La cripta dels capuchinos

| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
La cripta dels capuchinos (títul original Die Kapuzinergruft) és una novela de Joseph Roth publicada en 1938 en els Països Baixos, i que va consagrar l'autor als cims de la lliteratura mitteleuropea. La novela s'enquadra en l'àmbit de la finis Austriae és dir en el periodo de decadència de l'Imperi austríac que havia supost un cresol de les arts, cultures i religions més diverses en el cor de l'Europa, i va concloure en la definitiva dissolució de l'identitat austríaca despuix de ser conquistada per l'Alemània nazi.

Trama
La novela, continuació ideal de La marcha Radetzky, se centra en Francisco Fernando Trotta, primer del protagoniste de l'atra novela (pero que mai havia segut mencionat en ella), i últim hereu de la família del "héroe de Solferino". Francisco viu en la Viena despreocupada dels jóvens adinerats i aristócrates, pero també està fascinat, sense poder confiar-ho, per por a la burla, per la senzillea d'un món que es desvanix. Món encarnat pel lluntà parent pobre José Branco, tostador i venedor ambulant de castanyes, i pel seu amic Manes Reisiger, un cochero judeu. Poc abans de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, Trotta abandona la capital i marcha a Zlotogrod, en Galícia, a on viu Manes Reisiger, allí es troba en el moment de la declaració de la Gran Guerra. Cridat a files demana ser transferit de la prestigiosa cavalleria dels dragons a un regiment d'infanteria, per a d'esta manera estar en aquells que sent que són els seus verdaders amics: Branco i Reisiger.
Abans de partir cap al front, Trotta decidix casar-se en Isabel, una jove burguesa a la que corteja des de fa temps, encara que quan li'l comunica a la seua mare, a la que ell adora, esta li manifesta la seua desaprovació. Pero el dia de la lluna de mel (solament disponia de setze hores de permís) Francisco preferix, abans de reunir-se en la seua esposa en l'hotel, comença a charrar en Jacobo, el vell i fidel sirviente. La conversació s'allarga, pero ademés el vell sofrix un atac al cor i ho acompanya fins que mor, sense aplegar a comunicar-li a la seua dòna els que succeïx. Isabel queda profundament ofesa pel comportament del seu marit i retorna a Viena deixant-li una breu nota.
Trotta no queda particularment impressionat pel gest d'Isabel i li respon enviant-li simplement una nota en la seua firma. Despuix d'aplegar en un accidentat viage a la companyia a la que està destinat en el front oriental, Francisco pronte és capturat pels russos junt en els seus dos amics. Durant la marcha de trasllat a Sibèria, que dura sis mesos, Trotta es fa amic d'un oficial cosaco, que ajuda als tres a escapar indicant-els un lloc a on trobar refugi. No obstant, la convivència resulta complicada; quan es produïx un altercat entre els dos amics del protagoniste; la persona que els ha acollit considera que estant enemistados entre ells no poden seguir allí; de modo que l'única possibilitat de supervivència supon tornar als presoners als russos. En l'ajuda de l'oficial que custodia als presoners Francisco escapa, pero no aixina els seus dos amics que continuen presoners .
Terminada la guerra Francisco retorna a la seua terra natal. Pero Viena, ya no és la mateixa, la guerra ha deixat les seues chafades, especialment en la chicoteta noblea que es troba sense ocupació i en dificultats econòmics. Qui sembla haver fet fortuna és el sogre que, en la seua filla Isabel i una íntima amiga, ha començat recentment una activitat d'art aplicat que atrau enormement a Isabel. També sembla haver una relació entre Isabel i la seua amiga, pero Trotta no s'escandalisa, tant és aixina que una nit conseguix finalment tindre la seua primera relació en la seua esposa i llentament l'allunta d'eixa amiga. S'associa en el seu sogre per a dispondre dels fondos de l'hipoteca de la casa, pero el negoci no acaba d'eixir avant. De fet, l'empresa es veu obligada a tancar en poc temps. Trotta té un fill en Isabel i per a mantindre's adapten com a pensió, una part de la casa solariega, a on principalment són benvinguts els seus amics sense diners i derrotats per un "nou món" i en el que no poden encaixar.
La vella mare, que sempre ha segut el model de referència de la jove Trotta, s'adapta a esta nova realitat encariñándose en net i acceptant d'algun modo a la seua nora. Isabel, no obstant, no resistix esta vida burguesa i somia en convertir-se en actriu. Pero el nazisme també ha arraïlat en Àustria i, en la nit de la pren del poder, Trotta es troba perplex vagant solament en Viena en el desig de visitar la Cripta dels Capuchinos, a on descansa "el seu" emperador Francisco José I, símbol d'un passat que també està ya mort i enterrat.
Recepció
En el borrador previ, que va enviar al seu editor el 5 d'agost de 1938, Roth va declarar que la novela era una continuació de La marcha Radetzky i es referia a "la devoció d'Àustria per Prusia".[1] No cap dubte de que en La marcha Radetzky l'autor va tractar de reflectir els seus sentiments davant la dissolució d'Austrohungría; pero esta exposició no va quedar agotada en esta novela, no estranya per tant que, en plena madurea, i en un moment en que el seu país es diluïa en l'Alemània nazi, sentira la necessitat d'ampliar el seu relat; sense que li importara la necessitat d'inventar un personage -Francisco Fernando, un cosí de Carl Joseph, el protagoniste de la seua anterior novela, que no tenia encaix en l'història que havia relatat, puix l'héroe de Solferino solament va tindre un fill, el pare de Carl Joseph.
La recepció d'esta nova novela va seguir l'estela de La marcha Radetzky, i el seu contingut completa el d'aquella i permet entendre que no contenen una image idealisada de l'Imperi dels Habsburgo, una "utopia revertida", ni suponen un escapisme de l'autor, sino que mostra un intent de comprendre les raons del fracàs de l'imperi.[2]
Vore també
- Joseph Roth
- La marcha Radenyski
- Cripta dels Cappuccini de Viena
- Àustria en l'época del nacionalsocialisme.
Referències
- ↑ Citat en l'edició de Werner Bellmann (Hrsg.): Joseph Roth: Die Kapuzinergruft. Nach dem Erstdruck 1938, mit Kommentar und Nachwort. Reclam, Stuttgart 2013. 280 Seiten, ISBN 978-3-15-018883-5, p. 269
- ↑ Tonkin, Katharine (2008). Joseph Roth's March Into History: From the Early Novels to Radetzkymarsch and Die Kapuzinergruft (en en), Camden House. ISBN 978-1-57113-389-2. Consultat el 2021-09-12.
- Este artícul conté una traducció derivada de «La cripta de los capuchinos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.