Anar al contingut

La Bayamesa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
La Bayamesa

La Bayamesa, oficialment cridada el Himne de Bayamo, és l'himne nacional de la República de Cuba. La seua melodia i la seua lletra les va compondre Pedro Figueredo (Perucho) i l'apany per a instruments ho va fer el mestre Antonio Rodríguez Ferrer.

La Bayamesa en Wikimedia Commons. Archiu:La Bayamesa.ogg

Història

[editar | editar còdic]

La Bayamesa és un himne de combat, sorgit en el fragor de la lluita subversiva contra el poder de la metròpoli. Flama a defendre la Pàtria en el combat i ofrendar la pròpia vida en busca de l'ansiada llibertat.

L'Himne de Bayamo és el símbol de la nació cubana, compost per Pedro Figueredo en agost de 1867. Se li va cridar originalment La Bayamesa, per haver segut compost i tocat per primera volta en Bayamo i com a referència a la ya coneguda marcha La Marsellesa de la Revolució francesa.

El dijous 11 de juny de 1868, en l'Iglésia Major de Bayamo, durant un solemne Et Deum en motiu de les festivitats del Corpus Christi i davant la presència d'altes personalitats del govern colonial espanyol i d'un gran número de fidels de la localitat, es varen sentir per primera volta en forma pública les notes d'este himne.

El 10 d'octubre de 1868, va començar en el Crit de Yara, la Guerra dels Dèu Anys. El dia 18 d'octubre, es va iniciar la pren de Bayamo i a les 11 de la nit del dia 20, es va firmar la capitulació de les forces espanyoles. En honor a este dia, el 20 d'octubre, se celebra en Cuba el dia de la Cultura Nacional. En la pren de Bayamo es va popularisar este himne i a partir de llavors el poble cubà ho va prendre com el seu cridat a la lluita en busca de la llibertat de la pàtria.

Himne Nacional de Cuba

[editar | editar còdic]

D'acort en l'artícul 50 de la Llei n.º 128 de 2019,[1] es diu que la lletra oficial és la següent:

Al combat corregau, bayameses,
que la pàtria vos contempla orgullosa.
No temau una mort gloriosa,
que morir per la pàtria és viure.

En cadenes viure és viure
en afronta i oprobio sumit.
Del clarín escolteu el sò.
¡A les armes, valentes, corregau!

Estrofes eliminades

[editar | editar còdic]

Originalment l'himne contava en sis estrofes. Les últimes quatre estrofes varen ser excloses en 1902. En primer lloc, perque feria l'orgull dels espanyols. Ademés, no era ben vist que en la lletra de l'himne d'una nació no es respectara a una atra. Un atre aspecte important és que era massa llarc comparat en la majoria dels himnes.

Les quatre estrofes, que seguien a les anteriors, eren:

No temau; els feroços íberos
són covarts com tot tirà
no resistixen al brau cubà;
per a sempre el seu imperi va caure

¡Cuba lliure! Ya Espanya va morir,
el seu poder i el seu orgull ¿do és anat?
¡Del clarín escolteu el sò
¡¡a les armes!!, valents, corregau!

Contempleu nostres huestes triunfantes
contempleu-els a ells caiguts,
per covarts varen fugir vençuts:
per valents, sabem triumfar!

¡Cuba lliure! podem cridar
del canó al terrible estampido.
¡Del clarín escolteu el sò,
¡¡a les armes!!, valents, corregau!

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]