Anar al contingut

Laboratori Químic Municipal de Sant Sebastià

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Laboratori Químic Municipal de Sant Sebastià va ser un organisme científic i sanitari dependent del Ajuntament de Sant Sebastià (País Vasc, Espanya) , creat en 1887 per a realisar l'anàlisis químic i bacteriològic d'aigües, aliments i begudes, aixina com per a colaborar en la protecció de la salut pública. Va ser un dels primers laboratoris municipals establits en Espanya i va constituir l'antecedent directe de l'Institut Municipal d'Higiene, creat en 1925.[1]

Erro al crear miniatura:
César Chicote

Història

[editar | editar còdic]

La creació del Laboratori Químic Municipal es va emmarcar en el desenroll de l'higiene pública i de la bacteriologia durant les últimes décades del sigle XIX. Les epidèmies de còlera sofrides per la ciutat, especialment la de 1885, aixina com l'elevada incidència de malalties de transmissió hídrica, com la febra tifoidea, varen posar de manifest la necessitat de reforçar el control sanitari de l'abastiment d'aigua i dels aliments.[2]

La creació del laboratori va coincidir en la consolidació de la bacteriologia com a disciplina científica. La descripció del bacil de la febra tifoidea en 1880 i l'identificació del vibrio del còlera en 1883 varen marcar un canvi de paradigma en la comprensió de les malalties infeccioses, en proporcionar una base científica per a l'anàlisis microbiològic de l'aigua i dels aliments. En este context, el laboratori va assumir l'anàlisis químic i bacteriològic de les aigües de consum, els aliments i les begudes, convertint-se en un element fonamental del control sanitari municipal de l'aigua i dels aliments.[3]

L'Ajuntament va acordar la creació del laboratori en 1887 i va aprovar el reglament per al seu funcionament, aixina com la dotació de personal, instrumental científic i instalacions.

El primer director va ser el farmacèutic César Chicote del Rec, nomenat en 1887 despuix de concurs de mèrits. Durant el seu mandat va organisar el laboratori i va convertir el centre en un model per a atres laboratoris municipals espanyols. Ademés dels anàlisis químics, va impulsar millores en l'aigüeral, la desinfecció urbana i el tractament de residus. En 1898 va deixar Sant Sebastià per a dirigir el Laboratori Municipal de Madrit.[4]

Li va succeir el farmacèutic Manuel Fernández Casadevante, qui havia treballat prèviament com a ajudant del laboratori. Va permanéixer al front durant vàries décades i va desenrollar una intensa activitat científica, publicant numerosos treballs d'anàlisis químic, bacteriologia i salut pública. Entre ells destaca la Memòria resumixen dels treballs efectuats en el Laboratori químic i micrográfico Municipal de Sant Sebastià en 1906 i la Breu resenya historial retrospectiva del Laboratori Químic Municipal (1887-1926).[5]

L'importància del control sanitari de l'aigua va quedar de manifest en l'epidèmia de febra tifoidea de 1902, atribuïda a la contaminació de l'abastiment i que va ocasionar al voltant de quaranta decesos.

Funcions

[editar | editar còdic]

Entre els seus principals comesos figuraven:

  • anàlisis d'aigües potables;
  • control sanitari d'aliments i begudes;
  • inspecció de productes farmacèutics;
  • anàlisis bacteriològics;
  • informes pericials per a l'Ajuntament;
  • respal al Servici Municipal de Desinfecció;
  • colaboració en campanyes d'higiene pública.

En el pas dels anys el laboratori va ampliar progressivament les seues funcions i es va convertir en un dels principals servicis científics municipals.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Associació Espanyola d'Història de la Veterinària.
  2. Enciclopèdia Auñamendi.
  3. Universitat de Granada.
  4. Real Acadèmia de l'Història.
  5. Associació Espanyola d'Història de la Veterinària.