Laisme

El laisme és, en castellà, l'us dels pronoms personals d'objecte directe femení «la» i «les» com objecte indirecte per a referents femenins, en lloc de les formes estàndar «li» i «els». La Real Acadèmia Espanyola, des d'una perspectiva prescriptivista, afirma que el laisme és impropi i que no correspondria a la "norma culta" de l'espanyol estàndart.[1]
És prou comú en certs dialectes de l'espanyol del centre i centre-nort d'Espanya, com el castellà de Madrit.
Orige
La llengua castellana manté en la seua gramàtica l'antiga declinació llatina i l'us dels casos llatins en els pronoms personals. En l'evolució primerenca del castellà produïda durant l'Edat Mija, va aparéixer una certa tendència que promovia l'eliminació total dels casos llatins.[2] Les variants laistes deriven d'aquella tendència, neutralisant la diferència entre acusativo (complement directe) i dativo (complement indirecte) en favor de la distinció de gènero.[3]
El laisme, de forma similar a atres fenomens relacionats en l'us no etimològic dels pronoms átonos de tercera persona, com el leisme i el loisme, sorgix en Castella durant l'Edat Mija.[4] En el sigle XIII, es produïx la reconquista de casi tota Andalusia, pero este fenomen llingüístic no va conseguir estendre's en la varietat del castellà andalús i, per això, tampoc va poder calar en l'espanyol atlàntic de Canàries i Hispanoamèrica durant la colonisació del Nou Món.[5]
Us normatiu
El laisme es definix com l'us de la i les en funció de complement (objecte) indirecte; quan el referent és femení, en lloc del li i els usat en les varietats no laistes. Aixina en àrees laistes són comunes formes com:
- l'adolia el cap (varietat laiste) ('[a ella] li adolia el cap') -> En este cas [a ella] és complement indirecte i el cap és subjecte.
- les adolia el cap (varietat laiste) ('[a elles] els adolia el cap')
Un cas més interessant és la diferent interpretació que pot fer-se de certes oracions en varietats laistes i no laistes, aixina en un àrea laiste, una oració com:
- La vaig pegar
en ser sentit per un parlant d'una varietat no laiste el pronom és interpretat com 'una cosa' referida va ser pegada (en un adhesiu); i no «colpejada», que és lo que el «laiste» volia dir.[6]
El li indirecte és ambigu; per a llevar l'ambigüitat es pot utilisar un segon pronom en preposició:
- Dar, a ella (a ell).
Vore també
Bibliografia
- Sec, Manuel (2005). Diccionari de dubtes i dificultats de la llengua espanyola, Espasa.
- Quilis, Antonio; (et al.) (1985). Els pronoms la, las, illam i els seus plurals en la llengua espanyola parlada en Madrit, Consell Superior d'Investigacions Científiques. Institut de Filologia Hispànica (Madrit). ISBN 8400059999.
Referències
- ↑ RAE. «Laisme». Consultat el 7 de setembre de 2016. «Els pronoms la, les procedixen, respectivament, de les formes llatines de acusativo illam, illas. El acusativo és el cas de la declinació llatina en el que s'expressava el complement directe. Per això, la norma culta de l'espanyol estàndart solament admet l'us d'estes formes per a dita funció»
- ↑ RAE. «Lema: leisme. Secció 3.ª». Consultat el 2 de setembre de 2016. «(...) a diferència de lo que ocorria en llatí, en lloc de distinguir funcions gramaticals a través de les distintes formes pronominals —li(s) per al complement indirecte i lo(s), la(s) per al complement directe—, tendix a diferenciar entre masculí i femení, per un costat, i entre persona i cosa per un atre»
- ↑ Fundéu. «leisme, laisme i loisme, claus». Consultat el 1 de setembre de 2016.
- ↑ Baranda, Consolació (2006). El personage lliterari i la seua llengua en el sigle XVI, Madrit: Editorial Complutense, p. 26. ISBN 9788474917970. Consultat el 1 de setembre de 2016.
- ↑ RAE. «Laisme: lema 3». Consultat el 6 de setembre de 2016. «El laisme, de la mateixa manera que atres fenomens paralels relacionats en l'us antietimológico (...) pero no va conseguir estendre's a la varietat del castellà andalús, per lo que no es va traslladar a l'espanyol atlàntic (Canàries i Hispanoamèrica)»
- ↑ Encara que la RAE no diu que este us siga incorrecte (com sí fa en el restant de laismes), ho desaconsella basant-se en el seu us localisat a zones tradicionalment laistes: [1].
- Este artícul conté una traducció derivada de «Laísmo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.