La faula (El Greco)

La faula (El Greco)

La faula, cridada també Una faula, Proverbi o Escena de gènero, és el tema de tres obres del Greco, realisada una d'elles durant la seua estància en Roma, i les atres dos pintades en Toledo.

Introducció

En esta escena, un pícaro i una mona contemplen a un personage, idèntic al de les dos versions del Chicon encenent una canela, realisades pel Greco entre 1570 i 1575 ca. Esta alegoria pot estar basada en la Naturalis Història de Plinio el Vell. Segons Cossío, el personage central és femení, i l'escena podria tindre connotacions eròtiques o picaresques, relacionades en un refrà de l'época. No obstant, el rostre, el cabell i el vestit de dita figura corresponen a un donzell, no a una dòna, la qual cosa complica l'interpretació d'esta composició. L'interés pels efectes de la llum blanquecina de l'ascua sobre els rostres, la mà i els vestits, revela l'influència de Jacopo Bassano.

Anàlisis de les obres

Versió del Museu del Prat

Senyes tècniques i registrals

• Museu del Prat, Madrit;
• Pintura a l'oli sobre llenç; 50 x 64 cm (50,5 x 63,6 cm segons el museu);
• Datació: 1570-1575(cap a 1580, segons el museu);
• Catalogat per Wethey en el n º. 124, per Gudiol en el 24 i per Tiziana Frati en la referència 19-a.

Descripció de l'obra

Esta versió es considera la més antiga i "veneciano" de les tres conservades. El llenç va ser retallat, sobretot en la part dreta, a on la figura del home va quedar molt disminuïda. El personage central vares vore una jaqueta blava en un puny blanc, i una tovalleta blanca al voltant del coll. El to neutre castanyer de la mona contrasta en el capell roig i el jubón groc del home de la dreta.

Versió d'una colecció privada

Versió d'una colecció privada

Senyes tècniques i registrals

• Pintura a l'oli sobre llenç; 65 x 90 cm;
• Firmat a la dreta, sobre el muscle, en lletres gregues en cursiva: δομήνικος θεοτοκoπουλος ε'ποíει;
• Data de realisació: 1587-1597;
• Catalogat per Wethey en el n º. 125, per Gudiol en el 128 i per Tiziana Frati en la referència 19-b.

Descripció de l'obra

En 1957 es varen suprimir unes bandes afegides al llenç. Respecte al quadro anterior, la cadena que subjecta a la mona és més visible, i la vestimenta dels personages és essencialment la mateixa, excepto que ací el chicon del centre du un coll blanc entreabierto en lloc d'una tovalleta. La firma en lletres gregues minúscules és pròpia de l'etapa espanyola del pintor.

Versió d'Edimburc

Versió de la Galeria Nacional d'Escòcia

Senyes tècniques i registrals

• Galeria Nacional d'Escòcia, Edimburc;
• Pintura a l'oli sobre llenç; 66 x 88 cm (67.30 x 88.60 cm segons el museu);
• Data de realisació: 1587-1597 (1580-1585 ca. segons el museu);

• Catalogat per Wethey en el n º. 126, per Gudiol en el 129 i per Tiziana Frati en la referència 19-c.

Descripció de l'obra

Este llenç és el millor conservat de les tres versions d'este tema. Ací la mona no apareix encadenat. La vestimenta de les figures és bàsicament la mateixa que la de les atres versions, duent ací el chicon un coll i puny blancs, com en el quadros anterior. En esta figura cal destacar els seus llavis i el toc roig en les finestres del nas.

Bibliografia

• Álvarez Lopera (2014). El Greco. L'obra essencial, Sílex. ISBN 978-84-7737-8600.
• Cossío, Manuel Bartolomé (2016). El Greco, de Cossío, Llectures Hispàniques. ISBN 978-1539-832690.
• Frati, Tiziana (1970). L'obra pictòrica completa d'El Greco, Noguer Rizzoli.
• Gudiol, José (1982 (edició original 1971)). Doménikos Theotokópoulos, El Greco, 1541-1614, Edicions Polígrafa. ISBN 84-343-0031-1.
• Wethey, Harold Edwin (1967). El Greco i la seua escola, Guadarrama.