La Petrolia
La Petrolia és un complex recreatiu i històric ubicat en la parròquia La Petrolia en el Municipi Junín de l'estat Táchira en Veneçola.
El lloc revist importància històrica per ser el lloc a on es trobaven les instalacions de la Companyia Nacional Minera Petrolera del Táchira (CNMPT), està reconegut com el lloc a on es va iniciar l'explotació petrolera veneçolana,[1] i en particular és el lloc on per primera volta es va realisar extracció de petròleu en propòsits mercantils i maquinària moderna en el país.
Es troba rodejat d'àrees verdes i de la quebrada La Alquitrana, que travessa el lloc i de la que va prendre nomene la facenda cafetalera en a on es varen emplaçar els pous petrolers.[2] Actualment en l'àrea a on estava el pou i en les seues afores es troben el parc homònim i un museu -abdós presentaven condicions de descuit al 2007-[3] d'importància històrica a on es conserven relíquies històriques i peces que varen formar part important del Táchira d'antany i a on es poden trobar algunes màquines d'extracció de petròleu de l'época en la qual funcionava i vore l'emplaçament original d'esta primera explotació, en un país que hauria de convertir-se en un dels principals exportadors d'este hidrocarbur.
Tant el parc com el museu són part del Parc nacional El Tamá.
Història
La primera experiència petrolera íntegrament veneçolana la varen realisar hòmens de l'estat Táchira: Manuel Antonio Polit, José Antonio Va baldar, Ramón María Maldonado, Carlos González Bona, José Gregorio Villafañe i Pedro Rafael Racons, els qui varen crear privadament i en un capital de 100.000 bolívars, l'11 d'octubre de 1878, la Companyia Petrolera del Táchira o Petrolia del Táchira,[4][5][6][7] casi quaranta anys despuix de les apreciacions del doctor Vargas sobre els recursos petrolífers del país.
El 3 de setembre de 1878 el govern de la secció Táchira del estat Els Andes va otorgar a la senyora Dolores Polit Rubio els drets exclusius per a l'explotació per 50 anys de 100 hectàrees en Cerro Negre i La Alquitrana, prop de Rubio. L'interés per esta iniciativa va nàixer com a conseqüència del terremot del 18 de maig de 1875 que va sacsar la regió tachirense i va provocar l'aparició de brots de petròleu en La Alquitrana.[8]
Per a conéixer i familiarizarse en les operacions petroleres nortamericanes, Pedro Rafael Racons va visitar els estats de Nova York, Pennsilvània i Ohio. Ademés dels coneiximents adquirits, Racons va dur a Veneçola equips, materials i ferramenta per a perforació i producció de pous i refinación de crus. Va adestrar al personal veneçolà requerit per la Petrolia, i per tot lo que va fer per iniciar el desenroll de l'indústria dels hidrocarburs en Veneçola ben mereixcut té el calificatiu de pioner en la transferència de tecnologies petroleres.
La Petrolia va permanéixer en el registre de comerç durant els anys 1878-1934. La seua actuació va ser molt modesta. Al seu primer pou, el Eureka-1, li varen seguir uns atres que varen donar menuts volums de producció que escassament alimentaven una chicoteta refineria que processava 15 barrils de petròleu per dia, el principal producte del qual d'exportació cap a pobles de Colòmbia era el kerosén. Esta experiència va preparar als primers treballadors petrolers del país. Racons, ademés de realisar les activitats gerenciales i operacionals al seu càrrec, va anar un gran relacionista i comunicador. Per a mantindre al personal, aplegats i visitants informats sobre les gestions de l'empresa, ell mateixa feya la publicació institucional The Petrolia Star, primera en el seu gènero en Veneçola.
Per a la década de 1930 ya estaven consolidats els descobriments dels vasts jaciments de petròleu de l'estat Zulia, molt més fàcils d'explotar i de molt major producció que els de La Petrolia, finalment el 8 d'abril de 1934, despuix de més de 50 anys de llabor, la companyia va cessar l'extracció.
Referències
- ↑ La primera explotació petrolera de Veneçola. En: Abreu Ovidio. Tractat de geologia pràctica de mines i petròleu de Veneçola. Edicions EFOFAC. Caracas. pp:97.
- ↑ «"Primeres notícies sobre el petròleu"». pdvsa.com. Consultat el 2 de novembre de 2013.
- ↑ Rubio Táchira Entre Llínees[enllaç trencat]
- ↑ Llocs Turístics del Táchira[enllaç trencat]
- ↑ Martínez, Aníbal R. 1979. El Camí de Petrolia.- Edicions del Banc Carib. Caracas.179p. ISBN 84-499-3114-2
- ↑ Història del petròleu veneçolà. En: Sales Guillermo, José. 1980. Petròleu. Edicions Petroleres Foninves. Caracas. pp: 30-45
- ↑ Guanys i expectatives. En: L'indústria veneçolana dels hidrocarburs. 1991. Edicions CEPET. Caracas. Tom I. pp:v-6. ISBN 980-284-012-2 ISBN 980-284-013-0
- ↑ Martínez, Aníbal R. 1976: Cronologia del petròleu veneçolà. Edicions Petroleres Foninves. Caracas. pp:41
- Este artícul conté una traducció derivada de «La Petrolia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.