Anar al contingut

La Farga

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
La Farga

La Farga, anteriorment coneguda com La Farga Group i La Farga Lacambra, és una empresa metalúrgica que fabrica i comercialisa semielaborados de coure i les seues aleacions per als mercats elèctrics, d'envasos metàlics, ferroviari, de canonades, d'automoció, de massiços i conductors especials.   

Dispon de quatre plantes productives, tres d'elles en els Masies de Voltregà i una quarta, SDI La Farga, en Estats Units.[1] Ademés, conta en dos centres de distribució de canonades de coure, un en França (La Farga Tub France)[2] i un atre en Anglaterra (La Farga Limited).[3]

Història

Fundada en 1808 per Francisco Lacambra Terradellas (1760-1824),[4][5] creant una chicoteta fundició de coure en el barri de La Barceloneta. Es fabricaven objectes de coure i de bronze, com per eixemple claus, gorcs, campanes, canons i atres productes per a la marina de vela catalana.

Al final de la década de 1830, un dels fills del fundador, Francisco Lacambra Pont , aprofita la situació estratègica de la fundició al costat del port de Barcelona per a iniciar-se en el comerç al major de metals i de reciclats. En l'any 1844 l'empresa es convertix en un dels principals proveïdors de coure de la Casa de la Moneda de Barcelona. Esta activitat fa que l'empresa acumule capital per a nous proyectes industrials.

En 1850 la seua sèu es trasllada a Els Masos de Voltregá. Francisco Lacambra Pont fa construir una forja de coure al costat del riu Ter per a aprofitar l'energia hidràulica, en un antic molí situat en Els Masies de Voltregà, el molí de Ordeig. Es fabriquen planches de coure per a forrar la part sumergida del buc dels barcos de fusta que anaven a les colónies americanes, i d'eixa manera, combatre el corcó marí. En el 1859, al costat de la forja de coure es construïx una fàbrica equipada en una turbina, que es lloga a Joan Esteve Vilar, fabricant de hilados de cotó.


A mitan de la década del 1860 treballen en estes dos indústries unes 250 persones. En l'any 1870 mor Francisco Lacambra Pont. Els seus fills Ferran i Joan Lacambra Licitades continuen en l'empresa en el nom de “Fills de Francisco Lacambra”. Durant l'últim terç del XIX la demanda de planches de coure per a forrar barcos disminuïx any rere any. L'empresa busca nous mercats, es reestructura i es dedica a la fabricació de planches per a alambiques i per a calderes de les màquines de vapor i de les locomotores dels ferrocarrils. També es fan aleacions, sobretot de latón, a partir de la ferralla de coure. En l'any 1885, la boda dels cosins Lacambra, José i Esperanza, reforça l'empresa familiar i garantisa la continuïtat. La Farga rep un premi de l'Exposició Universal del 1888 i afronta en èxit la conquista del mercat espanyol. Durant la primera década del XX, baix la direcció de José Lacambra Licitades, l'empresa renova la maquinària a fondo. En l'any 1913 s'inicia la fabricació de pastilles per a l'indústria ferroviària. Les pastilles també servixen com semielaborado per a fabricar cable elèctric. L'empresa “Fills de Francisco Lacambra” es convertix en una empresa metalúrgica moderna, una de les més grans en Espanya i líder en laminados de coure en Catalunya.

Entre els anys 1915 i 1918, en plena guerra mundial, l'empresa té bons resultats econòmics i la família Lacambra fa construir una torre al costat de la Farga aixina com vivendes per als treballadors. En l'any 1921 Francisco Lacambra Lacambra, fill de José Lacambra Saborit, hereta l'empresa. Durant la seua gestió, compra l'empresa de fil elèctric de Joan Cinca, fundada en Barcelona a principis del XX, i l'empresa Tallers Espanyols de Caldereria, que té fàbriques en Barcelona i Saragossa.

En l'any 1927 Alfonso XIII visita La Farga i concedix el títul de comte a Francisco Lacambra Lacambra, primer comte de Lacambra, que va morir en l'any 1933. Durant la guerra civil es colectiviza l'empresa i la producció s'orienta cap a finalitat militars. Acabada la guerra l'empresa torna a mans de la família Lacambra. Primer baix la gestió de Ramón Estany, germà de la comtesa viuda i home de confiança de la família. Despuix, pren la direcció l'hereu, Francisco José Lacambra Estany.[6]

En la década dels anys quaranta els productes elèctrics prenen cada volta més importància. La Farga Lacambra és l'única colónia metalúrgica de Catalunya que té totes les traces que definixen esta institució emblemàtica de l'industrialisació: separació d'un núcleu urbà, vivendes per als treballadors, iglésia, economato, teatre i cine, hostal i torre per als amos. Un terrible aiguada provocat per el Ter en l'any 1940 inunda la fàbrica i origina grans destrosses.


Durant la década dels 1960 la colónia s'amplia en noves vivendes i nous servicis i aplega a tindre una població d'unes cinccentes persones. La colónia va tindre habitants fins a principis de la década dels 1990. Durant molts anys, l'equip de fútbol de la Farga Lacambra i el seu camp d'herba varen ser una referència deportiva de la comarca. L'instalació en la fàbrica d'un tren de laminado de barres de coure (wire bars) per a millorar la producció de fil de màquina (alambrón), en l'any 1952, substituïx el sistema de laminado manual montat en l'any 1940 i aumenta la productivitat de l'empresa. En l'any 1976 s'amplia el tren de laminado en un sistema semiautomàtic per a satisfer millor els requeriments del mercat industrial. Una mala posició de l'empresa en el mercat i dificultats financeres provoquen una crisis profunda. En este context, els socis d'un bufet d'advocats fan gestions en els principals clients acreedors per a conéixer les possibilitats reals de continuïtat de l'empresa.

El 17 d'octubre de 1980 es constituïx una nova entitat, La Farga Lacambra, S.A., i el 15 de febrer de 1982 escomencen a vendre's els productes de Francisco Lacambra en el nom de la Farga Lacambra, S.A. La família Lacambra deixa de ser la propietària de l'empresa el 31 de decembre de 1984. La Farga Lacambra és la primera fàbrica del món que conseguix posar en funcionament un sistema de colada contínua per a produir semielaborados de coure a partir del reciclage de ferralla de coure, en l'any 1986. En este sistema es produïx alambrón tèrmic para colada contínua i es patenta el procés industrial. En l'any 1988 la tecnologia associada a la palesa es ven a diferents països, a través d'una joint venture en la companyia italiana Continuus Properzi, SPA.

A partir de 1990 s'inicia una etapa d'inversions industrials que acceleren el creiximent de l'empresa. En el 1992 es culmina l'entrada en funcionament de tres noves llínees de producció: alambrón, trefilería i tubos. L'empresa s'introduïx en el mercat de fil de soldadura per a envasos metàlics. En l'any 1998 s'agrega una branca de l'activitat de l'empresa per a crear una nova societat i fabricar tubos de coure, Tertub. Es constituïx al 50% una joint venture entre les empreses La Farga Lacambra i Delta, una companyia britànica.

En l'any 2000 es patenta el procés Cosmelt, un sistema continu de fundició, de afinament i de colada per a produir alambrón a partir de ferralla de coure.[7][8] En l'any 2001 l'empresa passa a ser propietat de les famílies Fisas-Guixà.[9]


En l'any 2004 es renova i s'amplia el parc de maquinària per a la producció de alambrón i per a la secció de trefilería. En el nom de la Farga Group (LFG), l'any 2006 es crea una nova entitat empresarial que engloba La Farga Lacambra (LFL) i la fàbrica de tubos de coure, que a partir d'ara es diu La Farga Tub (LFT). La Farga amplia l'activitat industrial i crea La Farga Rod, una planta de colada contínua per a fabricar alambrón a partir de coure de càtodo. La Farga Tub amplia les instalacions en una nova nau i maquinària per a introduir-se en el mercat d'aire acondicionat. En 2008 es va convertir en la primera companyia industrial catalana en alcançar el bicentenario.[10]

En motiu de la celebració, s'inaugura el Museu del Coure de la Fundació La Farga. S'editen quatre llibres, dos sobre l'història de l'empresa, un sobre l'història del coure i un llibre catàlec del Museu. La commemoració dels 200 anys de l'empresa culmina en diversos actes culturals i festius, i en un simpòsium tecnològic internacional per a celebrar els primers vint anys de la joint venture en la companyia Continuus Properzi, SPA. Un dels actes que va ser el Sopar de Gala l'empresa tubo d'invitats d'honor als Príncips de Astúrias i de Girona.[11] Per a estos actes es varen editar diferents llibres: “Solucions en coure des de 1808”, El coure: un conductor de l'història” i els dos volums de ““El Coure” que conté dos volums: “El Coure: Producció i consum a l’era industrial” i “El coure: La Farga Lacambra (1808-2007) un estudi socioeconòmic” escrits per Pere Pascual i Jordi Nadal.

En 2009 La Farga Lacambra especialisa la seua producció en productes de coure d'altes prestacions per mig de les distintes aleacions en coure. Ademés també naix La Farga Intec, l'empresa que es dedica a la venda de tecnologia del reciclage del coure i a l'expansió. En 2010 La Farga es expansiona creant juntament en un soci local una empresa en China: Ganzhou Jiangwu La Farga, una empresa per a abastir producte ferroviari en tot el territori asiàtic.

En 2011 es crea en Estats Units d'Amèrica, SDI La Farga, per a l'elaboració de alambrón reciclat de coure. En este mateix any també inicia la seua activitat una atra empresa creada entre La Farga Tub i un distribuïdor francés, La Farga Tub France, per a suministrar canonada de coure en tot França. Per a presentar l'expansió de l'empresa el 12 de maig de 2011 es varen presentar i va contar en la presència del Sr. Artur Mas, el president de la Generalitat de Catalunya.[12]

En 2014 conseguix tres de les grans obres ferroviàries d'alta velocitat que requerixen d'un alt contingut tecnològic lo que li permet duplicar la seua capacitat productiva en electrificació ferroviària. També es renova el forn de refinació en tecnologia pròpia patentada que li beneficia en aforro energètic, major productivitat i màxima eficiència. L'holding adquirix el 100% de la Farga Tub France.


En 2016 mor Vicente Fisas Comella,[13][14] president de la Farga durant 35 anys i fundador de la Fundació La Farga. Oriol Guixà assumix el càrrec de president i conseller delegat.

En 2017[15] Inka Guixà és nomenada nova directora general de la Farga.[16] En 2018 l'empresa inaugura una nova llínea de producció de colada contínua de coure en un aument de la capacitat de producció del 33%.[17] Eixe mateix any la companyia porta a terme una reorganisació empresarial[18] per a unificar totes les societats mercantils del grup metalúrgic en una única, La Farga Yourcoppersolutions SA, fusionant les companyies Corporació Metalúrgica Catalana, La Farga Lacambra, La Farga Tub, La Farga Rod, La Farga Tertub AIE, Hidroelèctrica del Voltregà, La Farga Intec i Metalúrgica Catalana.[19]

En 2018 va alcançar les 206.851 tonellades de coure venudes, en 2.049 millons d'euros de facturació i una plantilla de 448 empleats.[20]

Reconeiximents

L'empresa ha rebut guardons per la seua activitat en relació en el mig ambient, com el Premi de Mig ambient per la Generalitat de Catalunya pel seu sistema de depuració de fums (2009), pero també pel seu emprendimiento; en 2012 va rebre el premi Antoni Caparrós de l'Universitat de Barcelona i la Fundació Bosch i Gimpera al millor proyecte empresarial de transferència de coneiximent i tecnologia. En referència a la calitat, el centre AENOR de Catalunya va premiar a la Farga en 2018 pel seu constant compromís en totes les seues plantes productives en el Sistema de Gestió Certificat per AENOR. Ademés, el liderage dels directius de la Farga també ha segut reconegut; en 2013 Oriol Guixà, president de la Farga, va rebre el Premi a la Millor Trayectòria Empresarial de la publicació Actualitat Econòmica i en 2018, FIDEM va premiar a Inka Guixà, directora general de la Farga, en la categoria d'empresa familiar.


Des de l'any 2006 La Farga està adherida al Pacte Mundial de les Nacions Unides (Global Compact), lo que supon l'adaptació dels seus principis de conducta i acció en matèria de drets humans, treball, mig ambient i lluita contra la corrupció i el soborn. Ademés, la companyia és membre de les principals associacions vinculades en el coure o el metal, com el Centre Espanyol d'Informació del Coure, el European Copper Institute, La Confederació Espanyola d'Organisacions Empresarials del Metal (Confemetal), l'Unió Nacional d'Indústries del Coure (UNICOBRE) o el International Wrought Copper Council, aixina com d'institucions com el Boureau of International Recycling.


Referències

  1. ↑ «La Farga Group presenta avui els nous projectes d’internacionalització davant d’Artur Mas». el9nou.cat. Consultat el 30 d'agost de 2019.
  2. ↑ Press, Europa (1 de març de 2012). «La Farga Group va tancar 2011 en una facturació d'1.200 millons, un 41,1% més». www.europapress.es. Consultat el 2 d'agost de 2019.
  3. ↑ «Fallix Vicenç Fisas, president d'honor de la Farga Lacambra» (en es). Interempresas. Consultat el 19 d'agost de 2019.
  4. ↑ http://www.museudelcoure.com/pdf/POBLENOU_setembre08.pdf, Els Lacambra al Poblenou de Barcelona
  5. ↑ «Francesc Lacambra i Terradelles | enciclopèdia.cat». enciclopèdia.cat. Consultat el 30 d'agost de 2019.
  6. ↑ «Els que deixen chafada II - KPMG Espanya» (en es-es). KPMG (16 de juliol de 2018). Archivat des de l'original, el 21 d'agost de 2019. Consultat el 21 d'agost de 2019.
  7. ↑ Raz&#;n, La (1 de maig de 2009). «de-el-principi-de-els-temps-ILLA_RAZON_128070 El coure en la cultura del reciclage des del principi dels temps» (en es-es). www.larazon.es. Consultat el 30 de juliol de 2019.
  8. ↑ «Sistema i procediment de càrrega de forn de fusió i refine… (1)» (en es). patentats.com. Consultat el 30 de juliol de 2019.
  9. ↑ «El tesor amagat de les famílies Fisas i Guixà: d'or gràcies al coure» (en es). El Confidencial (28 de setembre de 2014). Consultat el 30 de juliol de 2019.
  10. ↑ BERENGUERASBARCELONA, JOSEP M. (1 de març de 2008). «La Farga Lacambra es convertix en la primera companyia industrial catalana que alcança el bicentenario» (en es). elperiodico. Consultat el 30 de juliol de 2019.
  11. ↑ http://www.casareal.es/noticias/news/20080605_bicentenario_la_farga_lacambra-ides-idweb.html, Sopar de Gala en els Príncips de Astúrias i de Girona en La Farga Group
  12. ↑ http://www.el9nou.cat/noticies_o_0_/18225/farga_group_presenta_avui_els_nous_projectes_d_internacionalitzacio, Presentació Internacionalisació de la Farga Group en el President de la Generalitat el Sr. Artur Mas Gavarró
  13. ↑ «Mor Vicenç Fisas, històric president del grup metalúrgic La Farga». La Vanguardia (11 d'abril de 2016). Consultat el 30 de juliol de 2019.
  14. ↑ «Galtés, Mar «Refundador del coure. Vicente Fisas Comella (1927-2016)». La Vanguardia, 15-04-2016, pàg. 35.». hemeroteca.lavanguardia.com. Consultat el 30 d'agost de 2019.
  15. ↑ «El coure de la Farga factura 1.100 MEUR» (en ca). Via empresa. Consultat el 3 de setembre de 2019.
  16. ↑ «Inka Guixà nomenada nova director general de la Farga». La Vanguardia (5 d'abril de 2017). Consultat el 30 de juliol de 2019.
  17. ↑ «La Farga invertix 15 millons en una nova llínea de colada contínua de coure». La Vanguardia (7 de febrer de 2019). Consultat el 30 de juliol de 2019.
  18. ↑ «La Farga fusiona les seues huit societats» (en es). Crònica Global. Consultat el 30 de juliol de 2019.
  19. ↑ Osona.com. «La Farga reestructura els societats mercantils del grup en una única marca | Osona.com» (en ca). www.naciodigital.cat. Consultat el 3 de setembre de 2019.
  20. ↑ «El grup metalúrgic La Farga va alcançar en 2018 unes vendes d'1.049 millons». La Vanguardia (23 de juliol de 2019). Consultat el 2 d'agost de 2019.