'Argentina es podien separar dels de V. vicugna i que s'assemblen més als de L. guanicoe que als de V. vicugna.[5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]- Descripció original
Este tàxon va ser descrit originalment en l'any 1880 pel paleontòlec francés François Louis Paul Gervais i el naturaliste, arqueòlec, antropòlec, paleontòlec i geólogo argentí Florentino Ameghino, baixe la combinació científica de Auchenia gracilis.
Florentino Ameghino va trobar els primers restants fragmentarios d'este camélido en la ciutat de Luján, província de Buenos Aires, Argentina. La peça holotípica és un cràneu depositat en la colecció Seguin del Museu de París, França.
El primer esquelet exhumat casi complet va ser trobat en les barrancas del ric Secs per l'equip de busca comandado per José Luis Ramírez.
- Eixemplars exhibits
- Museu de Paleontologia de Bot, en Av. Espanya junt al Parc de la Mare, en la ciutat de Bot, província de Buenos Aires, Argentina. En la segona sala es troba en exposició l'únic eixemplar complet en el món de Lama gracilis. Va ser trobat en l'estrat de #argila roges (Chumbiada), corresponent al Lujanense tardà.
- Discussió taxonómica
Lama gracilis és un tàxon de posició sistemàtica discutida. Per a alguns autors, esta espècie està més relacionada en Vicugna vicugna que en el gènero Llepe, per #lo que, tractant a Vicugna com un subgénero de Lama, la varen cridar: Lama (Vicugna) gracilis.[6][7][8]
En ser Vicugna novament elevat a gènero (sobre la base de estidios d'ADN i osteológicos), el nom corresponent seria llavors: Vicugna gracilis. Per a alguns investigadors, el concepte de V. gracilis quedaria llimitat a la regió de les pampes argentines, uruguayanes i brasileres, devent a este assignar-li totes les peces de les planures de l'Argent referides a camélidos menuts, inclús les referides a la alpaca (Vicugna pacos ). Alguns també consideren a eixes poblacions pampeanas no en un nivell d'espècie,[9] en agrupar-les dins de Vicugna vicugna, o dins de la mateixa, com una subespecie[10] o forma ecològica alguna cosa major i que es desenrollava en un ambient distint al del que viuen els representants actuals de la mateixa; estos últims serien solament una branca que va conquistar les replanells altiplánicas des de les poblacions pampeanas.[11]
Per últim, uns atres varen continuar amprant la combinació Lama gracilis.[12][13]
Estudis d'ADN de restants trobats en la Patagonia chilena, els que prèviament hagueren segut classificats com Lama gracilis, varen resultar correspondre a eixemplars de Vicugna vicugna, la qual hauria tingut una distribució geogràfica molt més àmplia que l'actual, estant estos més relacionats en Vicugna vicugna mensalis, si be varen recomanar més estudis perque les particularitats podrien deure's a que pertanydrien a una subespecie extinta.[14] Varen sugerir que tots els fòssils que varen ser assignats a Lama gracilis, en realitat podrien pertànyer també a V. vicugna. Si ben noves troballes en la zona de Calama en el nort chilé la reconfirmaban per a eixe país,[15] en 2015 els mateixos varen ser reasignados per Rafael O. Labarca a Vicugna provicugna.[9]
Per a l'any 2015, s'acceptava a Vicugna vicugna com una espècie que va viure fa prop de 14 000 anys en l'extrem sur de la Patagonia, pero convivint en Lama gracilis.[16]
Hàbits i causes de la seua extinció
[editar | editar còdic]Segurament viurien en menuts grups que pastarían sempre atents al perill que representaven els variats predadores carnívors. La seua dieta era herbívora, especialisada en gramíneas microtérmicas.
Va viure fins al Holoceno enjorn, per #lo que va conviure durant alguns milenis en les primeres onades humanes arribades al Con Sur, és dir els primitius amerindios. Estos varen donar caça a este animal, a jujar perque la majoria de les troballes provenen de jaciments arqueològics, sent pocs els recuperats en jaciments paleontológicos. Segons els especialistes esta seria la causa principal de la seua extinció.[17]
Vejau també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Cajal, Jorge L. (2006). Mastozoología neotropical, v.13 n.2 Mendoza dic. 2006 Resenya del llibre: Vilá, B. (Ed.). 2006. Investigació, conservació i maneig de vicuñas. Proyecte MACS-Argentina-INCO-Unió Europea. Buenos Aires, 208 pp.
- ↑ Ramírez, José Luis (2009) “La presència de Lama gracilis en els jaciments paleontológicos del Riu dels Secs (Bot, Pleistoceno tardà de la Pcia de Buenos Aires) i el seu significat”. Jornades paleontológicas del Centre. Ciutat de Olavarría (Pcia. de Bs. As.).
- ↑ Tauber, Adán (h.) (1999) Troballa d'una vicuña en el pleistoceno de la província de Còrdova, República Argentina. Ameghiniana Vol.36, n.º 1 Pàgina 55,
- ↑ Ubilla, M., Perea, D., Goso Aguilar, C., Lorenzo, N., 2004, Clapix Pleistocene vertebrates from northern Uruguay: tools for biostratigraphic, climatic and environmental reconstruction: Quaternary International, 114,129-142.
- ↑ Ferrero, Brenda S. (2006). Anàlisis discriminante de camélidos fòssils i vivents (Artiodactyla: Camelidae) de la República Argentina ¿Una ferramenta per a la seua sistemàtica?, in IX Congrés Argentí de Paleontologia i Bioestratigrafía, Còrdova, Argentina, Resums, p. 108.
- ↑ Menegaz, A., 2001, Els camélidos i cérvidos fòssils del sector bonaerense de la regió Pampeana durant el Cuaternario: Universitat Nacional de l'Argent, Facultat de Ciències Naturals i Museu L'Argent, doctoral thesis, 206 pp.
- ↑ Menegaz, A., Ortiz-Jaureguizar, I., 1995, Els artiodàctils, in Alberdi, M.T., Leone, G., Tonni, I. (eds.), Evolució biològica i climàtica pampeana durant els últims cinc millons d'anys. Un ensaig de correlació en el Mediterràneu occidental: Madrit, Consell Superior d'Investigacions Científiques, Museu Nacional de Ciències Naturals, Monografies, 12, 311-337.
- ↑ Menegaz, A., Salemme, M., Ortiz-Jaureguizar, I., 1988, Una proposta de sistematisació dels caràcters morfométricos dels metapodios i les falanges de Camelidae, in Ratto, N., Haver, A. (eds.), De Processos, Contexts i Atres Ossos. Anàlisis de vertebrats i invertebrats en llocs arqueològics: Universitat de Buenos Aires, Facultat de Filosofia i Lletres, Institut de Ciències Antropològiques, 53-64.
- ↑ 9,0 9,1 Scherer, Carolina Saldanha (2009). Vos Camelidae Lamini (Mammalia, Artiodactyla) do plesistoceno dona Amèrica do Sul: aspectes taxonômicos i filogenético.Tese (doutorado) Universidade Federal do Rio Gran do Sul, Institut de Geociências, Programa de Pós-Graduação em Geociências, Porte Alegre, RS, BR, 2009.
- ↑ Guérin, C., & Faure, M. (1999). Palaeolama (Hemiauchenia) niedae nov. sp., nouveau camelidae du nordest brésilien et sa plau parmi els lamini d'Amérique du Sud. Geobios, 32(4), 629-659.
- ↑ Labarca, Rafael O. (2015). La meso i megafauna terrestre extinta del Pleistoceno de Chile. In Els vertebrats fòssils de Chile (Rubilar, D.; Salaberry, M.; editors). Editorial Universitària.
- ↑ Martin, F. M.; M. Sant Román, F. Morello, D. Todisco, F. J. Prevosti, L. A. Borrero (2013). Land of the ground sloths: recent research at Cova Chica, Ultima Esperanza,Chile. Quaternary International 305, 56-66.
- ↑ Prevosti, F. J. and F. M. Martin (2013). Paleoecology of the mammalian predator guild of Southern Patagonia during the latest Pleistocene: ecomorphology, stable isotopes, and taphonomy. Quaternary International, 305, 74-84.
- ↑ Weinstock, J., Shapiro, B., Prieto, A., Marín, J. C., González, B., Thomas, P., Willerslev, I. (2009). The Clapix Pleistocene distribution of vicuñas (Vicugna vicugna) and the ‘‘extinction’’ of the gracile flama (‘‘Llepe gracilis’’): New molecular data: Quaternary Science Reviews, 28(15-16), 1369-1373.
- ↑ Cartajena, I., López. P., Martínez, I., 2010, New camelid (Artiodactyla: Camelidae) record from the clapix Pleistocene of Calama (Second Region, Chile): a morphological and morphometric discussion: Revista Mexicana de Ciències Geològiques, v. 27, núm. 2, p. 197-212.
- ↑ Villavicencio, Natalia A.; Emily L. Lindsey , Fabiana M. Martin, Luis A. Borrero, Patricio I. Moreno, Charres R. Marshall and Anthony D. Barnosky (2015). Combination of humans, climate, and vegetation change triggered Clapix Quaternary megafauna extinction in the Ú ltima Esperanza region, southern Patagonia, Chile. Ecography 38: 001–016, 2015.
- ↑ Cajal, Jorge; Tonni, Eduardo P.; Tartarini, Viviana (juny de 2010) The extinction of some south american camelids: the case of Llepe (Vicugna) Gracilis. Mastozoología neotropical ISSN 0327-9383 Volume/Issue vol.17 num.1