La nàusea

La nàusea

La nàusea és la primera novela filosòfica del filòsof francés Jean Paul Sartre. És el resultat de tot el periodo de la seua formació, especialment lligat a la seua estadía en Alemània (Maison Académique Française de Berlin: 1933-1934), al seu discipulado d'Edmund Husserl i de l'escola fenomenològica, i, al mateix temps, a l'estudi minuciós, que tant va influir en ell, de lo que fins a eixe moment havia publicat Martin Heidegger.

La primera redacció de la novela es remonta a 1931, quan Sartre tenia vintissís anys. Varen ser agregades reestructuracions en 1934 i en 1936. La versió definitiva, la que ha de publicar-se, és la de 1938. L'intenció de l'autor era cridar-la Melancolia I, prenent el títul d'un dels gravats d'Alberto Durero. En el moment de la publicació triumfarà la posició de Gallimard, i el nom de l'obra serà el que va tindre.

Lloc i personages

L'obra es desenrolla en Bouville, una ciutat imaginària. D'alguna manera pot estar vinculada a Li Havre, a on Sartre va eixercir com a professor de filosofia, abans de consagrar-se, en l'abandó del liceu, a la seua tasca d'escritor.

El protagoniste és Antoine Roquentin, home fadrí d'al voltant de trenta anys. Viu solament en Bouville. Treballa meticulosament en una obra sobre la vida del Marqués de Rollebon, un aristócrata de fins d'el XVIII. No té professió i viu de les seues rendes, després d'haver abandonat una ocupació en Indochina, per haver-se cansat de viajar i per haver deixat de sentir tal encabotament com a aventura desijable.

Sobre el trasfondo distant d'eixa ciutat provinciana, dels seus eixams de personages ignorats, es retallen algunes poques figures. Empleades de cafens i restaurants, la exnovia-amant Anny i el «Autodidacto» (Ogier P.). Anny és una actriu d'una trentena d'anys, mantinguda pel seu home de tanda. El Autodidacto, en cert modo amic del protagoniste principal, el narrador en primera persona, és una figura indefinida en matisos alguna cosa absurts. El Autodidacto estudia per orde alfabètic els llibres de la Biblioteca de la ciutat, en un afany de perfeccionament les motivacions del qual no apareixen clares. Este encabotament de cultura es dona en un home definidamente pederasta que, per tal motiu, és descobert i alluntat dels seus llibres quan intenta acariciar a un muchachito adolescent en la biblioteca.

Anàlisis

Erro al crear miniatura:

Melancolia I (Alberto Durero, 1514).

Tota la novela sorgix del diari personal que du minuciosament, i datat, Roquentin. En detall estampa les seues impressions quotidianes, en una llenta morositat que molt té que vore en eixe món absurt i solitari en que està inserte. L'acostament als descobriments filosòfics fonamentals es va donant de poc, com l'aproximació al clímax d'una revelació mística. Els crítics solen mencionar l'influència de Louis-Ferdinand Céline, de Franz Kafka, de Raymond Queneau.

La versió original, abans de publicar-se, va ser purificada pel mateix Sartre, que va suprimir alguns passages «una miqueta lliures». En total es varen eliminar unes quaranta pàgines.

Tal com ocorre en L'estranger, d'Albert Camus, Roquentin viu en un món sense sentit. Li sorprén comprovar que els bons burguesos de la ciutat no advertixquen estos aspectes de la realitat, que per a ell són tan evidents. Un alluntament profunt ho distancia de tot lo que ho rodeja i, finalment, ho distanciarà de l'obra mateixa en que està treballant. El Marqués de Rollebon deixarà d'interessar-li, i abandonarà la seua fictícia o enganyosa vocació d'historiador.