La nostra Senyora de la Neta i Pura Concepció
La nostra Senyora de la Neta i Pura Concepció, va anar un galeón de 600 tonellades construït en L'Habana en 1620, pertanyent a la Flota de Nova Espanya. En juliol de 1641 va partir de Veracruz en el seu viage de tornada a la Península. El 30 d'octubre de 1641 el navío va impactar contra uns secs, a 75 millas de la costa nort de l'Illa Espanyola, compartida hui per la República Dominicana i Haití. Despuix de 12 dies a la deriva finalment es va afonar l'11 de novembre en una barrera de coral a 15 m de profunditat. El galeón duya 500 persones a bordo entre tripulants i passagers de les que solament varen sobreviure 200 i un carregament que, en paraules dels supervivents, els cellers no podien contindre. L'almirant Juan de Villavicencio i varis bucs espanyols varen portar a terme varis intents de localisar els restants en un sec de coral de casi 65 km de llongitut.
Rescat
[editar | editar còdic]Alguns bucaneros hispans i francesos varen tractar també en va de trobar-ho. Finalment en 1687 William Phips de Nova Anglaterra va tindre coneiximent a través d'un supervivent, del naufragi i del lloc de l'afonament. Va organisar una expedició en dos bucs el James and Mary i el Henry en rumbo a les Antilles. Va enganyar a les autoritats espanyoles fent-los creure que estava allí en missió comercial. Va deixar un barco en port i en l'atre, el Henry, es va dirigir al lloc del naufragi en un grup de buçs natius i va trobar els restants gràcies a que varen aparéixer uns canons ya que la fusta com és obvi no s'havia conservat.
Els dos barcos varen dirigir el seu rumbo a Anglaterra en casi 30 tonellades de monedes. William Phips cediria part de les seues riquees a la Corona, depositant-les per a la fundació del Banc d'Anglaterra,[1][2] i acabaria com a governador de la colónia de Massachusetts en Amèrica del Nort. Mai tornarien, pero en el seu quadern de bitàcola, Francis Rogers, el marí que va dirigir el rescat a bordo del Henry descrivia en tot tipo de detalls i senyes la posició del Henry. Finalment seria el cazatesoros nortamericà Burt Webber el que acabaria trobant el quadern de Rogers per una série de casualitats. Durant una investigació en l'Archiu d'Índies de Sevilla va conéixer a Jack Hasckins que buscava informació sobre el Henry i que tenia localisat el diari de Phips en a on no hi havia senyes concretes. No obstant en abril de 1978 el professor de la Facultat d'Economia de Londres, Peter Earle , qui es proponia escriure un llibre sobre el tema, va escriure una carta a Webber que incloïa una frase escrita de forma casual: Concepción [3]
El 30 de novembre en equips d'alta tecnologia i mesos d'exploració Webber i les seues buceadores varen trobar el Concepció. Els restants es trobaven entre coralés en un clavill. Un total de 60.000 monedes d'argent varen ser recuperades, ademés de cadenes d'or i atres artefactes. Els artefactes i l'or varen ser entregats a la República Dominicana com a part del seu patrimoni cultural.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Parker, Martin (2016-03-04). «How stolen treasure kick-started the Bank of England» (en en).
- ↑ (1998) The New England Knight: Sir William Phips, 1651–1695, Toronto: University of Toronto Press. OCLC 222435560. ISBN 978-0-8020-0925-8.
- ↑ Enma Lira (2014). «Naufragis, Testics sumergits», Societat Geogràfica Espanyola, 49, Madrit:SGE.
- ↑ (2017).National Geographic.Consultat el 18 de decembre de 2019.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nuestra Señora de la Limpia y Pura Concepción» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.