La gaveta de Newton

L'argument de la gaveta de Newton va ser ideat per Isaac Newton per a demostrar la necessitat de l'existència d'una força centrífuga en un moviment de gir. Per a que una massa gire, és necessari que una força actue sempre en direcció perpendicular a la velocitat en la que es desplaça la massa, és dir apuntant cap al centre de gir. Eixa força pot ser de qualsevol orige, i la força necessària és directament proporcional al quadrat de la velocitat de la massa que gira, en la qual cosa si es realisa un gir a gran velocitat cal una força de gran magnitut. Per això si s'ompli un gaveta en aigua i li'l fa girar en rapidea, encara que ho fem girar en un pla perpendicular, l'aigua de la gaveta no s'aboca en passar pel punt més alt de la trayectòria, per a sorpresa de molta gent. Açò es deu a que es necessita una força centrípeta tan gran que el pes de l'aigua no basta per a suministrar-la i encara cal una miqueta més de força que procedix de la tensió del braç subjectant del torra de la gaveta, per lo que el pes de l'aigua no actuarà com a força de caiguda (permetent que s'aboque l'aigua) sino com a força centrípeta que va a mantindre l'aigua girant a la mateixa velocitat que la gaveta que la conté.

Això mateixa passa en l'Estació Espacial Internacional, que gira al voltant del nostre planeta, de manera que tant l'estació espacial com les persones i els objectes que estan dins giren sincronizadamente (a la mateixa velocitat) que l'estació espacial. És provable que hages vist en imàgens televisió com l'aigua en l'estació espacial no caïa sino que surava formant esferes d'aigua, perque el poc pes que tenen a eixa altura s'ampra com a força centrípeta donat el moviment de gir de l'aigua que gira sincronisada en l'estació espacial.

Fòra de lo que és l'experiment i la seua explicació, la forma en que sura l'aigua en l'estació espacial internacional es deu que l'aigua com tots els líquits quan està en contacte en un gas (l'atmòsfera) desenrolla en la seua superfície una força que provoca el conegut fenomen de la Tensió superficial. Per este fenomen, els líquits en contacte en els gasos desenrollen una superfície lo més chicoteta possible i com en l'estació espacial flota rodejada per aire, forma la figura de mínima superfície en màxim volum que és la forma esfèrica.